26 de gener del 2011

El “seny” diu Independència

Viure o morir, nedar o ofegar-se, independitzar-se o “rendir-se”. Així de contundent ha estat l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, en afirmar que “una Catalunya independent és viable” i necessària per evitar l’ofec i la marginació del nostre país, “el nostre final col·lectiu”.

El sempre honorable Jordi Pujol és l’exemple de que el seny diu prou i ha de buscar noves vies per a seguir existint, avui i demà, en un context on l’espanyolisme cada cop és més ranci i cerca excuses per esdevenir més centralista. L’expresident ha afirmat que “l’alternativa ara ja només podria ser la independència”, el nacionalisme autonomista ja no pot refusar els requeriment independentistes perquè està en perill “la cohesió interna catalana”.

Pujol creu que malgrat la crisi i l’hostilitat espanyola, “Catalunya té país, gent amb iniciativa” i un objectiu clar que consisteix en “reforçar-nos internament”. Ha reconegut que ja no té arguments per defensar què aporta a Catalunya la pertinença a Espanya.

Com sovint passa, l’edat o el distanciament polític del savi expresident servirà als espanyolistes per desprestigiar les seves reflexions. El que potser no saben aquests és que, segons el secretari general de Presidència, Francesc Homs, el govern català se “sent còmode” i el president Mas està “en comunió” amb els plantejaments de l’expresident Pujol. Ha començat el canvi?

Article de l'expresident Jordi Pujol
Article publicat el 31 de gener al Diari Avui
Article publicat el 28 de gener al setmanari del TOT Sant Cugat
Article publicat a directe!cat

6 comentaris:

Bernat Dàmaso Morros ha dit...

Si el senyor Jordi Pujol diu el que diu, el senyor Francesc Homs ens diu que el govern català se sent còmode amb el que diu el senyor Jordi Pujol i el president Mas està en comunió amb el que diu el senyor Jordi Pujol, què ens falta? Que l'Esperit Sant cridi ben fort independència?

Jo penso que les coses canvien quan de les paraules es passa als fets. CIU ho té fàcil, si vol. Només ha de passar als fets. Tenen un problema greu, mai abans han passat als fets, sempre s'han mogut en paraules i ara en són presoners.

Sigui com sigui, jo que mai els he votat, seré el primer en fer-los costat si volen treballar perquè aquest país sigui lliure.

Lluís Feliu ha dit...

Tens raó Bernat, cal passar ja de les paraules als fets. Tot i això, trobo que el govern actual està fent els deures i si seguim així, aviat veurem una transició cap a la plena autonomia.
L'independentisme està agafant embranzida però encara ens fa falta temps per a convèncer als reticents, porucs, desencantats... Com que els polítics sempre volen arribar els primers, estic segur que les declaracions del president Pujol són només el començament d'una llarga cursa.
Ara a curt termini crec que tots els partits catalanistes que contemplin, sense embuts, el possible Estat català haurien de fer front comú i anar sumant convenciments i simpaties.

Gràcies pel comentari!

Anònim ha dit...

Esperem que sí, el canvi ha començat! :-)

Anònim ha dit...

Això fa molt de temps que va començar, però una empenta d'aquesta mena és molt d'agrair, dons, com ja he comentat al meu bloc (http://pepsabater.wordpress.com), en Jordi Pujol és el mite de la generació de postguerra i el que ha fet és tornar-los a donar motius per lluitar...

Siau...

Jordi SC ha dit...

I a l'omnipotent i falsari d'en Duran on el posem ????. Ja no podria ser ministrable

Carlos Sánchez ha dit...

Ja era hora!
Ja era hora que algú amb el reconeixement i prestigi como el Sr. Jordi Pujol parlés obertament de la viabilitat d’una Catalunya Independent.

Prou paciència han tingut els Governs Catalans anteriors siguin Convergents o Socialistes, El Govern Espanyol ens ha enganyat constantment i els representants escollits per tots els catalans no ho han vist o no ho han volgut veure, que encara seria pitjor!
Diguem prou a l’espoliació per part d’Espanya. Els Espanyols non ens volen, però si volen el que el poble català aconsegueix amb el seu esforç: Els diners per repartir entre tots ells mentre ens deixen cada vegada em mes precarietat!

Anem a Europa i proclamem la Independència d’una vegada, com a fet Kosovo.Ja hem tingut prou paciència, ho sento però ja no ens creiem ni als nostres polítics, prou de mirar cap un altre part quant veieu perfectament que os estaven enganyant, ara es l’hora catalans, ara el l’hora de proclamar la independència!

Català Sempre!
C.S.