Torneig Estatal de Corrupció

El Partido Socialista Obrero Español (PSOE) ha estat la formació política guanyadora del Torneig Estatal de Corrupció. A l’estat espanyol actualment s’estan tramitant 730 casos on s’investiguen càrrecs públics per corrupció i el PSOE hi té 264 implicats.

Que no respirin els fatxendes, el PP els segueix de prop i amb 200 implicats populars aconsegueixen la segona posició del torneig. De lluny els segueixen els 43 implicats de Coalición Canaria. Aquests últims, que devien pensar que això de la legalitat no anava amb ells, han assolit una tercera posició i tot i que les illes cauen lluny, segur que se’ls podrà enviar un premi en forma de justícia, presó o multa.

Catalunya, tot i ser una nació construïda a base de treball i famosa per l’honorabilitat dels seus ciutadans, ha volgut participar en aquest trist torneig. El partit d’Artur Mas (30 càrrecs investigats) ha caigut del podi per 13 implicats de diferència envers els canaris, i Esquerra amb 5 implicats s’ha posicionat al novè lloc.

Aquestes dades, que les ha facilitat el fiscal general de l’Estat, Cándido Conde-Pumpido, han de servir de recordatori per a que els diferents partits no aturin les purgues internes i aprenguin a treballar de cara als ciutadans, els seus oblidats representats.

Article publicat el divendres 20 de novembre a La Vanguardia.
Article publicat a la web de Reagrupament.

Vergonyosa irrealitat

Un dia ens despertarem i haurem perdut la identitat. Un dia sortirà el sol i ja no serem catalans. Tant fàcil és caure en el maleït clixé de regionalitat o perifèria com despertar-se un divendres, obrir el diari i llegir que la supervivència de Catalunya depèn de deu magistrats espanyols que decideixen des de Madrid.

Segons el diari El País, sis dels deu magistrats que formen part del Tribunal Constitucional (TC) rebutgen punts bàsics de l’Estatut. Concretament rebutgen que Catalunya sigui una nació amb drets històrics i que els ciutadans d’aquest territori tinguin el deure de conèixer el català, aspectes que CIU i tripartit veuen irrenunciables.

Algun català il·lús, també inepte, respirava tranquil perquè creia que el TC estava compost per una meitat conservadora que rebutja l’Estatut, però una altra progressista que podria acceptar alguns punts...

Com podem ser tant covards els catalans? Com podem permetre que des d’Espanya es decideixin les bases de la nostra identitat? És vergonyós que aquests deu magistrats puguin decidir el nostre futur i que nosaltres tolerem que la seva veu s’imposi a la majoria parlamentària catalana. Arribats a aquest punt, vergonya em fa que encara hi hagi catalans que no siguin radicalment independentistes.

Article publicat a la web de Reagrupament.

TV3 al País Valencià i el CAT a Barcelona

És trist que sigui la nostra pròpia policia qui ens multi per portar el CAT a les matrícules dels cotxes. És més trist però, que el govern del País Valencià atempti contra TV3 i faci tancar l’últim repetidor català.

El govern del peix bullit d’en Francisco Camps fa anys que treballa des del PP per dividir als catalans. Símbol d’aquesta afirmació és la tossuda picabaralla que ha mantingut amb Acció Cultural del País Valencià per anar tancant tots els repetidors de TV3 a la zona.

Per evitar el tancament del repetidor de Perenxisa, que dóna cobertura a 1,3 milions de persones, l’ACPV està recollint signatures -en menys d’un mes ja n’ha recollit 170 mil- i intentarà evitar el tancament mitjançant la ILP de Televisions Sense Fronteres. A banda d’aquesta encertada iniciativa, som tots, no només els catalanoparlants, qui hem de dir la nostra i saber destronar als hereus de Franco.

Diuen que el nacionalisme català “ens tanca” en un moment en que el món ha d’estar obert.... aquestes mateixes persones que gosen afirmar tal tonteria sense posar-se el dit al nas, són les que amb tics dictatorials barren les llibertats del seu propi poble.

I mentre al sud de Catalunya busquen solucions per a que la incultura no ensordeixi el català, en temps de penúries econòmiques, la Guàrdia Urbana de Barcelona busca com recaptar més diners a base de sagnar als seus ciutadans. La policia de Barcelona ha començat a multar els cotxes que porten l’adhesiu CAT a les matrícules, la sanció puja a 90 euros i al·leguen que s’ha falsificat un document oficial.

