L’entorn digital és un tresor que no tots valoren. Si analitzem el dia a dia de les persones veiem que els xarxes socials són cabdals en la vida dels consumidors. Els usuaris les estan utilitzant constantment per mantenir-se connectats amb els amics i familiars, per a cercar productes i per estar informats de les últimes notícies. La seva progressió ha estat constant des del seu naixement i la seva influència no s’atura. Tant és així que avui en dia per llançar un producte al mercat sovint és més productiu invertir en una campanya Social Media que en un gran spot televisiu.
Els professionals del màrqueting en són conscients i cada dia estan utilitzant més les xarxes socials per a processos de llançaments de productes. Les xarxes socials són claus per fer arribar productes als consumidors perquè permeten a les marques obtenir molta informació, necessària, per saber arribar mitjançant el millor contingut, el millor format o el millor moment.
El poder dels Social Media ja és superior al de formats tradicionals com la televisió. Un estudi de Five by Five diu que les marques estan prioritzant les inversions a xarxes socials i estan fent que la televisió perdi pes a l’hora de fer campanyes de llançament de productes, per exemple.
Cada cop queda més clar que invertir en entorns digitals té molts avantatges però és cert que segueix existint una important fractura digital. Un estudi de l’Escola Universitària Mediterrani (UdG) està concloent que només el 53% de les pimes catalanes disposen d’estratègia digital. Un fet que a mitjà termini marcarà ritmes i evolucions empresarials molt diferents. Mai és tard per fer el pas als Social Media però és cert que les empreses que ja hi tenen un peu juguen amb avantatge.
Article publicat al TOT SANT CUGAT
10 de desembre del 2016
12 d’octubre del 2016
La publicitat intel·ligent
per
Lluís Feliu, Periodista
L'altre dia llegia que la CUP de Sant Cugat estava en contra de la publicitat d'una clínica estètica amb seu al poble. Vaig escoltar els arguments d'un vídeo on explicaven que s'haurien de retirar els anuncis de la clínica i em va semblar interessant reflexionar sobre el tema.
Sense entrar a valorar la gestió d'espais públics on inserir publicitat, no crec que l'Ajuntament hagi de prohibir o boicotejar anunciants que volen ocupar, de forma legal, espais publicitaris que permeten l'intercanvi de serveis. La CUP de Sant Cugat es queixava del tracte que alguns anuncis de clíniques estètiques en fan de la dona, i en el seu afany de dignificar la figura femenina potser s'han passat de la ratlla.
Quan una empresa comença una campanya publicitària ha de tenir el seu codi ètic i saber fins on vol i pot arribar. Els anuncis de les clíniques d'estètica de Sant Cugat no crec, segons el meu parer, que hagin traspassat cap codi ètic, ni cap límit que s'hagi de penalitzar o censurar.
La CUP es queixa de la materialització de la dona i de com els anuncis fanpressió perquè les joves intentin convertir-se en "la dona impossible". Bé doncs, el que m'agradaria aconseguir amb aquest article és pensar fórmules perquè la dona no vulgui ser objecte per si sola, sense que ningú hagi de censurar anuncis que alhora tenen el seu públic i que no fan cap mal a la nostra societat.
Si volem debatre sobre el paper de la dona en la publicitat, ho podem fer des de molts camps i visions, la pedagogia és important perquè els més joves sàpiguen destriar els missatges però la llibertat per poder escollir ha de prevaldre. Espero que a la Catalunya - Estat que aviat construirem plegats, seguim treballant per aconseguir una societat prou madura per poder digerir un anunci de serveis d'estètica.
Article publicat al TOT SANT CUGAT
Sense entrar a valorar la gestió d'espais públics on inserir publicitat, no crec que l'Ajuntament hagi de prohibir o boicotejar anunciants que volen ocupar, de forma legal, espais publicitaris que permeten l'intercanvi de serveis. La CUP de Sant Cugat es queixava del tracte que alguns anuncis de clíniques estètiques en fan de la dona, i en el seu afany de dignificar la figura femenina potser s'han passat de la ratlla.
Quan una empresa comença una campanya publicitària ha de tenir el seu codi ètic i saber fins on vol i pot arribar. Els anuncis de les clíniques d'estètica de Sant Cugat no crec, segons el meu parer, que hagin traspassat cap codi ètic, ni cap límit que s'hagi de penalitzar o censurar.
La CUP es queixa de la materialització de la dona i de com els anuncis fanpressió perquè les joves intentin convertir-se en "la dona impossible". Bé doncs, el que m'agradaria aconseguir amb aquest article és pensar fórmules perquè la dona no vulgui ser objecte per si sola, sense que ningú hagi de censurar anuncis que alhora tenen el seu públic i que no fan cap mal a la nostra societat.
