El cantant nord americà ha mort aquesta passada nit al patir una parada cardiorespiratòria. Jackson, batejat per molts com el “Rei de Pop” després del gran èxit de vendes que va aconseguir amb el seu disc Thriller, rècord mundial amb més de 50 milions de còpies venudes, deixa tres fills i la impotència de milions de fans que avui saben que mai més sentiran una nova creació del polèmic cantant.
En Michael va debutar al món de la música al costat dels seus germans en el grup anomenat Jackson Five, no va trigar a començar la seva carrera en solitari i al 1982 ja es coronava com el Rei del Pop. Amb nous ritmes pop, coreografies molt treballades i unes posades en escena de pel·lícula, qui havia estat famós per la seva obsessió a aclarir-se la pell en diverses operacions, s’havia consolidat perpètuament al capdamunt de les llistes musicals d’arreu del món.
Avui doncs estem de dol. Hem perdut un geni musical que tot i ser qüestionat pels llargs processos que l’acusaven d’assetjament sexual a joves, mai es van demostrar, va capgirar el món musical de la mateixa manera que ho va fer l’Elvis o els Beatles en el seu temps.
26 de juny del 2009
24 de juny del 2009
El votant de les CUP el volem a Reagrupament
per
Lluís Feliu, Periodista
La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) ha decidit que no es presentarà a les properes eleccions al Parlament. No hi haurà per tant una altra formació independentista a la cursa dels escons i per tant, el missatge de RCat cada dia és més viable.
Durant un any el partit de Joan Carretero haurà de treballar de valent per captar el votant independentista que es declara d’esquerres i que simpatitza amb les CUP. Alguns dels seus votants ja diuen avui que no se’n refien del líder de RCat per tendir cap a polítiques de dretes, aquests però hauran de saber entendre que Reagrupament pot ser plenament transversal, de dretes i d’esquerres i amb la independència com a objectiu prioritari.
A Reagrupament hi ha lloc per tots els independentistes i el partit està disposat a repetir-ho fins a l’avorriment. Ara doncs és el moment d’obrir els ulls i mirar cap a l’horitzó. Replantejar la política catalana serà una tasca conjunta i enriquidora ja que per primera vegada en un mateix partit hi tenim persones neoliberals, marxistes, conservadores, socialistes... totes amb el convenciment que la política catalana s’ha de regenerar.
Les llistes obertes que plantejarà RCat seran una bona eina per evitar la catàstrofe abstencionista que poc a poc impera al nostre país. La unió de votants esquerra-dreta serà la millor lliçó que podrem donar al món per demostrar que la consciència nacional preval per sobre de simples detalls que ens han anat dividint tots aquests anys.
Durant un any el partit de Joan Carretero haurà de treballar de valent per captar el votant independentista que es declara d’esquerres i que simpatitza amb les CUP. Alguns dels seus votants ja diuen avui que no se’n refien del líder de RCat per tendir cap a polítiques de dretes, aquests però hauran de saber entendre que Reagrupament pot ser plenament transversal, de dretes i d’esquerres i amb la independència com a objectiu prioritari.
A Reagrupament hi ha lloc per tots els independentistes i el partit està disposat a repetir-ho fins a l’avorriment. Ara doncs és el moment d’obrir els ulls i mirar cap a l’horitzó. Replantejar la política catalana serà una tasca conjunta i enriquidora ja que per primera vegada en un mateix partit hi tenim persones neoliberals, marxistes, conservadores, socialistes... totes amb el convenciment que la política catalana s’ha de regenerar.
Les llistes obertes que plantejarà RCat seran una bona eina per evitar la catàstrofe abstencionista que poc a poc impera al nostre país. La unió de votants esquerra-dreta serà la millor lliçó que podrem donar al món per demostrar que la consciència nacional preval per sobre de simples detalls que ens han anat dividint tots aquests anys.
Iran sense pressions però al punt de mira
per
Lluís Feliu, Periodista
Fa temps que les relacions amb països com Corea del Nord o Iran són difícils. Els règims totalitaris d’aquests Estats fan cas omís a les recomanacions internacionals i no respecten cap tractat global.
El passat 12 de juny es van conèixer els resultats de les eleccions presidencials a l’Iran i l’islamista Mahmud Ahmadinejad en va sortir reelegit amb frau electoral de regal. El frau demostrat de més de 3 milions de paperetes falses, de votants que no estaven censats, ha dividit el país en partidaris dels tramposos i seguidors de l’opositor Mir-Hossein Mussaví.
Són moltes les manifestacions i discursos que s’estan produint aquests dies al país musulmà i ja són més de 20 defensors de la democràcia que han mort assassinats per qüestionar públicament la victòria del feixista Ahmadinejad... Aquest mentre, com és de costum només sap carregar contra Occident.
