16 de gener del 2009

L’aposta del moment

Ramon Tremosa serà el candidat de CiU a les properes eleccions europees i segur que aconseguirà el que es proposa Convergència. Alguns han criticat que un independentista que va oposar-se al retallat estatut sigui la cara de la veritable Catalunya a Europa.

Doncs bé, amb aquesta aposta sobiranista CiU aconseguirà el que el bon senyor Guardans no ha pogut aconseguir aquests anys. Milers de votants republicans es decidiran pel vot de la Casa Gran, els milers de vots que es van perdre amb Guardans tornaran a casa i la participació tornarà a pujar. Sí, pots oposar-te a un estatut retallat per un estat poc democràtic i ser convergent. Ja fa temps que estem cansats del colors gris que envolta ERC, estar tant a prop d’en Saura i d’en Montilla han provocat que aquell color tant repetitiu de les autopistes, aquell color que veiem sovint quan anem a 80 km/h per una autopista buida, o quan anem a 40 km/h els dies de “contaminació”... sigui el color del nostre mal govern.

És hora d’apostar per Tremosa i per CiU, que els republicans vegin que estem descontents i que el pacte nacionalista que Puigcercós proposava a Europa s’ha de segellar primer a la nostra estimada Generalitat.

Article publicat al diari Avui el 21 de gener del 2009

8 de gener del 2009

Vides separades

A vegades la vida pot semblar molt dura, comences un llarg camí amb una persona i arriba un moment que t’has de plantejar què fer. Pots entrar a la roda i no plantejar-te el futur però tard o d’hora sortiràs del cercle i hauràs de decidir si vols tornar a entrar. Si entres hauràs d’estar convençut que vas a per totes, però si no entres t’enfrontaràs, de ben segur, a un cúmul d’experiències difícils però que et podran portar a un final més feliç.

Quan comences una relació ho fas per què estàs convençut que el futur serà millor que el present, creieu que junts podreu canviar el món, mires endavant i agafes embranzida pensant que el món és teu. Però quan dubtes i veus que el temps passa, sempre és millor apagar, marxar i buscar una nova via.

Sempre és millor marxar quan les coses han anat bé, el record és bonic i aquella mateixa persona la guanyes d’una altra manera. Algú va dir un dia que l’amor s’acaba però l’amistat dura per sempre.Quan et separes d’una persona que estimes tot pot semblar molt fosc, però la vida és curta i al món hem vingut a ser feliços. Sigues valent i lluita sempre per a completar les teves fites, recorda-ho sempre.

A Catalunya estem vivint un segon tripartit de color vermell, el idil·li podia donar esperances als més romàntics, però la crua realitat ha estat una altra i ara esperem que els de color groc sàpiguen decidir i marxar cap al taronja, un color d’esperança que ens portarà cap a un camí de felicitat.

La moda de ser pro-palestí

A Occident hi ha una terrible incoherència que només s’entén si s’apliquen les dobles morals pròpies del feixisme. Està bé tenir cura del "petit" si és tolerant i respecta la diferència, està bé seguir modes i simpatitzar amb cultures foranes, però per sobre de tot està bé respectar el dret a viure en pau arreu del món.

Avui tothom és d’esquerres i pro-palestí, avui molts tenen una “palestina” a l’armari i obvien els ideals masclistes i xenòfobs del món musulmà. Avui, quan un poble defensa la llibertat d’existir, està de moda donar-li l’esquena i empatitzar amb l’enemic. Sovint sentim que el món està boig, i potser sí que ho està el nostre.

Israel és víctima des de fa anys de la tergiversació informativa de gran quantitat de mitjans. Ens han venut el poble jueu com un poble assassí que vulnera reiteradament els drets dels seus veïns, pobrets ells que mai han rebut armament d’Iran ni classes d’odi.

Més ens val a tots que aquesta guerra acabi abans que s’impliqui mig món i es converteixi en la guerra dels dos móns. Potser sí que és el que vol l’Iran musulmà i altres països de l’òrbita, però sigui com sigui recordem sempre que ells estan units mentre que Occident trontolla per tot arreu.