Si volem debatre sobre el paper de la dona en la publicitat, ho podem fer des de molts camps i visions, la pedagogia és important perquè els més joves sàpiguen destriar els missatges però la llibertat per poder escollir ha de prevaldre. Espero que a la Catalunya - Estat que aviat construirem plegats, seguim treballant per aconseguir una societat prou madura per poder digerir un anunci de serveis d'estètica.
Article publicat al TOT SANT CUGAT
17 d’agost del 2016
Els 'clickbait' de Sant Cugat
per
Lluís Feliu, Periodista
Sant Cugat del Vallès és una ciutat que aglutina gran quantitat d'empreses i amb elles un nombre considerable de portals web, tràfic i continguts interactius
Aquesta és una realitat que no podem negar, al contrari, és una realitat que cal aprofitar i potenciar de forma ordenada, amb estratègia i amb uns objectiusben definits. Però el fet de disposar de molts contenidors d'informació digitalstambé solen ser un perill, ja que molts cauen en el parany de generar, de forma inconscient o no, els anomenats "clickbaits".
El "clickbait" és un terme que defineix una tècnica negativa que consisteix a posar "hams" perquè els usuaris facin clics en alguns continguts. Normalment es generen mitjançant un titular cridaner, una imatge o una afirmació o promesa que no sempre respon a la realitat.
Tots hem vist algun titular, sobretot de diaris o portals poc reputats, que a les xarxes socials abusa de sensacionalisme i l'únic que aconsegueix és produir unclickbait, un clic d'un usuari que se sentirà enganyat i marxarà ràpidament i possiblement per sempre.
El problema de les empreses que utilitzen els clickbaits per generar visites als seus portals és que molts d'ells converteixen el clic, que només hauria de ser un mitjà per arribar als continguts, en un fi. I quan un està emprant el clickbait per generar tràfic el tot poderós Google ho veu, s'adona que el percentatge de rebot és alt i penalitza el site.
A qualsevol campanya de màrqueting digital es mesuraran els clics que rebi el portal, la landing page o el site en qüestió, però les empreses hem de tenir clar que el nombre de clics en si no suposa "engagement". El que les empreses necessiten és que els usuaris generin clics de qualitat, consumeixin continguts al site, el recordin i hi vulguin tornar.
Article publicat al TOT Sant Cugat
Aquesta és una realitat que no podem negar, al contrari, és una realitat que cal aprofitar i potenciar de forma ordenada, amb estratègia i amb uns objectiusben definits. Però el fet de disposar de molts contenidors d'informació digitalstambé solen ser un perill, ja que molts cauen en el parany de generar, de forma inconscient o no, els anomenats "clickbaits".
El "clickbait" és un terme que defineix una tècnica negativa que consisteix a posar "hams" perquè els usuaris facin clics en alguns continguts. Normalment es generen mitjançant un titular cridaner, una imatge o una afirmació o promesa que no sempre respon a la realitat.
Tots hem vist algun titular, sobretot de diaris o portals poc reputats, que a les xarxes socials abusa de sensacionalisme i l'únic que aconsegueix és produir unclickbait, un clic d'un usuari que se sentirà enganyat i marxarà ràpidament i possiblement per sempre.
El problema de les empreses que utilitzen els clickbaits per generar visites als seus portals és que molts d'ells converteixen el clic, que només hauria de ser un mitjà per arribar als continguts, en un fi. I quan un està emprant el clickbait per generar tràfic el tot poderós Google ho veu, s'adona que el percentatge de rebot és alt i penalitza el site.
A qualsevol campanya de màrqueting digital es mesuraran els clics que rebi el portal, la landing page o el site en qüestió, però les empreses hem de tenir clar que el nombre de clics en si no suposa "engagement". El que les empreses necessiten és que els usuaris generin clics de qualitat, consumeixin continguts al site, el recordin i hi vulguin tornar.
Article publicat al TOT Sant Cugat
14 de juliol del 2016
Els esdeveniments a internet
per
Lluís Feliu, Periodista
El sector dels esdeveniments ha canviat molt durant els últims anys. Amb la digitalització un esdeveniment pot no caducar mai, deixar empremta temporal i no només gaudir-ne els participants del directe, sinó que permet viure experiències a distància i per sempre.
Fa pocs dies que va acabar la Festa Major de Sant Cugat i sembla que ha deixat un bon regust de boca pel que fa a la presència digital. Abans, quan vivíem sense internet, vivíem les festes majors d'una altra manera. Esperàvem tot l'any per anar de concert, fer una paella o veure els carrers engalanats. Passaven aquells dies i ens quedàvem amb els records del que més havia impactat. S'apropava una nova edició de festa major i les expectatives es creaven a partir de les vivències de les passades festes.
