29 de febrer del 2012

Joves independentistes, uniu-vos


De què serveix defensar ideologies d’esquerra o dreta quan ja no hi ha recursos per fer política? Per què persistir en la diferència i mal viure el present quan podem posar remei al nostre futur?

Fa poques setmanes, al Teatre de La Unió de Sant Cugat, es va organitzar una taula rodona amb algunes agrupacions juvenils de la ciutat i es va parlar de diferents visions per assolir l’estat propi.

L’Assemblea de Joves, les Joventuts d’Esquerra Republicana, les Joventuts Nacionalistes de Catalunya i les Joventuts de Solidaritat Catalana van promocionar-se, van explicar les seves diferències però també van evidenciar les similituds de tots els projectes independentistes.

Saben, tots ells, que la unió fa la força i que només sumant s’arribarà a la victòria. Que calen fets i menys furgar en la diferència o en els errors passats. Que cal mirar endavant, més enllà de l’horitzó, sense por i amb ganes d’arribar allà on mai abans s’hi ha arribat. Seguir caminant, córrer i no mirar enrere, trepitjant fort, amb el cap alt i treballant per construir veritables ponts d’entesa.

La independència arribarà quan les sigles quedin enrere i la voluntat per a dibuixar un futur millor sigui el principal objectiu. Si a la pròxima taula rodona hi és present tot el catalanisme, amb qui és ara però també amb els companys del PSC i ICV, per exemple, l’Estat Propi serà ja una autèntica realitat que res ni ningú podrà evitar.

Article publicat al TOT Sant Cugat
Article publicat a Directe!cat

27 de febrer del 2012

Econòmicament trepitjats


No puc dir res que el lector no sàpiga, la situació és crítica i tots caminem pel carrer com si res. Catalunya té un 3,75% de dèficit, els petits comerciants tanquen els comerços massivament i els treballadors van perdent la feina.

El teixit social dels carrers, creat, en part, pels petits comerciants està canviant. I és que sense comerços al carrer, sense diners per gastar, sense feina... on anar sinó és casa? Aquest no és un mal català, és un mal que pateixen la majoria d’estats europeus.

Però el mal de tots no pot ser consol ni pels tontos. I menys quan el dèficit català és exagerat en comparació a la resta de l’estat. L’espoli fiscal, el deute dels 759 milions d’infraestructures per part de l’Estat i altres deutes pendents, impossibiliten  que cap ciutadà català se senti agust amb Espanya, i més sabent que mentre Catalunya té un dèficit de 3,75% del PIB, a Madrid tan sols tenen l’1,13%.

El ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, ja ha dit que s’hauran de revisar els objectius del dèficit del conjunt de l’estat. Creu Montoro que s’hauran de revisar des del “realisme” , però que de moment la xifra d’avui, 8,51% del PIB al conjunt de l’estat espanyol, serà la dada que el govern de Mariano Rajoy enviarà a la Comissió Europea.

Ser part d’Espanya ens surt massa car. Estem passant de ser un motor a ser un reducte marginal ofegat per l’atur, que a més de no poder aixecar Espanya, contribuïm a ofegar-la, exigim drets nacionals i evidenciem constantment la diferència amb l’Espanya que ens han volgut imposar.

Sense Espanya potser no sortirem de la crisi però si ens enfonsem no serà per ser trepitjats. La vaca ja no té llet i per sort, ara que no poden amamantar-se, cada dia hi ha més espanyols que ens volen fora.

Article publicat a Directe!cat

10 de febrer del 2012

Catalunya del Nord 1, País Valencià 0


La Televisió de Catalunya és legal a la Catalunya del Nord però segueix sent il·legal al sud dels Països Catalans.  Un acord recent ha oficialitzat la recepció de quatre canals públics de Catalunya al territori francès.

Arrel del canvi de la televisió analògica a la TDT, a la Catalunya del Nord havia estat parcialment suspesa la difusió de TV3, el Canal 33, el 3/24 i el Súper3.  Des d’aquesta mateixa setmana però, un acord entre el govern espanyol i francès permeten, de forma legal, que els veïns del nord puguin gaudir de la televisió catalana.

Era difícil creure que el govern francès volgués posar pals a les rodes a l’emissió de la televisió catalana en territori francès. La informació ens farà lliures i com més oberts al món estiguem millor el sabrem entendre.
Però això que sembla tant normal a Catalunya, a França i fins hi tot a alguna part de l’estat espanyol, no ho és al País Valencià, on el Partit Popular persisteix en el seu intent de divisió lingüística i boicot a tot allò que pugui venir de Catalunya.

El govern del PP ha aconseguit eliminar qualsevol possibilitat de rebre els canals catalans i censura així a tots els seus habitants. En un intent d’espanyolitzar a la societat valenciana sembla ser que l’únic que aconseguirà és encomanar la visió unicolor dels estafadors que no van a la presó i que parlen espanyol pensant que així són senyors.

Article publicat el 16 de febrer a El Punt AVUI
Article publicat a Intocable Digital
Article publicat a Directe!cat

1 de febrer del 2012

Insubmissió fiscal, i per què no?

Ja fa mesos que Muriel Casals, la presidenta d’Òmnium Cultural, va proposar “no pagar impostos a la hisenda pública espanyola” si fracassava el projecte català del concert econòmic. Les relacions amb Espanya segueixen igual, o pitjor, i l’economia dels catalans es deteriora per moments. La millora fiscal per Catalunya ni tan sols s’ha negociat i el temps passa, i passa.

Doncs bé, quan hi ha crisi, hi ha conflicte i amb ell noves idees i nous projectes. Ja han aparegut els primers brots verds d’aquella iniciativa d’Òmnium, una parella d’empresaris de Siurana, el Priorat, han anunciat que a partir del proper mes d’abril deixaran de pagar l’IVA i l’impost de societats a l’Agència Tributària espanyola. Ho faran per protestar contra la situació de submissió i d’espoli fiscal que pateix Catalunya.

Alguns pensaran que aquests empresaris s’han begut l’enteniment. Altres pensaran que la iniciativa pot ser delictiva però que a Espanya tot hi cap, si el delicte no és demostrable, es clar; i sinó que preguntin a Francisco Camps o a l’Urdangarín i la seva esposa... Sigui com sigui, la insubmissió fiscal contra Espanya no és il·legal perquè seguiran pagant els mateixos impostos, però ara els ingressaran a l’Agència Tributària de Catalunya i serà aquesta qui decidirà el destí dels diners.

Els empresaris insubmisos asseguren que “volem complir com a ciutadans catalans, la Generalitat no recapta ni el 5% de l’IVA i per això som on som. Volem ajudar a fer pujar aquest percentatge perquè els nostres governants puguin ajudar les empreses del país”.

Avui la insubmissió fiscal és un acte valent i depèn dels suports inicials que s’estengui arreu del Principat. L’expresident Pujol ja ha reconegut que veu “positiva” l’actitud dels insubmisos fiscals però veu “difícil que es pugui estendre en termes més generals”.

Tot i ser una proposta valenta i complicada de seguir, val la pena valorar-la i tenir-la en compte. Si una gran majoria de catalans es declaren insubmisos es podrà forçar un tancament de caixes general i Catalunya ja estarà a un pas de demanar el divorci.

Article publicat al TOT Sant Cugat
Article publicat a Directe!cat