El govern iranià considera que els Estats Units i el Regne Unit estan al darrere de les manifestacions i ha amenaçat que replantejaran les relacions diplomàtiques amb les dues banderes occidentals, sobretot amb els anglesos, ja que al·leguen que diversos ciutadans britànics han participat a les protestes.
Les relacions internacionals haurien de ser fluides i veraces amb aquells estats dialogants i democràtics. L’Iran per tant n’hauria de quedar exclòs i és per això que tot Occident li hauria de girar l’esquena si continua com fins ara. Ara però, què passa amb tots els vots que no s’han tingut en compte a les presidencials?
Article publicat al diari Avui, dissabte 27 de juny del 2009
El passat 12 de juny es van conèixer els resultats de les eleccions presidencials a l’Iran i l’islamista Mahmud Ahmadinejad en va sortir reelegit amb frau electoral de regal. El frau demostrat de més de 3 milions de paperetes falses, de votants que no estaven censats, ha dividit el país en partidaris dels tramposos i seguidors de l’opositor Mir-Hossein Mussaví.
Són moltes les manifestacions i discursos que s’estan produint aquests dies al país musulmà i ja són més de 20 defensors de la democràcia que han mort assassinats per qüestionar públicament la victòria del feixista Ahmadinejad... Aquest mentre, com és de costum només sap carregar contra Occident.
El govern iranià considera que els Estats Units i el Regne Unit estan al darrere de les manifestacions i ha amenaçat que replantejaran les relacions diplomàtiques amb les dues banderes occidentals, sobretot amb els anglesos, ja que al·leguen que diversos ciutadans britànics han participat a les protestes.
Les relacions internacionals haurien de ser fluides i veraces amb aquells estats dialogants i democràtics. L’Iran per tant n’hauria de quedar exclòs i és per això que tot Occident li hauria de girar l’esquena si continua com fins ara. Ara però, què passa amb tots els vots que no s’han tingut en compte a les presidencials?
Article publicat al diari Avui, dissabte 27 de juny del 2009
14 de juny del 2009
Catalunya, com el Barça
per
Lluís Feliu, Periodista
Parlar de independència a vegades pot fer respecte. Gent de casa busca adjectius com sobiranisme, autonomisme o federalisme per evitar el temut mot “independència”. Però és cosa del passat veure un patriota-independentista com un radical; l'independentisme moderat existeix i es diu Reagrupament.
Enrere queda el crit de “independència i socialisme”, davant tenim la “independència i democràcia” que ens engloba a tots els catalans demòcrates que creiem en l’estat propi, en les possibilitats i l’efectivitat d’una Catalunya dirigida pels catalans.
El líder de Reagrupament, Joan Carretero, exposava una anècdota interessant el passat dissabte a Sabadell. “Ens imaginem un Barça on els fitxatge dels seus jugadors o de l’entrenador els decidís el Real Madrid? Ens imaginem un Barça que negociés el seus pressupostos amb el Madrid?”, doncs això és el que li passa a Catalunya i els socis-ciutadans no ho troben estrany.
La independència ens ha d’engrescar a tots i és aquest missatge el que hem d’aprendre a transmetre.
Article publicat a la web de Reagrupament
Enrere queda el crit de “independència i socialisme”, davant tenim la “independència i democràcia” que ens engloba a tots els catalans demòcrates que creiem en l’estat propi, en les possibilitats i l’efectivitat d’una Catalunya dirigida pels catalans.
El líder de Reagrupament, Joan Carretero, exposava una anècdota interessant el passat dissabte a Sabadell. “Ens imaginem un Barça on els fitxatge dels seus jugadors o de l’entrenador els decidís el Real Madrid? Ens imaginem un Barça que negociés el seus pressupostos amb el Madrid?”, doncs això és el que li passa a Catalunya i els socis-ciutadans no ho troben estrany.
La independència ens ha d’engrescar a tots i és aquest missatge el que hem d’aprendre a transmetre.
Article publicat a la web de Reagrupament
10 de juny del 2009
Espereu asseguts!
per
Lluís Feliu, Periodista
L’ex president del Partit Popular, José María Aznar, ha aparegut aquesta tarda a l’escola de negocis ESADE per presentar el seu llibre “España puede salir de la crisis”. A la presentació del llibre Aznar ha aprofitat per a burxar al partit socialista espanyol, per alertar del perill que viu la seva Espanya i ja de passada per vendre el llibre que presentava. Suposo que tant ell com Planeta creuen que amb aquestes línies redactades, suposadament per l’ex mandatari, podran sortir de la seva crisi particular.
