La marca ciutat

Quan es treballa el valor d’una marca es poden transmetre missatges inherents que ajuden a millorar el posicionament d’una entitat, d’una ciutat, d’un producte o servei. 

En el nostre dia a dia, de forma inherent, veiem com un cotxe amb una bandera sueca ens genera seguretat, que un jersei de llana amb una bandera dels EEUU ens posiciona o dota la peça de qualitat, que un abric amb bandera noruega ens transmet més escalfor, una salsa per a pasta amb bandera italiana ens submergeix a la bella Itàlia... 

Però què passa si les banderes, les marques o els namings no es treballen? Doncs que tothom interpreta el que pot o vol. I com que tots portem motxilles d’experiències i formacions diferents, el valor de la marca es desdibuixa i és incontrolable. 

A Catalunya, el valor de la marca vinculat a la gastronomia, al  turisme, a l’innovació, a l’acollida d’startups... podria ser dels millors del planeta, però cal una estratègia que posicioni el país allà on es vol situar. I el mateix passa amb Sant Cugat. 

Fa anys Sant Cugat era una marca en alça, dotada d’un valor vinculat a la qualitat de vida, a l’alta demografia, a una societat oberta, a empreses consolidades i emergents que moltes altres ciutats envejaven. Cal ressituar-nos per a que Sant Cugat torni a estar ben posicionat a l’imaginatiu col·lectiu, però el primer que hem de definir, abans  del pla d’acció, és a quin públic ens dirigim i per què ens interessa seguir reputant la nostra ciutat.   

Metavers, IA, comerç MIAC

Durant anys, el petit comerç ha fet esforços per no quedar-se enrere, en una cursa on sovint participava en desavantatge. Les inversions tecnològiques en ecommerce, en aplicacions mòbils o publicitat personalitzada i geolocalitzada, per exemple, posaven el petit comerç entre l'espasa i la paret i en clara desavantatge quan havia d'enfrontar-se a grans competidors, amb estructures més grans i capacitats d'inversió més potents.

Avui, però, la IA i el metavers brinden oportunitats per a tots els negocis i el comerç de proximitat podria sortir-se'n beneficiat. Quan parlem d'incorporar estratègies d'intel·ligència artificial o espais virtuals al metavers algú pot tenir vertigen, però si es pensa fredament, amb objectivitat i realisme, i ens preguntem; què pot fer aquesta tecnologia per al meu negoci? Tothom trobarà una resposta.

Un negoci petit, un comerç de proximitat, gràcies a la IA ara té la capacitat de generar més contingut i automatitzar processos. Gràcies a la realitat virtual ara tenir contacte amb l'usuari i estar a peu de carrer pot brindar-li un gran avantatge. Quin? Doncs fàcil d'imaginar quan per exemple penses en una botiga d'electrodomèstics o una immobiliària, que cedeixen un espai del seu local perquè els futurs clients puguin consultar, amb ulleres de realitat virtual, desenes d'immobles en pocs minuts, o l'ús de diferents electrodomèstics que la botiga pot comercialitzar.

Sant Cugat té un teixit associatiu ric i un comerç de proximitat envejable per a moltes altres ciutats. Un cop més, i si l'administració li dona un cop de mà, té l'oportunitat de liderar una revolució que posarà la ciutat al capdavant del país. Per fer-ho, només calen ganes, temps i diners, i això entre tots és fàcil d'aconseguir.

Article publicat al TOT SANT CUGAT 

Vallpineda, ofegada però sense aigua

El barri de Vallpineda ha d'annexionar-se amb urgència a La Floresta, els seus veïns cada dia en tenen més arguments. El barri, que frega amb la zona de la Colònia Montserrat de Valldoreix i La Floresta, encara no està urbanitzat, les seves cases no tenen aigua corrent i l'ajuntament que l'administra, el de Molins de Rei, els abandona a consciència.

És curiós que mesos després de publicar-se un article on s'explicava que la renda dels veïns de Vallpineda és superior a la dels habitats de Molins de Rei, l'alcalde socialista d'aquell municipi anunciés que desapareixia la subvenció que permetia transportar aigua potable a les cases i que per protegir-se d'un possible incendi a Collserola, els mateixos veïns haurien de fer-se càrrec de pagar les franges de seguretat de la zona.

Ja no és una qüestió de sentit comú que Vallpineda s'annexioni a La Floresta, per proximitat i ús dels serveis. Ara, és el propi consistori qui castiga els veïns de la zona a pagar 10 vegades més cara l'aigua que els residents a Molins de Rei. Amb una subvenció que ha durat 25 anys, els de Vallpineda pagaven 5,5€ pel metre cúbic d'aigua que es transportava amb camions cisterna. Des de l'u de gener d'aquest any, els veïns ja estan pagant més de 13€ pel metre cúbic, el que representa una factura d'aigua de 325€ cada dos mesos (per una família de quatre persones que fa un ús normal de l'aigua).

L'abandonament o el càstig que l'Ajuntament de Molins de Rei exerceix als habitants de Vallpineda és majúscul, i la impotència dels residents els portarà a manifestar-se amb contundència. Cal recordar que un dels dipòsits d'aigua de SOREA que abasteix la Colònia Montserrat està situat a Vallpineda i que les canonades d'aigua de SOREA passen per davant de les cases de Vallpineda, però l'Ajuntament de Molins de Rei encara no permet connectar-s'hi.

Article publicat al TOT SANT CUGAT