Mai abans t’havíem sentit tan a prop, mai abans havíem conegut la teva escalfor, mai havíem estat tan calents. Et somniàvem des de petits, t’intuíem però encara mai t’havíem pogut veure la cara. Ens deien que era un somni d’estiu, que eren les hormones, que amb els anys ens passaria... però ens has seguit traient la son i ara que et tenim al davant estem més trempats que mai.T’escrivíem poesies, et cantàvem i ens imaginàvem caminant lliures. No érem els primers en flirtejar-te, els avis i els pares ja ho feien, però nosaltres som aire fresc, nova energia que es prepara per mirar-te a la cara i aprofitar el moment. No seràs mai un grapat de sorra que s’esmuny entre les mans, ho tenim clar.
I avui, que sabem que encara no ha arribat el dia, mirem el cel blau, els arbres, la brisa, l’olor a terra mullada i seguim treballant, anem a munt i a vall i quan parem, encara que sigui un instant, et somniem tot sabent que en menys d’un mes ens coneixerem.
Fa temps que et sentim caminar, que sentim com remous estómacs, robes somriures i fas caure alguna llàgrima. I ara, mentre arriba el nostre moment, seguim somniant i pensant en el dia en que la nostra particular aventura serà una realitat històrica i canviarà el futur de les generacions.
Article publicat al TOT SANT CUGAT
Article publicat a directe!cat