Està clar que la majoria de policies seguiran fent “vista gorda” com fins ara, però com que a totes les classes hi ha d’haver algun tonto, i aquest sovint es fa urbà, és possible que d’ara en endavant vagin sortint més casos d’urbans poca-feina amb ganes de jugar a ser intolerant.

Als Països Catalans es parla català, el seus ciutadans es mereixen tenir una televisió gratuïta en català i plegats obrir-se al món. És una tasca complicada però depèn de tots nosaltres que se’ns respecti, ningú no podrà decidir què som ni què hem de sentir i un primer acte de valentia és el CAT a la matrícula!

Queixar-se a BCN

Des de la capital sovint veiem com pugen treballadors del sud del país a queixar-se perquè els hi tanquen fàbriques. Avui mateix uns 200 treballadors de l’empresa Lear de Roquetes han visitat Barcelona i no per fer turisme, sinó per demanar més suport al govern, sí, el mateix suport que fa unes setmanes demanaven els pagesos de Tarragona.

Quan venen del sud podem pensar que venen de lluny i més si venen a queixar-se. Alguns pensaran que allò no va amb ells, passaran pel costat, potser ho veuran a les notícies, ho sentiran a la ràdio, però si tenen feina tot anirà bé, la vida seguirà.

Gran error el de no veure Barcelona com el punt neuràlgic del país on ja està bé que qui s’hagi de queixar ho faci a la capital. Per a normalitzar el nostre país cal que hi hagi consciència nacional, que es vegi Barcelona com a centre de gestió i la perifèria com la germana que és. Una Catalunya forta és una Catalunya unida, sigui de dretes, d’esquerres, d’independentistes o no.

No podem caure en l’error d’oblidar o deixar de banda les rodalies o les terres més allunyades de Barcelona. A Roquetes hi tenim germans, catalans que han de treballar, patriotes que parlen català i enriqueixen la llengua amb el seu dialecte. No podem permetre més divisions ni pedres a la pròpia teulada.

Els temps estan canviant

L’escenari sembla el mateix però els actors venen i van. Són temps de denúncies on les males actuacions surten a la llum i els corruptes paguen pels seus mals. Són temps de canvis i la política al nostre país o bé morirà o bé renaixerà.

El primer secretari del PSC, i en aquests moments president de la Generalitat, José Montilla, s’adreçava per mail a tots els militants socialistes explicant que aplicaran “tolerància zero contra la corrupció”. Montilla s’ha adonat que la primera poma podrida és socialista i que si no ho talla d’arrel, la irrealitat vermella que viuen s’acabarà per sempre.

D’altra banda, el president del Parlament Ernest Benach, reconeixia que si les formacions polítiques del Parlament “no són capaces de reaccionar, la societat els escombrarà”. Ha plantejat mesures per “passar a l’acció” i potenciar la confiança dels ciutadans que ha descrit com a “cansats i decebuts”.

Aquestes dues reaccions són encertades i la premsa les haurà d’anar seguint de prop si no volem que caiguin en l’oblit. Durant aquest any abans de les eleccions la premsa catalana haurà d’estar molt alerta i no deixar-ne passar ni una.

Si tots posem de la nostra part la política podrà sobreviure durant aquest últim any de tripartit i a les properes eleccions podrà iniciar-se la renaixença política que tants anys hem esperat, l’escletxa de llum que ens permetre treballar per a que Catalunya s’obri al món. Els temps estan canviant, està clar, però depèn de nosaltres escollir el clima on volem viure.

Perseverança i coratge

L’atleta de la Cerdanya, Kilian Jornet, s’ha proclamat per tercer any consecutiu campió del món de curses de muntanya després d’adjudicar-se l’última prova del campionat del món. La proesa va tenir lloc la setmana passada a Malàisia on el català va marcar un crono extraordinari de 2h.40.41, el temps suficient per exemplificar el reconeixement al patiment i la perseverança.

El fondista català del Salomon Santiveri Outdoor Team va coronar-se per tercera vegada consecutiva com el millor corredor de muntanya del planeta. El seu secret ha estat aplicar el que fa anys van oblidar la majoria de polítics del nostre país; Persistència, coratge, humilitat i voluntat de millora com a pilars del bon treball.