Així passava amb tots els esdeveniments analògics, cites importants que tenien un inici i un final, on tot havia de ser rodó i impactar al màxim per comunicar i transmetre l'objectiu de la millor forma possible.
Bé doncs, avui amb la digitalització podríem dir que els esdeveniments tenen una vida molt més extensa, que comença suaument, té el punt àlgid en el directe i es dilueix breument fins a topar amb la següent edició.
La Festa Major de Sant Cugat d'enguany s'ha utilitzat, a Twitter, el hashtag #FMSantCugat 1.769.162 vegades i l'ús de la pàgina web oficial de la Festa Major ha aconseguit una mitjana de 36.174 pàgines vistes des de la seva publicació, segons l'Ajuntament. Aquestes dades posen de manifest que la gent que presencia un esdeveniment el vol viure en societat potenciant la seva interacció a partir d'aplicacions i xarxes socials.
La digitalització ha transformat els esdeveniments però encara són moltes les eines que es poden implementar per impulsar convocatòries, fer participar els assistents i recopilar dades. Des de vídeos en directe, impressions en 3D, presentacions a distància usant la realitat augmentada... o simplement usant el WiFi de forma estratègica.
Avui en dia, amb el Social WiFi, per exemple, podem cedir connexió a internet a canvi de guanyar seguidors, informar de novetats o promocions, comptar persones, conèixer els seus moviments...i molt més. Qui sap quantes d'aquestes novetats anirem utilitzant durant les pròximes festes majors.
Article publicat al TOT Sant Cugat
Fa pocs dies que va acabar la Festa Major de Sant Cugat i sembla que ha deixat un bon regust de boca pel que fa a la presència digital. Abans, quan vivíem sense internet, vivíem les festes majors d'una altra manera. Esperàvem tot l'any per anar de concert, fer una paella o veure els carrers engalanats. Passaven aquells dies i ens quedàvem amb els records del que més havia impactat. S'apropava una nova edició de festa major i les expectatives es creaven a partir de les vivències de les passades festes.
Així passava amb tots els esdeveniments analògics, cites importants que tenien un inici i un final, on tot havia de ser rodó i impactar al màxim per comunicar i transmetre l'objectiu de la millor forma possible.
Bé doncs, avui amb la digitalització podríem dir que els esdeveniments tenen una vida molt més extensa, que comença suaument, té el punt àlgid en el directe i es dilueix breument fins a topar amb la següent edició.
La Festa Major de Sant Cugat d'enguany s'ha utilitzat, a Twitter, el hashtag #FMSantCugat 1.769.162 vegades i l'ús de la pàgina web oficial de la Festa Major ha aconseguit una mitjana de 36.174 pàgines vistes des de la seva publicació, segons l'Ajuntament. Aquestes dades posen de manifest que la gent que presencia un esdeveniment el vol viure en societat potenciant la seva interacció a partir d'aplicacions i xarxes socials.
La digitalització ha transformat els esdeveniments però encara són moltes les eines que es poden implementar per impulsar convocatòries, fer participar els assistents i recopilar dades. Des de vídeos en directe, impressions en 3D, presentacions a distància usant la realitat augmentada... o simplement usant el WiFi de forma estratègica.
Avui en dia, amb el Social WiFi, per exemple, podem cedir connexió a internet a canvi de guanyar seguidors, informar de novetats o promocions, comptar persones, conèixer els seus moviments...i molt més. Qui sap quantes d'aquestes novetats anirem utilitzant durant les pròximes festes majors.
Article publicat al TOT Sant Cugat
Quan el PP guanya la independència s’apropa
per
Lluís Feliu, Periodista
Després de les eleccions espanyoles el sobiranisme català ha quedat reforçat. Han estat unes eleccions complicades i el resultat ha sorprès a tots.
Amb gairebé 8 milions de vots el PP ha aconseguit 137 diputats i indiscutiblement és la força política guanyadora a Espanya. Des d’una perspectiva espanyola els nous partits no han calat en un electorat que alhora de la veritat ni vol ensurts, ni sacrificis, ni canvis.
La majoria d’espanyols han votat el PP i tenen el que es mereixen. A Catalunya però, aquest mateix partit segueix sent marginal i posa de manifest el trencament social que vivim. Els catalans han votat majoritàriament a partits clarament decidits a tirar endavant un referèndum d’autodeterminació. En Comú Podem (12 diputats), Esquerra Republicana (9) i Convergència Democràtica de Catalunya (8) han estat les llistes més votades, les tres llistes que més catalans representen i que més allunyades estan del que es cuinarà a partir d’ara a Espanya.
La victòria del PP ens assegura continuar amb el període de crispació. La derrota de l’únic partit espanyol que creu en la democràcia i en el dret a l’autodeterminació, Podemos, significa el degoteig i la mort d'En Comú Podem.
