Consolidant l'atletisme

Recentment, s'ha celebrat la XXV edició del Cros de Sant Cugat i un cop més cal felicitar a l'OMET (Oficina Municipal d'Esports per a Tothom) per la bona organització i fantàstica dedicació durant tots aquests anys. Amb els gairebé quatre mil corredors durant l'última edició del Cros, Sant Cugat s'ha convertit en un referent nacional de l'atletisme escolar. No ho ha fet d'un any per l'altre, ho ha fet amb constància, implicant entitats, escoles i famílies, i cal felicitar-los a tots perquè de segur que no ha estat una feina fàcil.

L'associació International Marathon Medical Director sempre diu que "un nen no és un adult en petit", que als pares corredors ens fa molta il·lusió sortir a rodar amb els petits, però que hem de tenir paciència i cenyir-nos als temps i distàncies que els corresponen per les seves edats i condicions físiques.

Ho comento perquè alguns pares se sorprenen de les distàncies que corren els nens i nenes al Cros de Sant Cugat, però són distàncies conservadores pel que fa al bon desenvolupament dels nostres petits. I alhora, són distàncies democratitzadores que permeten obrir l'atletisme a tots els infants. Recordem, però, que els experts diuen que fins als 8 anys no és recomanable que corrin més de 2 quilòmetres, i fins als 10 anys, millor no superar els 3 quilòmetres. Ara, però, recomanaria a l'OMET que a banda de marcar-se el repte de seguir creixent en nombre de participants, posin el focus en créixer entre les categories escolars més grans; els juvenils, cadets i infantils.

Cada any és espectacular veure la quantitat de participants de les categories prebenjamines i benjamines, però a mesura que creixen, van abandonant la pràctica de l'atletisme, una llàstima si tenim en compte que és l'esport que, al treballar la força, la resistència i la velocitat, millor treballa les capacitats físiques dels nostres joves.

Article publicat al TOT SANT CUGAT

Sant Cugat del Vallès, el Silicon Valley

Sovint escolto a la ràdio comentaris que fan referència a Sant Cugat com la ciutat dels pijoteres, dels amants del golf, de les cases amb piscina... i a alguns diaris digitals, llegeixo comentaris sobre Sant Cugat i els santcugatencs que van en la mateixa direcció. És indubtable que Sant Cugat ha aconseguit un posicionament de marca, una reputació, de ciutat puntera, assolida per un cúmul de circumstàncies que no tinc clar que s'hagin treballat mai de forma estratègica.

L'altre dia llegíem una notícia on s'explicava que Sant Cugat té un nivell adquisitiu alt perquè l'habitatge no és econòmic i es converteix en filtre. Jo no vull entrar a parlar de l'accessibilitat ni el preu de l'habitatge, però un cop més, crec que aquest posicionament de ciutat exclusiva s'hauria d'aprofitar estratègicament com una oportunitat que ens pot portar coses molt bones.

Sona bé i pot enganxar això de ser el Silicon Valley català, però no n'hi ha prou en repetir-ho. Si realment volem que Sant Cugat sigui el Silicon Valley català cal que totes les parts treballem dur; preparar l'entorn amb tots els professionals, amb les empreses, els centres de formació i l'administració.

I si has llegit fins aquí, cal que tinguem clar que certament, a Sant Cugat tenim les empreses, les universitats, els centres de formació professional, els col·legis, les escoles i només falta que l'administració ho sàpiga lligar tot, que estimuli la col·laboració i prepari l'entorn perquè es puguin crear més empreses, més projectes i, per tant, més ocupació.

Article publicat al TOT SANT CUGAT