En comptes d’intentar emmirallar-se amb polítics llunyans, en comptes d’intentar aconseguir aquella foto a la Casa Blanca o el reconeixement afalagador del veí, els nostres polítics sovint haurien de prendre exemple dels petits actes ben fets que succeeixen al seu costat, prendre nota i com bé ha fet en Kilian Jornet, aplicar-ho al seu treball.

Si la política vol tornar a tenir ganxo els polítics ho hauran de suar. Persistència, coratge, humilitat i molta voluntat de millora seran fonamentals per a que els catalans tornin a creure en els seus representants.

Article publicat al Diari Avui el dissabte 31 d'octubre.
Article publicat a la web de Reagrupament.

Mà dura per semblar eficient

Quan es va anunciar que Joan Saura seria el conseller d’Interior de la Generalitat molts van pensar que els Mossos d’Esquadra deixarien la porra i la pistola i establirien l’ordre amb diàleg, amb algun gerani de regal i sempre amb un bonic lliri a la mà.

El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, però, des que va entrar a la conselleria que no ha permès que se’l titlli de tou. Amb contundència va tractar als seus pròxims i sempre justificats okupes, també als Mossos que interrogaven durament als presumptes delinqüents o fins i tot als pagesos de Reus.

Per evitar ser qüestionat, qui recolzava l’okupació fins que van okupar la seva segona residència de forma simbòlica, qui defensava la pau de Palestina mentre atacava verbalment a Israel, ha emprat mà dura en tots els conflictes on s’hi ha vist afectat.

El cap de setmana passat els implicats van ser els Mossos i els pagesos que es manifestaven a Reus. Saura ha defensat l’actuació repressiva dels policies que van actuar molt durament i ha declarat que alguns participants de la protesta convocada per Unió de Pagesos van tenir “actituds denunciables”.

Els pagesos van accedir a la delegació territorial d’Agricultura de Reus de males maneres, es manifestaven perquè “la situació del sector agrari és insostenible” i el govern no aporta solucions. Després de crits i empentes els pagesos van acabar enfrontant-se amb els cossos policials i aquests últims no van dubtar en respondre amb contundència.

Els dos sectors implicats van actuar malament però el que ha quedat clar és que si la crisi estreny, en Saura seguirà aplicant el bastó de forma gradual mentre el govern intenrarà conservar-li la cadira.

Recentment la Generalitat s’ha cobert les esquenes i ha pretès salvar la papeleta del conseller d’Interior al presentar un estudi on diu que la percepció de seguretat dels catalans es manté estable des del 2004.

Potser la mà dura que ha aplicat fins ara el conseller ha influït en la percepció de seguretat al carrer però quan siguis tu qui protesta, quan et manifestis tu davant dels Mossos denunciant els lladres que fan política, les injustícies, l’impost de successió, la corrupció... seguiràs pensant que amb Saura a Interior estaràs segur? Més valdrà que corris abans no t’enxampi una porra, més valdrà que corris a votar la fórmula electoral que no permeti reeditar un tercer tripartit.

Article publicat a la web de Reagrupament.

Spanair, l'eina que ens pot obrir la porta al món

El president de Spanair, Ferran Soriano, ha explicat els objectius de la companyia aèria en una trobada d’antics alumnes a l’escola IESE Business School. A la conferència “De la T1 a Spanair: competir des de Barcelona”, també hi ha participat el CEO d’aquesta mateixa, Mike Szücs, el director de l’aeroport de Barcelona Fernando Echegaray i el Director General de Ports, Aeroports i Costes de la Generalitat, Oriol Balaguer.

El president de Spanair ha donat a conèixer el projecte de la companyia basat en la supervivència a curt termini i en la creació d’una aereolínea de xarxa a llarg termini. Soriano ha assegurat que “volem ser l’aerolínia de primera opció a Barcelona” igual que a París ho és Air France o a Madrid ho és Iberia.

Spanair recentment ha entrat a formar part del grup Star Alliance i a més de ser els primer en operar a la nova T1 de Barcelona, s’ha marcat la fita de millorar la connexió internacional de Catalunya. “Barcelona es mereix una millor connexió al món”, comentava Soriano després d’assegurar que a Catalunya hi ha demanda suficient.

Potser la intenció principal de Soriano és la de rendibilitzar el valor de les accions que ells van comprar per 1€ i vendre-les per una suma de diners astronòmica. La tasca de Mike Szücs, CEO de Spanair, explicaria aquesta intenció després d’haver reduït la plantilla de treballadors un 45% i d’assegurar que l’empresa s’ha de revalorar “reduint costos i potenciant l’eficàcia i la simplificació”.

