31 de març de 2020

Torre Negra; urbanitzada, expropiada o bescanviada

Últimament el conflicte de Torre Negra torna a estar sobre la taula i en boca de tots. Ara, que tots tenim temps per reflexionar una i dues vegades, trobo oportú analitzar la bona feina de l'Associació de veïns de Sant Cugat propietaris a Torre Negra, que està fent un esforç per explicar al poble que el conflicte és una qüestió més simple del que ens ha fet creure l'Ajuntament, i que realment es tracta de drets, de propietat privada i de responsabilitat.

L'associació està proposant concentrar l'edificabilitat a zones ja urbanitzades i protegir, a perpetuïtat, la zona del Pi d'en Xandri i el camí cap a Can Borrell. Podria fer moltes preguntes i tendir al sensacionalisme, reflexionant sobre què passaria amb les cases de Can Bell si hi ha un incendi, on van a parar els residus de les cases que existeixen a la zona i no tenen clavegueram, com era Volpalleres o Can Mates fa 10 anys, perquè es vulnera la propietat privada de forma reiterada... però això, a l'inrevés, ja ho fa l'Ajuntament i algun exaltat.

Avui vull parlar de Torre Negra perquè fa dies que estic llegint els comentaris que alguna gent de Sant Cugat fa a les publicacions del grup de Facebook de l'associació de propietaris i veïns, i sovint em poso la mà al cap.

Desencallar el conflicte de Torre Negra no és ni bo ni dolent, és necessari. No és ni una victòria capitalista ni una derrota anarquista, no és un clam a l'especulació ni una aclucada d'ull a l'ecologia. Desencallar Torre Negra simplement és necessari per respectar els drets de molts propietaris, que durant 30 anys han vist com a la mateixa ciutat s'han edificat zones més boscoses que Torre Negra, mentre l'Ajuntament ha centrat l'atenció de tothom en aquest punt.

Hi ha moltes solucions al conflicte i totes elles passen per una negociació. UEB; Urbanització, Expropiació o Bescanvi, però cap d'elles ha de ser l'okupació actual.

Article publicat al TOT Sant Cugat

28 de febrer de 2020

Torna la Jornada de Màrqueting en Català, a Barcelona

A l’abril de 2019 organitzàvem a Sant Cugat la primera jornada de màrqueting en català, una cita amb professionals i futurs professionals de la comunicació i el màrqueting on volíem posar de manifest que desenvolupar campanyes de màrqueting en el nostre idioma és possible i rendible.  

En aquella primera edició, la més complicada perquè era la primera, empreses, associacions i el propi Ajuntament ens van ajudar molt, no tant econòmicament però si recolzant, aportant experiència i arribant allà on nosaltres no hi podíem arribar sols. 

Aquest any, amb un Ajuntament diferent, no hem rebut cap ajuda ni recolzament per part de l’administració local, i finalment farem la segona edició de la Jornada de Màrqueting en català a Barcelona. No vull que soni a retret perquè en l’adversitat és quan més creatius i millors solucions trobem, però aquests dies llegeixo que la Biennal d’Art Contemporani Català tampoc tindrà continuïtat a la ciutat i m’obligo a reflexionar si l’Ajuntament actual no està perdent oportunitats, una rere l’altre.

21 de febrer de 2020

Groc llibertat, groc respecte... groc referència!

Els colors produeixen sensacions d’afecte o desafecte i les empreses i els partits polítics fa dècades que ho apliquen a les seves campanyes de comunicació i màrqueting, als seus productes, símbols, a les botigues o a la vestimenta dels treballadors.   

El color groc, en qüestió, és conegut per simbolitzar alegria, felicitat, intel·ligència i energia, i al nostre país, des del 16 d’octubre de 2017, també representa el clam de llibertat per als presos polítics.

Des que l’Estat espanyol va fer empresonar en Jordi Cuixart i en Jordi Sànchez, entre d’altres presos polítics, Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana han promogut l’ús de llaços grocs.

Tot i que històricament, els catalans, ja hem utilitzat el groc en altres reivindicacions com a la Guerra de Successió o a les primeres reivindicacions pel Dret de Decidir, en l’actualitat utilitzem el groc perquè provoca atenció, respecte i solidaritat amb els presos polítics.

Avui lluïm el groc com a símbol de llibertat, de respecte per als nostres presos polítics. Demà però, potser seguirem lluint el groc igual que ho fan al Japó, que llueixen cintes grogues a la medalla d’honor japonesa, un reconeixement a aquells que mitjançant la seva diligència i perseverança al realitzar activitats professionals han esdevingut models públics.

Sou model, sou referent de lluita i de persistència. Als carrers fins a la victòria