22 d’agost de 2022

Més nens, més hoquei a Valldoreix


S’apropa l’inici del curs escolar i amb ell l’inici de les activitats extraescolars. Amb més nens i amb més il·lusió, el Club Hoquei Valldoreix es reforçarà amb més entrenadors i amb altres novetats que anirem explicant a les famílies. 

Aquest curs el club complirà tres anys de vida, tres temporades de projecte esportiu que referma el conjunt i els diferents grups que hi entrenen. Aquesta temporada els entrenaments se seguiran fent els dilluns i dimecres de 17.30h a 19h en grups de 4 fins als 12 anys (escola, prebenjamins, benjamins i alevins). S’iniciaran els entrenaments el dilluns 12 de setembre i durant el proper curs es preveu jugar un mínim de quatre partits amistosos contra altres equips.  

El Club Hoquei Valldoreix va néixer fa tres anys amb la vocació d’iniciar els més petits a l’hoquei herba. Durant les tres temporades de vida ja han passat pel club mig centenar d’infants, la gran majoria segueixen entrenant al club i alguns altres han saltat a formar part d’altres clubs més grans. Aquesta és la xifra que ens omple d’orgull i ens encoratja a seguir endavant, creixent en bones experiències i contribuint a engreixar l’esport base. 

Els entrenadors, els infants, les famílies i la resta de companys que formem part del Club Hoquei Valldoreix introduim infants de Valldoreix, de Sant Cugat, de Rubí, de Bellaterra, de Cerdanyola, de Sabadell o Barcelona, a un esport carregat de valors. Ho fem entre tots perquè entenem que és amb la implicació de cada un de nosaltres que podem crear un ecosistema esportiu carregat de companyerisme, de reptes i oportunitats. 

Aquesta temporada 2022 – 2023 serà una bona temporada al Club Hoquei Valldoreix, seguirem formant un planter que millora en competitivitat i creix en els valors més bonics de l’esport.  

Article publicat al TOT SANT CUGAT 

Article publicat al portal del Club Hoquei Valldoreix  

24 de juliol de 2022

Silenci administratiu


Que Sant Cugat ja no és el que era, és una realitat que traspassa les fronteres locals del país. Recordo quan anys enrere, a qualsevol reunió deia que venia de Sant Cugat i fèiem una prèvia parlant de les bondats de viure al Vallès, de l’envejable ecosistema empresarial, la seguretat dels carrers, el teixit comercial,  els jardins, les escoles... 

Aquests últims anys això ha canviat i dir que vens de Sant Cugat és com dir que vens de Rubí, de Cerdanyola o de Terrassa, amb tots els respectes per les ciutats veïnes. 

Fer coses per reposicionar-nos és necessari, però cal escollir bé els referents i fer les coses ben fetes. Els santcugatencs arrosseguem traumes com el de Torre Negra, un conflicte enquistat que a l’Ajuntament no li dona la gana de solucionar, tampoc vol sentir-ne ni a parlar. Suposo que creuen que amb el silenci ja n’hi ha prou, que així s’acaben els conflictes... 

Però aquest silenci al que ens van acostumant és una pràctica perillosa que cap ciutadà ha de permetre. A Sant Cugat es prenen decisions que afecten a molta gent, com també és el cas dels apassionats dels cotxes històrics. 

Tinc constància que la Federació Catalana d’Entitats de Vehicles Històrics ha presentat tres sol·licituds per reunir-se amb l’alcaldessa. Volen parlar de les Zones de Baixes Emissions, de l’IVTM  i de la passió de col·leccionar art, però també conduir-lo i gaudir-lo per les carreteres del nostre país. Però a hores d’ara, l’Ajuntament segueix en silenci. Senyors de l’Ajuntament, cal que tinguin clar que tot comunica,  el silenci administratiu també.

24 de juny de 2022

Què passa a Junts?