No saben però que la crisi que envolta als populars no és només econòmica, sinó que pateixen una depressió ideològica tant important que a Catalunya derivarà i acabarà convertint-los en el partit marginal al que estan condemnats a ser. Un PP que no creu en l’Espanya plurinacional no té cabuda al nostre país, un PP anti estatut, anti concert econòmic, anti tot allò català no pot tenir salut i per tant morirà.
A més l'expresident del PP i del govern espanyol deia avui que “les empreses catalanes són les que més tenen a guanyar en un mercat espanyol sense barreres”, cal dir que sí que ens va bé que els espanyols ens comprin productes però nosaltres volem anar més enllà, obrir-nos al món des de l’estat propi i entrar a un mercat europeu sense barreres.
Mentre Aznar bordava des de Barcelona, l’actual líder popular ho feia per la ràdio. Mariano Rajoy es mostrava eufòric en una entrevista a Onda Cero. Després de la victòria a Galícia i a les europees els populars creuen que el seu partit viu una situació “infinitament millor que l’any passat” i ha afegit que els ciutadans espanyols no mereixen el govern socialista actual... Nosaltres els catalans, ens comencem a adonar que socialistes i populars són la mateixa porqueria i que si volen sumar vots a les nostres terres només poden fer dues coses, o canviar o esperar asseguts.
Article publicat a la web de Reagrupament
No saben però que la crisi que envolta als populars no és només econòmica, sinó que pateixen una depressió ideològica tant important que a Catalunya derivarà i acabarà convertint-los en el partit marginal al que estan condemnats a ser. Un PP que no creu en l’Espanya plurinacional no té cabuda al nostre país, un PP anti estatut, anti concert econòmic, anti tot allò català no pot tenir salut i per tant morirà.
A més l'expresident del PP i del govern espanyol deia avui que “les empreses catalanes són les que més tenen a guanyar en un mercat espanyol sense barreres”, cal dir que sí que ens va bé que els espanyols ens comprin productes però nosaltres volem anar més enllà, obrir-nos al món des de l’estat propi i entrar a un mercat europeu sense barreres.
Mentre Aznar bordava des de Barcelona, l’actual líder popular ho feia per la ràdio. Mariano Rajoy es mostrava eufòric en una entrevista a Onda Cero. Després de la victòria a Galícia i a les europees els populars creuen que el seu partit viu una situació “infinitament millor que l’any passat” i ha afegit que els ciutadans espanyols no mereixen el govern socialista actual... Nosaltres els catalans, ens comencem a adonar que socialistes i populars són la mateixa porqueria i que si volen sumar vots a les nostres terres només poden fer dues coses, o canviar o esperar asseguts.
Article publicat a la web de Reagrupament
3 de juny del 2009
Ser positiu quan toca
per
Lluís Feliu, Periodista
Dos quarts i cinc de set de la tarda, assegut a una cadira d’un barber tradicional me'n adono de moltes coses.
Ha arribat la calor i ens apropem a l'inici d'estiu. La porta del local està oberta i a part d'una suau brisa, entra el so d'un acordió llunyà. Penso que en aquesta mateixa butaca s’asseia el meu avi, els clients han canviat, l’entorn d'aquest comerç també ho ha fet...
Miro pel reflexa del mirall cap al carrer i veig una multitud passejant amunt i avall, i mentre m’esquilen el cap penso en lo bonic que devia ser Sant Cugat fa cinquanta anys. Reconec la bellesa actual de la ciutat al mateix temps que me’n adono que el millor està per venir.
Durant aquests temps difícils és complicat ser positiu segons l’àmbit que vulguis tractar. No obstant, el primer que hem de canviar es la percepció de les coses. Ser optimista és saber tenir una bona perspectiva per veure i buscar tot allò bo.
Ha arribat la calor i ens apropem a l'inici d'estiu. La porta del local està oberta i a part d'una suau brisa, entra el so d'un acordió llunyà. Penso que en aquesta mateixa butaca s’asseia el meu avi, els clients han canviat, l’entorn d'aquest comerç també ho ha fet...
Miro pel reflexa del mirall cap al carrer i veig una multitud passejant amunt i avall, i mentre m’esquilen el cap penso en lo bonic que devia ser Sant Cugat fa cinquanta anys. Reconec la bellesa actual de la ciutat al mateix temps que me’n adono que el millor està per venir.
Durant aquests temps difícils és complicat ser positiu segons l’àmbit que vulguis tractar. No obstant, el primer que hem de canviar es la percepció de les coses. Ser optimista és saber tenir una bona perspectiva per veure i buscar tot allò bo.
