La cursa per veure qui la diu més grossa està disputada. El reducte sectari s’omple la boca i saliva englotint diaris que parlen de l’actualitat catalana. Aquí mirem d’aturar els cops, però ningú no acaba de picar prou fort sobre la taula.
L’impresentable ministre d’Afers Exteriors espanyol, José García-Margallo, ha declarat recentment que si es convoca la consulta d’autodeterminació que demanen la gran majoria de catalans serà un “cop d’estat institucional” i recorreran al Tribunal Constitucional per aplicar el que l’òrgan hagi sentenciat.
García-Margallo i els seus ens estan ensenyant a ignorar de bon grat els seus desitjos colonials, les seves ridícules amenaces i, per suposat, els seus manipulats i impotents òrgans de poder. Són molts els atacs i ja no donem l’abast per respondre’ls tots, és per això que cal ignorar-los i no perdre més temps a contestar absurditats com les seves o les de l’il·luminat José Ignacio Wert, ministre d’Educació espanyol.
Aquest últim ara pretén convertir el català en una llengua optativa a l’ESO. Paciència Rigau, paciència màrtirs i defensors de la preuada immersió lingüística. No cal perdre el nostre temps, aquests inútils no van callar-nos ni governant en dictadura.
Últimament, de Madrid només vénen tonteries, estan perdent el poc respecte que els teníem. Centrem els esforços a compactar aliances internes entre partits catalans per tal de construir ponts amb la comunitat internacional. Espanya ha perdut la seva oportunitat.
Article publicat al TOT Sant Cugat
Article publicat a directe!cat