La desconnexió de Catalunya i Espanya ja no es podrà debatre a l’estat. La paella s’ha d’agafar pel mànec i aquest el té, actualment, ERC i CDC.
Article publicat a Cugat.cat
Amb gairebé 8 milions de vots el PP ha aconseguit 137 diputats i indiscutiblement és la força política guanyadora a Espanya. Des d’una perspectiva espanyola els nous partits no han calat en un electorat que alhora de la veritat ni vol ensurts, ni sacrificis, ni canvis.
La majoria d’espanyols han votat el PP i tenen el que es mereixen. A Catalunya però, aquest mateix partit segueix sent marginal i posa de manifest el trencament social que vivim. Els catalans han votat majoritàriament a partits clarament decidits a tirar endavant un referèndum d’autodeterminació. En Comú Podem (12 diputats), Esquerra Republicana (9) i Convergència Democràtica de Catalunya (8) han estat les llistes més votades, les tres llistes que més catalans representen i que més allunyades estan del que es cuinarà a partir d’ara a Espanya.
La victòria del PP ens assegura continuar amb el període de crispació. La derrota de l’únic partit espanyol que creu en la democràcia i en el dret a l’autodeterminació, Podemos, significa el degoteig i la mort d'En Comú Podem.
La desconnexió de Catalunya i Espanya ja no es podrà debatre a l’estat. La paella s’ha d’agafar pel mànec i aquest el té, actualment, ERC i CDC.
Article publicat a Cugat.cat
13 de juny del 2016
Atenció al client VS. Màrqueting Relacional
per
Lluís Feliu, Periodista
L'altre dia el mòbil em va començar a fer el ximple i després de molt resistir-me vaig decidir contactar amb el meu operador de telefonia mòbil. Contactar amb aquest tipus d'empresa és un tràmit que acostuma a ser feixuc. Comences amb uns contestadors automàtics que filtren el destí de la trucada i depèn de les teves respostes t'atén una persona des de Quito, Salamanca o vés a saber on.
Fa anys que tinc mala relació amb les companyies de telefonia mòbil. Tot va començar el dia que em vaig cansar de perdre el meu temps escoltant les sevesofertes intel·ligibles, els seus contractes trampa i la seva mala gestió del màrqueting de relacions. Va haver-hi un temps en què setmanalment em trucava gent per vendre'm nous serveis, un aparell nou, un servei complementari, una assegurança, la competència, la competència de la competència... fins que vaig decidir començar a bloquejar números de telèfon i deixar d'atendre trucades comercials.
Quan vull un servei o producte sóc jo qui s'espavila a buscar un telèfon o adreça de correu i sol·licitar informació. Quan se'm desperta un desig consumista sóc jo qui busca la manera de saciar-lo. Quan facilito informació personal a una empresa, exigeixo que se'm tracti com a tal. I aquí és on radica el gran error de moltes companyies de telefonia mòbil.
Fa anys que el meu operador de telefonia sap on visc, les trucades que faig, la meva despesa, el meu idioma... i fa anys que quan em truquen exigeixo que se'm tracti tenint en compte totes aquestes dades. Les empreses de telefonia, en general, tenen un greu problema de comunicació. Tenen fitxes d'usuaris carregades d'informació i no les utilitzen per afinar els processos comercials.
Fa temps, quan em trucaven per oferir TV on podria veure partits de futbol els deia que no m'agrada aquest esport. Fa temps, quan em trucaven per preguntar la meva valoració, els hi deia que volia que m'atenguessin en català. Avui però, els he necessitat per solucionar un problema i m'han atès en castellà, m'han fet repetir mil i una vegades el que volia, he perdut temps, bateria del mòbil... i m'han aconseguit solucionar el problema.
Estic satisfet? No, no ho estic perquè tot i que em solucionen problemes puntuals, segueixen sense creure en un màrqueting positiu, que estableix relacions, que enriqueix la interacció i dóna valor al servei. Fins que no ho entenguin seguiré bloquejant tots els seus telèfons comercials.
Article publicat al TOT SANT CUGAT
Fa anys que tinc mala relació amb les companyies de telefonia mòbil. Tot va començar el dia que em vaig cansar de perdre el meu temps escoltant les sevesofertes intel·ligibles, els seus contractes trampa i la seva mala gestió del màrqueting de relacions. Va haver-hi un temps en què setmanalment em trucava gent per vendre'm nous serveis, un aparell nou, un servei complementari, una assegurança, la competència, la competència de la competència... fins que vaig decidir començar a bloquejar números de telèfon i deixar d'atendre trucades comercials.
Quan vull un servei o producte sóc jo qui s'espavila a buscar un telèfon o adreça de correu i sol·licitar informació. Quan se'm desperta un desig consumista sóc jo qui busca la manera de saciar-lo. Quan facilito informació personal a una empresa, exigeixo que se'm tracti com a tal. I aquí és on radica el gran error de moltes companyies de telefonia mòbil.