Sigui com sigui, que Spanair funcioni no només serà bo per la companyia - que d’aquí a un temps podria vendre’s a Lufthansa per una gran suma - serà bo pel país sencer que es recuperarà econòmicament, que tindrà més presència internacional i que permetrà somniar en les aspiracions de ser algun dia el mateix que és Espanya, França o els Estats Units.

Echegaray ha declarat que “tenim una infraestructura molt bona”, Balaguer l’ha seguit dient que “tenim el millor dels nous aeroports d’Europa”, ara és la nostra decisió fer grans a Spanair i amb ells l’aeroport que ha de ser la porta internacional.

Article publicat a la web de Reagrupament.

La sucursal esdevé més sucursal

Montserrat Nebrera, parlamentària del PP a Catalunya i única veu crítica dins el mateix partit ha deixat l’escó i ha abandonat la formació de Mariano Rajoy. Ho ha fet “per coherència” i “amb tristor” , volia canviar la manera de fer del partit però ha fracassat, el PP a Catalunya segueix funcionant com a “sucursal” del PP espanyol, així és i així serà.

Què pretenia la senyora Nebrera? Creia que en pocs anys de militància a les cavernes podria canviar alguna cosa, creia que en José María Aznar deixaria de mirar Catalunya des dels ulls de Franco? No senyor, Montserrat Nebrera hauria d’entendre que cap català amb dos dits de front hauria de seguir el joc al Partido Popular. Cap català que no vol ser tractat com a sucursal de sucursal hauria de donar el vot al PP.

Nebrera però ha estat encertada a l’hora de deixar l’escó del Parlament. Podria haver mantingut l’acta però per “regeneració” política ha renunciat. Encara no ha volgut pronunciar-se sobre el seu futur, ha assegurat que se’n va “sola” i que aposta per liderar una formació liberal-conservadora. Potser el seu lloc és al costat de la Plataforma per Catalunya de Josep Anglada, si més no, la setmana passada va tantejar el terreny en un sopar amb el líder del partit ultra dretà.

La regeneració política al nostre país és necessària, tant necessària com inqüestionable. S’apropa el final del sucursalisme, la sobirania plena és el paradigma de la intel·ligència política catalana, i qui no ho vegi és que encara no ha evolucionat prou. Només podem estar oberts al món des de Catalunya, amb bons polítics i amb una societat plenament democràtica.

Article publicat al Diari Avui el divendres 23 d'octubre.

D'Alejo a Santiago i de Crackòvia a Polònia

Són temps de tempestes a la majoria de partits polítics. A casa uns i altres es retreuen pràctiques poc ètiques mentre que a l’estat el Partit Popular s’esquinça i cap cortina de fum ho pot evitar.

L’eurodiputat del PP, Santiago Fisas, declarava creure en la unitat lingüística dels Països Catalans mentre els seus companys de partit es bufetejaven a València i fins a Madrid. Fisas ha reconegut que “una persona de Perpinyà també és catalana”, és una cortina fumejant o un brot verd en mig del desert?.

Sigui el que sigui, Fisas s’ha desmarcat de la línia oficial del PP, s’ha compromès a treballar per l’oficialitat del català a les institucions europees i ha criticat que el català es parli al Senat “d’una manera simbòlica, un parell de vegades l’any”.

Fisas s’ha il·luminat en mig de la foscor del PP i ara queda esperar si el seu destí serà el d’una anècdota, el d’un ex eurodiputat popular o el del polític que va començar a canviar el partit de José María Aznar.

A Barcelona però, qui il·luminava era el president del Barça Joan Laporta. Amb torxa a la mà i un discurs ben preparat, va assistir a l’homenatge al president Lluís Companys, afusellat fa seixanta-nou anys al castell de Montjuïc. El president blaugrana va pronunciar un discurs purament polític on cridava els catalans a “aixecar-se” davant els qui “tracten Catalunya amb intransigència”.

Laporta feia el seu discurs al costat del president d’ERC, Joan Puigcercós. Alguns diuen que un dia ho farà al costat del president de Reagrupament, Joan Carretero, però el que importa avui és que un nou patriota declarat treballa pel renaixement de Catalunya. En poc temps el personatge de Laporta al Crackòvia farà el salt a Polònia i amb el temps, el desert català esdevindrà bosc.

Article publicat a la web de Reagrupament.