1 de juny del 2009
Europees, quin pal!
per
Lluís Feliu, Periodista
Ara jo, ara tu, jo sí, l’altre no, ell és lleig, jo sóc maco, si ve ell jo m’amago però si vinc jo ell no ve, pròxima estació, ara sí... Cansats de ser testimonis d’aquesta trista política on la campanya és el pur desprestigi i on sembla que els polítics treballin només un mes cada quatre anys, entrem ja a l’última setmana de calvari europeu.
La situació política catalana deixa molt clar que qui millor pot defensar els nostres interessos a Europa és o ERC o CiU, però està clar també que només descartant votarem a uns o als altres.
Al nostre país l’abstenció creix i els polítics es lamenten sempre després dels resultats. Nosaltres, el votants ja ens podem lamentar abans d’anar a votar. Amb les penoses campanyes electorals i els blocs informatius que imposen a la televisió pública dóna ganes d’apretar a córrer i oblidar-se d’anar a votar.
Esperem però que la gent tingui paciència, almenys un any més ja que no serà fins a les properes eleccions autonòmiques que per primera vegada podrem votar una opció regeneracionista, un nou partit que es presentarà al Parlament amb la intenció d’unir a tots els independentistes.
Reagrupament no només pretén unir tots els sobiranistes que avui s’hi declaren sinó que pretén obrir els ulls a tots els catalans i mostrar que l’Estat propi és la millor via.
Quan els votants del PP a Catalunya es decantin per Reagrupament serà quan podrem dir que el projecte de RCat ha triomfat.
La situació política catalana deixa molt clar que qui millor pot defensar els nostres interessos a Europa és o ERC o CiU, però està clar també que només descartant votarem a uns o als altres.
Al nostre país l’abstenció creix i els polítics es lamenten sempre després dels resultats. Nosaltres, el votants ja ens podem lamentar abans d’anar a votar. Amb les penoses campanyes electorals i els blocs informatius que imposen a la televisió pública dóna ganes d’apretar a córrer i oblidar-se d’anar a votar.
Esperem però que la gent tingui paciència, almenys un any més ja que no serà fins a les properes eleccions autonòmiques que per primera vegada podrem votar una opció regeneracionista, un nou partit que es presentarà al Parlament amb la intenció d’unir a tots els independentistes.
Reagrupament no només pretén unir tots els sobiranistes que avui s’hi declaren sinó que pretén obrir els ulls a tots els catalans i mostrar que l’Estat propi és la millor via.
Quan els votants del PP a Catalunya es decantin per Reagrupament serà quan podrem dir que el projecte de RCat ha triomfat.
Primera assemblea comarcal de Reagrupament al Vallès Occidental
per
Lluís Feliu, Periodista
Més d’una cinquantena de militants de RCat han assistit aquest diumenge a la primera assemblea comarcal del Vallès Occidental. La majoria d’ells, veïns de Terrassa, Sabadell i Sant Cugat, han participat en una trobada on s’ha explicat la composició gestora de la comarca, s’ha explicat la preparació del proper acte de Joan Carretero a Sabadell (el proper dia 13 al Casal Pere IV), s’han donat dades del procés d’associació i s’ha encetat un llarg espai de precs i preguntes .
Els responsables del partit a la comarca vallesana han presentat les dades actuals del procés d’associació. El partit ja disposa de 104 militants al Vallès Occidental i més de 1.500 a la resta del país. També han explicat detalls de la pròxima visita de Carretero a Sabadell i han anunciat que properament es disposarà d’un nou portal web on tots els militants hi podran dir la seva.
Les dades generals de Reagrupament són molt positives si es té en compte que en una mica més d’un mes s’han superat el número de militants que té Unió Democràtica o el partit de Ciudadanos...
El finançament del partit és un llast que costarà de superar però si alguna cosa ens diferencia de tots els altres partits és la fe i la il·lusió que tots tenim en tirar endavant aquest projecte, un Estat català ens beneficiaria a tots els ciutadans i això és el que tenim ganes de donar a conèixer.
Els responsables del partit a la comarca vallesana han presentat les dades actuals del procés d’associació. El partit ja disposa de 104 militants al Vallès Occidental i més de 1.500 a la resta del país. També han explicat detalls de la pròxima visita de Carretero a Sabadell i han anunciat que properament es disposarà d’un nou portal web on tots els militants hi podran dir la seva.
Les dades generals de Reagrupament són molt positives si es té en compte que en una mica més d’un mes s’han superat el número de militants que té Unió Democràtica o el partit de Ciudadanos...
El finançament del partit és un llast que costarà de superar però si alguna cosa ens diferencia de tots els altres partits és la fe i la il·lusió que tots tenim en tirar endavant aquest projecte, un Estat català ens beneficiaria a tots els ciutadans i això és el que tenim ganes de donar a conèixer.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)