16 de gener del 2015

Conflictes no resolts

L’altre dia passejant pel centre de Sant Cugat em vaig trobar en Domingo, un col·lega recent arribat de viatge a Amèrica Llatina. Ens posàvem al dia i mentre parlàvem alguns dels seus comentaris traspuaven quelcom de ràbia i impotència.

M’explicava que tenia problemes amb unes terres fèrtils que, ja fa algunes dècades, treballava la seva família. Havien passat els anys i les noves generacions ja no les conreaven, la natura salvatge s’havia apoderat de la terra i ara el camp s’havia convertit en un preciós bosc.

En Domingo em deia que actualment no fa ús dels seus terrenys però que els vol rendibilitzar. Que hi vol construir, muntar-hi algun negoci o cedir-ho al govern. Decebut, però, m’assegurava que era impossible negociar amb els governants i que els seus projectes estaven bloquejats des de feia anys...

Em deia que al govern ja li estava bé la situació actual; que no comprava ni expropiava als propietaris, no deixava construir, però alhora, si calia, en feia ús. El govern i en Domingo havien lluitat als jutjats i cadascú interpretava les sentències com volia. Passaven els anys i el conflicte s’enquistava, tot seguia igual.

En Domingo vol treure profit dels seus terrenys desencallant el conflicte i negociant amb els governants per buscar una sortida favorable per a totes les parts. A més, durant aquests anys ha vist com altres veïns amb terrenys de característiques semblants avançaven cap a l’enteniment, pactaven, dialogaven i desencallaven el conflicte.

Com pot imaginant el lector, el conflicte d’aquest Domingo fictici no és un conflicte internacional allunyat del nostre dia a dia. És un problema de Sant Cugat del Vallès anomenat Torre Negra, un conflicte que ja fa masses anys que portem arrossegant i que encara no està resolt.

Article publicat al diari ARA el dilluns 19 de gener de 2015
Article publicat al diari EL PUNT AVUI el dimarts 20 de gener de 2015

5 de gener del 2015

En versió original, gràcies!

Un dels cinemes de Sant Cugat del Vallès ha donat un pas ferm cap endavant i ha decidit oferir les pel·lícules de les seves sales en versió original. Segur que ha estat una decisió molt estudiada i qüestionada, des de dins i des de fora l’entitat.

Els cinemes que ofereixen els seus passis en versió original actualment, a la nostra societat, són cinemes que se la juguen, que aposten per la internacionalització de la nostra societat i que per tant, cal agrair i valorar.

Són moltes les veus que estan en contra del cinema en versió original. Veus que al·leguen que les pel·lícules no doblades al català o a l’espanyol arruïnaran l’economia d’un sector que ja està prou afectat per la crisi.

Dobladors, muntadors, traductors... tots ells treballen al voltant del cinema i de ben segur que la implantació del cinema en versió original els afectaria. Es quedarien però sense feina o els obligaria a evolucionar? Està per veure, però des del meu punt de vista crec que el cinema en versió original podria contribuir a millorar la competitivitat dels catalans i enriquir el cinema de casa.

Crec que una societat que mira cap enfora, que vol trepitjar fort sense arronsar-se, una societat que ja comercialitza internacionalment i que és receptora de milions de visitats estrangers... ha de reforçar el seu nivell d’anglès i preparar les noves generacions lingüísticament parlant.

A la ciutat de Sant Cugat tenim un cinema en versió original i cal que ho aprofitem. Que hi anem a millorar la nostra comprensió en anglès, francès... que els més petits comencin a escoltar converses en estranger, i que els que només volen veure pel·lícules en català i o espanyol, també hi vagin a reclamar pel·lícules fetes al país, en català i per tant, en versió original.

Article publicat al TOT Sant Cugat