Fa anys que el meu operador de telefonia sap on visc, les trucades que faig, la meva despesa, el meu idioma... i fa anys que quan em truquen exigeixo que se'm tracti tenint en compte totes aquestes dades. Les empreses de telefonia, en general, tenen un greu problema de comunicació. Tenen fitxes d'usuaris carregades d'informació i no les utilitzen per afinar els processos comercials.
Fa temps, quan em trucaven per oferir TV on podria veure partits de futbol els deia que no m'agrada aquest esport. Fa temps, quan em trucaven per preguntar la meva valoració, els hi deia que volia que m'atenguessin en català. Avui però, els he necessitat per solucionar un problema i m'han atès en castellà, m'han fet repetir mil i una vegades el que volia, he perdut temps, bateria del mòbil... i m'han aconseguit solucionar el problema.
Estic satisfet? No, no ho estic perquè tot i que em solucionen problemes puntuals, segueixen sense creure en un màrqueting positiu, que estableix relacions, que enriqueix la interacció i dóna valor al servei. Fins que no ho entenguin seguiré bloquejant tots els seus telèfons comercials.
Article publicat al TOT SANT CUGAT
27 de maig del 2016
Crispa que crispa amb PP i Ciutadans
per
Lluís Feliu, Periodista
Els dos partits espanyolistes pretenen crispar els veïns de Sant Cugat utilitzant la llengua com a arma demagoga. El dia en que el PP i Ciutadans es van alinear per presentar una moció sobre l'ús de la llengua a l'Ajuntament de Sant Cugat, un veí, presumptament vinculat als dos partits unionistes, exigia a l'alcaldessa Mercè Conesa que parlés en castellà.
Són dies de rebel·lió a les files espanyolistes, veuen que sortim del túnel i el seu nerviosisme es reflecteix en discussions tan inútils com les que estan posant sobre la taula. El català és la nostra llengua i a les institucions catalanes s’hi parla català. Si volen que se’ls parli en castellà ho tenen fàcil, que marxin a Espanya i allà sí que podran escoltar el seu idioma als ajuntaments.
Senyors del PP i Ciutadans, nosaltres som gent educada i quan algú no entén la nostra llengua no ens costa canviar d’idioma. No vinguin a imposar la seva llengua a les nostres institucions perquè aquesta batalla no la guanyaran.
Companys de viatge, si volem fer respectar la nostra llengua no ens calen estructures d’estat, concessions o negociacions que posen de manifest la nostra submissió. Ens cal un estat lliure i sobirà. Premem l’accelerador per sortir de la foscor i creuem els dits perquè els unionistes segueixin en la seva decadent deriva.
I que l’espanyolisme ranci vagi perdent el temps exigint el castellà als ajuntaments catalans que nosaltres no ens aturem i seguirem fent feina. L’ajuntament de Tortosa ja ha revocat el nomenament de Franco com a alcalde honorari i perpetu a la ciutat, decisió simbòlica que segur que crispa algun unionista eixelebrat.
Com poden veure, crispar és fàcil.
Article publicat a Cugat.cat
Són dies de rebel·lió a les files espanyolistes, veuen que sortim del túnel i el seu nerviosisme es reflecteix en discussions tan inútils com les que estan posant sobre la taula. El català és la nostra llengua i a les institucions catalanes s’hi parla català. Si volen que se’ls parli en castellà ho tenen fàcil, que marxin a Espanya i allà sí que podran escoltar el seu idioma als ajuntaments.
Senyors del PP i Ciutadans, nosaltres som gent educada i quan algú no entén la nostra llengua no ens costa canviar d’idioma. No vinguin a imposar la seva llengua a les nostres institucions perquè aquesta batalla no la guanyaran.
Companys de viatge, si volem fer respectar la nostra llengua no ens calen estructures d’estat, concessions o negociacions que posen de manifest la nostra submissió. Ens cal un estat lliure i sobirà. Premem l’accelerador per sortir de la foscor i creuem els dits perquè els unionistes segueixin en la seva decadent deriva.
I que l’espanyolisme ranci vagi perdent el temps exigint el castellà als ajuntaments catalans que nosaltres no ens aturem i seguirem fent feina. L’ajuntament de Tortosa ja ha revocat el nomenament de Franco com a alcalde honorari i perpetu a la ciutat, decisió simbòlica que segur que crispa algun unionista eixelebrat.
Com poden veure, crispar és fàcil.
Article publicat a Cugat.cat
9 d’abril del 2016
Felip VI, persona “non grata” a Sant Cugat del Vallès?
per
Lluís Feliu, Periodista
La retirada de retrats, busts i mencions honorífiques al rei d’Espanya i altres membres de la seva família són actes de coherència i dignitat democràtica. A Catalunya no tenim rei i, a poc a poc, diferents municipis del país estan treballant per obrar en conseqüència.
