19 d’agost del 2008

En defensa

Són molts els qui aquests últims dies s’han desemmascarat i han començat una dura ofensiva carregant contra alguns dels nostres atletes que no han rendit als JJOO com s’esperava.

Tant en Reyes Estévez com en Josep Lluís Blanco són atletes de gran talent i els dos han caigut a les primeres rondes eliminatòries dels Jocs, l’un a la prova dels 1.500m i l’altre als 3.000m obstacles, respectivament. No obstant, els dos esportistes ostenten un medaller gairebé inigualable i les ganes de continuar treballant.

En Reyes arrossega des de fa anys una meritòria trajectòria esportiva amb tres bronzes Mundials i una primera plaça europea. Acumula milions de quilòmetres a les cames però continua arrossegant el cansament i el desgast físic i mental que ha provocat l’escarni continuo de les males llengües.

Des de fa temps alguns individus s’omplen la boca parlant de qui podia haver estat en Reyes, on podria haver arribat i de tot el que podria haver guanyat... Cap d’ells mira el que està fent ni entén que a l’atletisme el treball de quatre anys es pot esfumar amb un simple refredat o amb una desafortunada entrebancada a l’escala del metro.

En Reyes Estévez és un atleta català formidable, sap que és guanyar i també sap què és perdre, coneix l’altre cara de la moneda i de ben segur que se’n sortirà. Esperem que al proper Europeu de Barcelona 2010 tant en Reyes Estévez com en Josep Lluís Blanco, prescindint de qui representen, estaran apunt per donar una lliçó i callar les boques que no descansen d’ençà que van ser eliminats a Pequín.

6 d’agost del 2008

Notícies d'estiu

Quan arriben les vacances d’estiu moltes coses canvien de forma i de pes. “L’operació bikini” que molts comencen a fer durant el mes de maig no és res en comparació amb la teràpia de xoc que pateixen quantitat de publicacions periodístiques de tot el món.

Aquests mesos de calor el diari que tiren cada dia al portal de casa s’ha fet més prim, ja no pesa tant i les notícies són més curtes. Les notícies dels diaris seriosos en temporada d’estiu sovint semblen propies de la premsa groga, estiren d’un fil que es fa tant llarg que al final ja no saps de que t’estan parlant.

A “l’estiu tota cuca viu”, totes menys el interès per segons quines notícies. Quan agafes un diari a ple mes d’agost te’n adones que la feina del director, si no està de vacances, és la de poder omplir un mínim de pàgines amb un mínim de text.

Però si no compres premsa escrita per que prefereixes navegar per algun diari digital, només has de clickar algun mitjà local per comprendre que a vegades valdria la pena tancar la paradeta per vacances i carregar piles.

Aquest és per exemple el cas del diari el Mundo, un diari que busca breus de la política catalana per convertir-los en portada i estirar anècdotes fins a l’absurd.

Per sort, cada quatre anys el fenomen esportiu més important de la humanitat té lloc durant el més d’agost. Comencen les Olimpíades i si no filem prim haurà valgut la pena haver llegit alguna prèvia esportiva tot hi haver-la redactat de presa, amb desgana i allargant-la fins a la publicitat.

5 d’agost del 2008

L'Estelada, la bandera dels cent anys

La Senyera Estelada, símbol de la lluita per la independència del poble català, compleix 100 anys i és per això que molts ajuntaments del Principat estan debatent si ondejar-la el proper 11 de setembre, dia de la Diada Nacional.

Amb el temps moltes tradicions evolucionen o s’acaben perdent. Fa anys, quan era 11 de setembre, les Senyeres i Estelades presidien la majoria de balcons de la meva ciutat. Avui però, són una escassa minoria els balcons engalanats amb la bonica bandera quadribarrada.

Tenim constància que l’Estelada, Senyera amb l’estel blanc dins un triangle blau, va néixer al 1908 de la mà de Vicenç Albert Ballester i amb clares influències cubanes. Albert Ballester va viure a Cuba i li va apassionar la lluita per la independència del poble cubà envers Espanya. Al 1908 a més, la tenim fotografiada per primera vegada a la seu de la Lliga Nacionalista Catalana de París.

L’Estelada representa avui el desig de sobirania plena, amb la Senyera al fons, un estel que representa la llibertat i el fons blau del triangle que es refereix a la humanitat, és aquesta la bandera que ens representa a tots aquells que avui encara somiem en un estat propi.

Actualment encara podem veure majoritàriament dos Estelades diferenciades pel color del seu estel, uns l’onegen amb l’estel blanc sobre fons blau i d’altres amb l’estel vermell sota fons groc. Tot i que la tradicional és la de fons blau, l’estrella vermella va aparèixer l’any 1968 amb el naixement del PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional), les dues són igual de vàlides i representen la mateixa lluita.

El proper dia 11 de Setembre pot ser un bon dia per recordar una derrota amb un xic d’optimisme, així doncs, per la Diada tots pengem l’Estelada!

Una història que mai acaba

Sovint el cinisme acaba deixant en evidència les actuacions del govern central. El passat cap de setmana l’ex etarra Iñaki de Juana Chaos va sortir de la presó i totes les alarmes es van disparar. Avui mateix a Barcelona els “cromanyons” de la Falange Española ja demanaven el cap de l’ex pres i repartien pamflets orgullin-se’n de ser persones irreflexives que no saben perdonar.

De Juana ha complert la pena per assassinat que se li va imposar seguint la llei de forma escrupolosa. Si tant defensen la llei, per que ara busquen alguna excusa per tornar-lo a tancar?. Dissabte la dona de l’ex terrorista va llegir una carta de benvinguda, una carta que se li atribueix l’autoria al propi De Juana i que ha provocat que l’Audiencia Nacional tornés a obrir diligències sobre aquest ja que possiblement ha enaltit el terrorisme.

No veu el govern que amb aquest estira i arronsa l’únic que aconsegueix és que la societat es crispi i es radicalitzi per les dues bandes? El govern ha d’ensenyar a respectar la llei, però és responsabilitat nostra saber perdonar. De Juana ha complert i vulguem o no es mereix respecte per a que demostri que la gent pot canviar.

4 d’agost del 2008

Des de la distància

Des de la distància les coses sempre es veuen de diferent manera. Quan una persona s’enfada amb una altra, per exemple, sempre necessita un temps o una distància per recapacitar, treure conclusions i prendre noves decisions.

És des de la distància quan pots veure amb perspectiva el que has fet, pots avaluar-te i contrarestar opinions amb altra gent. Gent nova que viu vides diferents i que pensen de diferent manera.

És des de la distància quan te’n adones que el món és gran, que al món hi cabem tots i que tots tenim l’obligació d’entendre’ns. És també des de la distància quan millor pots valorar el que tens, el que has viscut, els plans i els somnis en els que treballes dia a dia.

És des d’aquí que veus possible un estat propi amb una societat oberta i abarrotada de gents treballadores. La distància molts cops fa que estimis més lo teu i que comprenguis coses que des de casa et passen per alt. Sí, Catalunya, França i Espanya són tres realitats complexes però diferenciades per una llengua i unes tradicions, unes diferències que com a veïns territorials que som, ens han d’unir més que separar.

La distància sovint és una paraula amb connotacions negatives, fredes i melancòliques però que de ben segur ajuda a forjar-te com a persona. És doncs des de la distància quan un pot saber on vol anar i amb qui vol anar.