Amics, clients i pares de l’escola em pregunten què passa a Junts per Sant Cugat, i a tots els explico el mateix. Passa el que hauria de passar a Catalunya, el que hauria de passar a Barcelona o a qualsevol partit que es prepari per guanyar unes eleccions i governar. 

A la militància no ens ho estan posant fàcil perquè a Junts hi ha talent, passió i molta vocació de servei. Ja amb la Carmela teníem una alcaldable fabulosa, que va guanyar les eleccions i que amb generositat, recentment ha passat el testimoni intern als seus companys de partit. Amb en Brugarolas i en Vallès lluitant per liderar la formació local, el futur del partit seguirà en molt bones mans, però segur que aquests dies estan generant més d’un dilema a la militància. 

A Junts per Sant Cugat ens preparem per celebrar primàries, on escollirem el que serà el cap de llista per a les properes eleccions municipals. I sigui en Brugarolas o en Vallès, Sant Cugat tindrà una llista forta, amb membres decidits a situar Sant Cugat entre els principals municipis del sud d’Europa. 

Personalment, a les primàries de Junts votaré a en Brugarolas per una simple raó. Crec que a curt termini serà el millor alcalde que podem tenir a Sant Cugat, i crec que una llista encapçalada pel Carles Brugarolas i seguida pel Josep Maria Vallès, seria la llista guanyadora. 

Sigui com sigui, el proper 1 de juliol, a la  tarda, sabrem qui serà el candidat de Junts que lluitarà per l’alcaldia del nostre poble. Molta sort als dos, i sobretot, després de la victòria sigueu exemple de bones pràctiques i de negociació, Sant Cugat ho necessita.  



25 de març de 2022

Polititzar Torre Negra és un fracàs dels santcugatencs

 

L'altre dia vaig apropar-me al Club Muntanyenc per escoltar la taula rodona sobre La situació actual de l'espai natural de Torre Negra i rodalia. Cal felicitar el periodista Jordi Pascual per la conducció, però alarmar-se pel fons de l'argumentari i els comentaris que es van sentir. Està molt bé voler preservar l'espai de Torre Negra, opinar i reivindicar idees i sentiments, però trobo al·lucinant la frivolitat i el poc respecte que es té per la propietat privada dels altres.


La meva família va heretar terrenys de Torre Negra perquè el meu besavi i avi, hi treballaven la terra. Ara, però, escolto com un grup d'ecologistes fan apologia als seus postulats anticapitalistes i a favor de la propietat pública, mentre un representant del consistori, amb to paternalista, deixa entreveure que l'Ajuntament potser anirà comprant alguns terrenys, igual que han fet amb la finca de la Torre Negra, però que els propietaris no tenen drets i que aquesta pel·lícula tindrà mal final per a ells...

Sap greu que el conflicte de Torre Negra s'hagi polititzat d'aquesta manera, i que el Club Muntanyenc - el club on em vaig iniciar al meu esport preferit, i que gràcies a Déu puc practicar cada dia – aculli taules rodones extremadament polititzades.

Durant 30 anys, alguns col·lectius han pretès demonitzar als propietaris de Torre Negra, siguin grans o petits, i a l'Ajuntament ja li ha semblat bé. La ciutadania, però, hauria de fer un simple examen de consciència i reflexionar sobre el conflicte. Algú s'ha parat a pensar en com se sent un propietari legítim quan sent que l'Ajuntament pretén expropiar els seus terrenys sense cap mena de compensació? O algú s'ha parat a pensar a qui va comprar els terrenys urbanitzables la constructora Núñez i Navarro? Podrien haver comprat els terrenys a Can Mates o Volpelleres, oi?

Segurament, qui faci un exercici d'empatia amb els propietaris resoldrà el conflicte amb dues possibles solucions: o la urbanització d'una petita part de la zona de Torre Negra (la zona entre l'escola Avenç, Club Tennis, Hípica Severino i Can Bell), o l'expropiació justa dels seus terrenys.

Article publicat al TOT SANT CUGAT