Aquestes setmanes, mentre el rei dels espanyols proposava apujar-se el sou, diferents ajuntaments catalans treballaven per tancar-li la porta. Per fi Felip VI està comprovant que a Catalunya no és ben rebut, ell i a la seva família ja són “persones non grates”.
A la capital del Principat fa mesos que, tot i les pressions del govern espanyol, no hi ha imatges del rei. A aquesta acció simbòlica se li suma la de quatre municipis valents que ja han fet les seves respectives declaracions per posar distància entre els borbons i una societat adulta i preparada, que sap i treballa pel que vol.
L’ajuntament de Sant Cugat hauria de seguir l’exemple de Breda, Arenys de Munt, Torelló, Premià de Mar, Cervera i molts altres municipis que seguiran aquest camí de coherència i dignitat.
Sense entrar a valorar l’absurditat d’haver de mantenir la família reial ni la vergonya que això suposa a una societat que dignifica l’esforç, la innovació o l’emprenedoria, cal recordar que el rei dels espanyols no ha estat imparcial en relació al procés independentista, va girar l’esquena a la presidenta del Parlament català, Carme Forcadell, i fins i tot no va voler rebre, al Palau de la Zarzuela, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont.
Cap rei hauria de representar una societat democràtica. Cap rei, i menys l’espanyol, hauria de ser atès per polítics i mitjans de comunicació com s’ha estat fent fins ara. El dia que els mitjans no vagin a cobrir una recepció d’en Felip VI s’adonarà, ell i algun polític, que a casa nostra no és ben rebut.
Article publicat al TOT SANT CUGAT
Article publicat a directe!cat
Aquestes setmanes, mentre el rei dels espanyols proposava apujar-se el sou, diferents ajuntaments catalans treballaven per tancar-li la porta. Per fi Felip VI està comprovant que a Catalunya no és ben rebut, ell i a la seva família ja són “persones non grates”.
A la capital del Principat fa mesos que, tot i les pressions del govern espanyol, no hi ha imatges del rei. A aquesta acció simbòlica se li suma la de quatre municipis valents que ja han fet les seves respectives declaracions per posar distància entre els borbons i una societat adulta i preparada, que sap i treballa pel que vol.
L’ajuntament de Sant Cugat hauria de seguir l’exemple de Breda, Arenys de Munt, Torelló, Premià de Mar, Cervera i molts altres municipis que seguiran aquest camí de coherència i dignitat.
Sense entrar a valorar l’absurditat d’haver de mantenir la família reial ni la vergonya que això suposa a una societat que dignifica l’esforç, la innovació o l’emprenedoria, cal recordar que el rei dels espanyols no ha estat imparcial en relació al procés independentista, va girar l’esquena a la presidenta del Parlament català, Carme Forcadell, i fins i tot no va voler rebre, al Palau de la Zarzuela, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont.
Cap rei hauria de representar una societat democràtica. Cap rei, i menys l’espanyol, hauria de ser atès per polítics i mitjans de comunicació com s’ha estat fent fins ara. El dia que els mitjans no vagin a cobrir una recepció d’en Felip VI s’adonarà, ell i algun polític, que a casa nostra no és ben rebut.
Article publicat al TOT SANT CUGAT
Article publicat a directe!cat
18 de març del 2016
Els cementiris 2.0
per
Lluís Feliu, Periodista
Les xarxes socials han revolucionat tots els sectors inclús el de les funeràries. Fa anys, quan moria una persona estimada, a banda de pensar en ella, la gent s’apropava al cementiri per poder sentir-la més a prop, reflexionar i fins i tot conversar-hi.
Avui, però, els cementiris gairebé estan buits i no és perquè no pensem en els nostres morts. Només per Tot Sants i alguna altra data assenyalada acostumem, generalment, a visitar aquests espais tan carregats de tristor i silenci.
Les xarxes socials han canviat la nostra manera de viure, d’interactuar amb els nostres, estiguin vius o morts. Per què anar a un cementiri si podem accedir al perfil d’aquella persona que ens ha deixat, consultar les seves fotos, llegir les seves últimes reflexions, escriure al seu mur, consultar la música que el movia, els missatges públics que li deixaven i encara li deixen els seus amics...?
Facebook és una eina perfecta per mantenir el contacte amb els qui estimem, amb companys del passat, amics, familiars i amb els nostres morts. Accedeixo al perfil d’un exprofessor d’escola que malauradament ens va deixar fa sis anys i emociona llegir els diferents missatges que publiquen cada any els seus amics, familiars, companys de feina i alumnes.
