Un PSC sense futur

El PSC està demostrant que és més sucursal que mai. L'essència catalana dels socialistes està desapareixent i cada dia és més evident que el partit representa només la massa obrera espanyola. Catalunya necessita un partit socialista català. Catalunya necessita partits, ideologies diferents que enriqueixin el país i ofereixin visions i opcions als ciutadans. De partits espanyolistes ja en tenim massa, i de demagogs, també.

El PSC està mentint cada cop que ofereix un míting i parla davant el seu electorat. No defensa els interessos dels catalans, només defensa els interessos d'aquelles persones que volen seguir el joc a una Espanya sorda, que no escolta l'evidència del progrés. Si us plau, socialistes que encara teniu seny, refundeu un partit socialista català. Tura, Geli, Maragall..., teniu prou líders per formar un bon equip, preparat, amb ganxo i, sobretot, amb vocació de servei al nostre país.

Montserrat Pujol i Lluís Feliu

Article publicat a El Punt AVUI, el diumenge 30 de Setembre
Article publicat a El Periódico de Catalunya el divendres 28 de Setembre
Article publicat a Directe!cat
Article publicat a La Vanguardia el dijous 27 de Setembre

Com passar de separatista a unionista en un tres i no res

Sempre ens havien cridat separatistes i sovint, qui ho deia assenyalant amb el dit, ho acompanyava de connotacions negatives, traspuant aquell odi espanyol que ha acabat per convertir-se en por.

Als nostres pares potser els cridaven “rojos” i més tard els perseguien els grisos a la universitat. Ells però van aprendre a viure en una realitat impròpia d’un país com el nostre, però  vist el passat recent dels seus pares  encara podien estar contents, caminaven sobre la terra que tants anys havien treballat.

Les generacions d’avui són del tot diferent. L’ambició i l’anhel de viure una normalitat que mai se’ns ha permès està assolint nivells d’exigència històrics. La Catalunya que volem no és la dels nostres avis, ni la dels nostres pares. Volem una Catalunya integrada al món, influent, treballadora, alegre i viva.

La nostra generació, amb la que assolirem l’Estat Propi, mai havia estat tant a prop de la independència. La demanda d’un pacte fiscal ha quedat enrere i la majoria de catalans ja tenen clar que el camí a seguir és el de l’Estat Propi, deixar de ser simbòlics per ser reals, per existir.

A les pròximes eleccions caldrà articular una candidatura unitària amb els que fins ara érem els “separatistes”, un terme del tot equivocat que demostra la visió paternal i egocèntrica d’Espanya.

Catalunya no se separa sinó que s’uneix al món. Les amenaces de les seves institucions, dels seus dirigents, tentacles cavernaris... ja no posen en perill la consecució de la independència, la seva Constitució i les seves lleis ja no són dignes de la nostra generació.

Article publicat a Directe!cat

Ara sí, és el moment

Vista la situació econòmica en la que vivim ja fa temps que moltes converses entre amics, familiars i coneguts acaben de la mateixa manera. Parlem de la crisi, de la feina i de tots els mals del país. Parlem del present, de les poques perspectives de futur i de les dificultats que tindrem d’ara  en endavant.

Les converses semblen entrar en un bucle i depenent d’on estiguis costa començar a parlar clar. Un cop es destapa la capsa dels trons però, s’obre una escletxa de llum i tots comprenen que sense espoli fiscal “un altre gall cantaria”, que diuen els veïns espanyols.

La manifestació de la Diada ha donat un cop d’efecte a l’evolució del nostre país. Ja no fa falta entrar en cap discurs identitari o en qui és més alt, més baix, més llarg o més curt. Ara, arribats en un punt on està en joc la supervivència de Catalunya i dels catalans és el moment de dir prou.

Dir prou a la baixada constant de pantalons, dir prou als intents inútils per encaixar en una societat que no ens vol tal com som, dir prou als insults, als menyspreus, a les desigualtats, a les mentides i atacs demagogs que contínuament estan propiciant alguns partits espanyolistes,  violents, pseudofranquistes i antidemòcrates.

La comunitat internacional ja s’ho ensuma, només cal veure la portada del “Financial Times” de fa uns dies, on reconeixia que l’independentisme és majoritari a Catalunya i que Madrid està “caminant sonàmbul cap a una crisi constitucional que pot conduir a la ruptura d’Espanya”.

Ara sí, és el moment d’establir més ponts amb Europa i el món. Ara sí, és el moment de trencar les cadenes que ens han imposat i viure la normalitat d’un Estat independent. Ja va passar a la URSS i passarà a Espanya, el “reino” s’esfondra i Catalunya serà la primera a saltar.

Article publicat el diumenge 16 de Setembre a EL PUNT AVUI
Article publicat al TOT Sant Cugat
Article publicat a Directe!cat