Felicitar els aniversaris, escriure que pensem en ells, etiquetar-los en fotos del passat, explicar-los que encara els recordem, que van ser importants per a nosaltres... són moltes de les accions que Facebook ens permet fer per tal d’interactuar amb els nostres morts. Les tradicions estan canviant i les xarxes socials ens han obert noves portes per actuar.
Tenir els nostres morts al Facebook ens pot agradar o no, sempre serem lliures de cancel·lar els seus perfils per defunció, però, si no ho fem, podrà convertir-se en un santuari on recordar-los i trobar-los.
Article publicat al TOT Sant Cugat
Avui, però, els cementiris gairebé estan buits i no és perquè no pensem en els nostres morts. Només per Tot Sants i alguna altra data assenyalada acostumem, generalment, a visitar aquests espais tan carregats de tristor i silenci.
Les xarxes socials han canviat la nostra manera de viure, d’interactuar amb els nostres, estiguin vius o morts. Per què anar a un cementiri si podem accedir al perfil d’aquella persona que ens ha deixat, consultar les seves fotos, llegir les seves últimes reflexions, escriure al seu mur, consultar la música que el movia, els missatges públics que li deixaven i encara li deixen els seus amics...?
Facebook és una eina perfecta per mantenir el contacte amb els qui estimem, amb companys del passat, amics, familiars i amb els nostres morts. Accedeixo al perfil d’un exprofessor d’escola que malauradament ens va deixar fa sis anys i emociona llegir els diferents missatges que publiquen cada any els seus amics, familiars, companys de feina i alumnes.
Felicitar els aniversaris, escriure que pensem en ells, etiquetar-los en fotos del passat, explicar-los que encara els recordem, que van ser importants per a nosaltres... són moltes de les accions que Facebook ens permet fer per tal d’interactuar amb els nostres morts. Les tradicions estan canviant i les xarxes socials ens han obert noves portes per actuar.
Tenir els nostres morts al Facebook ens pot agradar o no, sempre serem lliures de cancel·lar els seus perfils per defunció, però, si no ho fem, podrà convertir-se en un santuari on recordar-los i trobar-los.
Article publicat al TOT Sant Cugat
13 de febrer del 2016
El cas Delphi a debat
per
Lluís Feliu, Periodista
Ja fa uns dies que tant mitjans nacionals com estatals parlen d’una empresa que opera a Sant Cugat del Vallès des de fa 53 anys. Parlen de l’antiga Lucas, l’actual Delphi, una multinacional francesa que molt probablement seguirà els passos d’altres empreses automobilístiques que han tancat recentment; Valeo, Johnson Control, Inteva o Autoliv.
La multinacional ha anunciat al comitè d’empresa l’aturada definitiva de la producció a causa de la manca de competitivitat de la fàbrica. Delphi pretén deslocalitzar la producció de bombes d’injecció per a motors dièsel a Romania o Xina perquè diu que el cost de fabricació d’aquestes peces és massa alt per al preu que aconsegueix vendre-les.
Sense entrar a valorar la decisió de la direcció de Delphi, m’agradaria reflexionar sobre el fet de comunicar un acomiadament o un tancament tan important com aquest. Una de les primeres accions fetes pels dirigents de Delphi ha estat comunicar la decisió als sindicats empresarials, amb un únic i clar missatge, un argument que parla per si sol i poc es pot refutar, parlen de la competitivitat de la fàbrica santcugatenca.
L’empresa compta amb més de 500 treballadors i la gestió de la comunicació és fonamental per evitar una crisi descontrolada. Quan una empresa decideix tancar és molt important que tingui en compte els seus treballadors. L’empresa ha de comptar amb una estratègia de comunicació on el pal de paller passi per la transparència i la proximitat. És molt dur assabentar-se per la premsa del tancament de l’empresa on un treballa. És encara més dur saber que l’empresa tancarà i no disposar d’informació.
Desconec l’estratègia comunicativa de Delphi per gestionar aquesta crisi, però des de fora sembla que la feina duta a terme ha estat molt correcta. Vénen de fer un ERO, el passat 2013, han intentat reconduir l’empresa durant anys i ara, arribats a un moment decisiu, han informat als sindicats, als treballadors, als públics relacionats i als mitjans de comunicació.
Delphi ha estat fent una bona gestió de la comunicació. Que tanqui o segueixi produint és un altre debat.
Article publicat al TOT SANT CUGAT
La multinacional ha anunciat al comitè d’empresa l’aturada definitiva de la producció a causa de la manca de competitivitat de la fàbrica. Delphi pretén deslocalitzar la producció de bombes d’injecció per a motors dièsel a Romania o Xina perquè diu que el cost de fabricació d’aquestes peces és massa alt per al preu que aconsegueix vendre-les.
Sense entrar a valorar la decisió de la direcció de Delphi, m’agradaria reflexionar sobre el fet de comunicar un acomiadament o un tancament tan important com aquest. Una de les primeres accions fetes pels dirigents de Delphi ha estat comunicar la decisió als sindicats empresarials, amb un únic i clar missatge, un argument que parla per si sol i poc es pot refutar, parlen de la competitivitat de la fàbrica santcugatenca.
L’empresa compta amb més de 500 treballadors i la gestió de la comunicació és fonamental per evitar una crisi descontrolada. Quan una empresa decideix tancar és molt important que tingui en compte els seus treballadors. L’empresa ha de comptar amb una estratègia de comunicació on el pal de paller passi per la transparència i la proximitat. És molt dur assabentar-se per la premsa del tancament de l’empresa on un treballa. És encara més dur saber que l’empresa tancarà i no disposar d’informació.
Desconec l’estratègia comunicativa de Delphi per gestionar aquesta crisi, però des de fora sembla que la feina duta a terme ha estat molt correcta. Vénen de fer un ERO, el passat 2013, han intentat reconduir l’empresa durant anys i ara, arribats a un moment decisiu, han informat als sindicats, als treballadors, als públics relacionats i als mitjans de comunicació.
Delphi ha estat fent una bona gestió de la comunicació. Que tanqui o segueixi produint és un altre debat.
Article publicat al TOT SANT CUGAT
11 de gener del 2016
Les xarxes socials són el canal perfecte per atendre queixes de consumidors
per
Lluís Feliu, Periodista
Un estudi de Echo Managed diu que el 18% dels consumidors fan servir les xarxes socials per exposar queixes de les marques que consumeixen. Les xarxes socials cada vegada més són el canal predilecte dels consumidors, però, i les empreses com volen actuar?
És cert que els consumidors acostumen a anar a les xarxes socials quan tenen un problema o mala experiència. Costa més que els usuaris contactin o comparteixin informació per exposar experiències positives, però sigui com sigui, estar present a la xarxa brinda a les empreses una oportunitat per créixer en reputació i en vendes.
Per a construir una estratègia òptima les empreses només han de tenir clares dues coses; quin és el seu públic i quin és el seu objectiu. A partir d’aquí dissenyar una estratègia serà fonamental per anar succeint intervals o processos que apropin l’empresa a la seva meta.
Una empresa que treballa bé, que té una bona resposta, un servei de qualitat i bons comentaris a la xarxa, pot estar exposada a una crisi fulminant si no té prevista una estratègia de reputació. Cal conèixer bé l’empresa per saber les fortaleses i les febleses, dos elements claus per a poder reaccionar quan faci falta.
Segons l’estudi de Echo Managed la meitat els consumidors encara prefereixen el contacte directe amb els treballadors quan es vol exposar una queixa, però les queixes per correu electrònic o via xarxes socials cada dia són més habituals i s’han de tenir coberts tots els canals d’accés a l’empresa.
Actualment la gran revolució de les xarxes socials obliga a les empreses adaptar-se per a poder oferir el mateix nivell d’atenció al client que han ofert durant anys amb el cara a cara o per telèfon. Algunes empreses però encara no són conscients del poder de les xarxes socials, una mala resposta es pot viralitzar i fer que una comerç es quedi sense clients.
És cert que els consumidors acostumen a anar a les xarxes socials quan tenen un problema o mala experiència. Costa més que els usuaris contactin o comparteixin informació per exposar experiències positives, però sigui com sigui, estar present a la xarxa brinda a les empreses una oportunitat per créixer en reputació i en vendes.
Per a construir una estratègia òptima les empreses només han de tenir clares dues coses; quin és el seu públic i quin és el seu objectiu. A partir d’aquí dissenyar una estratègia serà fonamental per anar succeint intervals o processos que apropin l’empresa a la seva meta.
Una empresa que treballa bé, que té una bona resposta, un servei de qualitat i bons comentaris a la xarxa, pot estar exposada a una crisi fulminant si no té prevista una estratègia de reputació. Cal conèixer bé l’empresa per saber les fortaleses i les febleses, dos elements claus per a poder reaccionar quan faci falta.
Segons l’estudi de Echo Managed la meitat els consumidors encara prefereixen el contacte directe amb els treballadors quan es vol exposar una queixa, però les queixes per correu electrònic o via xarxes socials cada dia són més habituals i s’han de tenir coberts tots els canals d’accés a l’empresa.
Actualment la gran revolució de les xarxes socials obliga a les empreses adaptar-se per a poder oferir el mateix nivell d’atenció al client que han ofert durant anys amb el cara a cara o per telèfon. Algunes empreses però encara no són conscients del poder de les xarxes socials, una mala resposta es pot viralitzar i fer que una comerç es quedi sense clients.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)