8 de juliol de 2017

Torre Negra since 1976

Podria ser l’eslògan d’una samarreta però en realitat simplement és l’any en el qual el PGM va dibuixar Torre Negra com a zona edificable. Han passat anys i han sortit bolets per aquelles contrades; el Trade Center, Col·legi Europa, ESADE Creapolis, la Costa del Golf... i els propietaris, especuladors o no, han anat a parar tots al mateix sac. 

L’Ajuntament de Sant Cugat treballa per preservar la zona des de fa anys però el que està fent també, és no tenir en compte els drets dels propietaris. Els polítics que han passat per l’ajuntament de Sant Cugat durant aquestes dècades s’han anat trobant amb la patata calenta de Torre Negra i han mirat que no explotés mentre ells han estat al capdavant de la ciutat. 

El temps però dóna perspectiva i permet valorar les coses en fred, de forma assossegada. Han passat més de tres dècades i es constaten vàries coses; l’Administració ha actuat de mala fe al negar el trasllat de l’edificabilitat de Torre Negra a altres zones (com s’ha fet en molts casos), ha jugat amb l’opinió pública posant tot el poble en contra dels propietaris i ha quedat en evidència al no saber reconduir una situació fàcil de conciliar des d’una institució pública com és l’Ajuntament. 

Defensar Torre Negra és un clam majoritari que ens ha d’unir a tots els santcugatencs. Però a quin preu? Permetent que l’Ajuntament trepitgi els drets dels propietaris? Permetent que es faci ús de la propietat privada de franc? Convertint part dels hereus de la pagesia del poble en enemics? Mirant cap a un altre costat perquè és més fàcil?

Els propietaris de Torre Negra, a banda de guanyar als tribunals, han buscat tot tipus de solucions com la d’urbanitzar el 16%, fer permutes amb terreny municipal o fins i tot realitzar canvis amb terrenys d’altres municipis. El temps passa, i en comptes de seure i solucionar el tema, l’Ajuntament segueix amagant el cap sota l’ala i pretén eternitzar l’afer Torre Negra. 

L’altre dia tothom criticava la noia que rellogava el seu pis de protecció oficial amb la plataforma Airbnb, però el que fa l’Ajuntament de Sant Cugat amb els terrenys privats de Torre Negra no és molt diferent. 

Article publicat al TOT SANT CUGAT

13 de juny de 2017

Romans i gals

Aquesta setmana he renovat el DNI i he tornat a viure una situació que ni recordava ni volia recordar. Vaig intentar evitar anar condicionat per la meva ideologia i fer un exercici d’observació.

El que em vaig trobar, a banda de moltes persones indignades per la mala organització, va ser un parell de policies que no sabien parlar el meu idioma i que tampoc sabien llegir el meu nom. Passada la recepció, a l’altra banda del mostrador, un grup de funcionaries castellanitzant noms i lluint credencials amb lanyards (penjolls) amb la bandera d’Espanya.

No m’hi volia sentir, però assegut allà al davant, jugant amb l’índex, amb l’adreça postal i pagant els 10 euros de rigor en efectiu (encara no accepten targetes de crèdit), vaig veure clar que encara som colònia, que Espanya va endarrerida i que tenim pressa, molta pressa per independitzar-nos i treballar per esdevenir un estat del primer món. Després de renovar el DNI vaig tenir la mala sort d’anar a espetegar en un bar on, mentre em menjava un entrepà, tenien posat un programa de TVE.

Escoltava com parlaven de la ludopatia i dels iaios i famosos que s’aficionen cada dia més a jugar al bingo, i mentre em deprimia entenent la realitat del país veí recordava un article d’El País on deien que Berga ja vivia d’esquena a Espanya... Sortia del bar amb l’esperança de no haver de tornar a veure els funcionaris/colons però obstinat que demà els nostres funcionaris no copiïn les males pràctiques dels funcionaris espanyols i es converteixin en treballadors del servei públic, i no només representats de l’estat.

I ara el que més m’emprenya és trobar una nova funda per al DNI. La que portava ha quedat desfasada i no sé si trobaré fundes catalanes per cobrir el nou DNI espanyol.

Article publicat a El Punt Avui
Article publicat al TOT Sant Cugat 

10 de gener de 2017

Som al 2017, m’ho crec i m’adapto

De cop i volta hem fet un salt i ja estem el 2017. Un nou any, nous reptes, objectius i molts propòsits per fer més productives les nostres empreses. Realment han passat uns dies, unes setmanes i sembla que en deixar enrere el 2016 tot canviarà.

La veritat és que el 2017 no tot ha de canviar. Les coses bones, les accions productives que hem estat realitzant durant l'exercici anterior han de seguir al mateix ritme. Ara bé, el nou any serà llarg i és cert que algunes tendències ens marcaran.

Si volem incrementar les vendes durant els pròxims mesos de l'any haurem de començar a conèixer una sèrie de conceptes com són les plataformes en directe, les aplicacions de realitat augmentada, l'ultra visibilitat, el vídeo immersiu o els xatbots.

Aquest últim any, des de la teva empresa o des d'una institució propera, has creat alguna campanya a Facebook Ads o a Google Adwords i possiblement l'has mesurat a partir del reach (la visibilitat). Segur que també t'has deixat sorprendre per alguna foto o vídeo en 360°, per un article sobre els xatbots, els softwares d'intel·ligència artificial dissenyats per a realitzar tasques de forma autònoma, les ja més conegudes per tothom aplicacions de realitat augmentada, que gràcies a Pokémon Go tothom ja ha provat o coneix, o les plataformes en directe com Periscope, Facebook Live, Snapchat, o Instagram, xarxes socials que segur que competiran aquest any per liderar els directes.

A l'entorn digital aquest serà el nostre 2017. Entremig passaran moltes coses, apareixeran bolets, desapareixeran sigles, i si fem bé les coses anirem creixent i assolint objectius. Cada vegada hi ha més empreses, estigueu amb els ulls ben oberts que segur que moltes empreses del nostre costat comencen a iniciar-se amb aquestes cinc grans tendències.

Article publicat al TOT SANT CUGAT 

10 de desembre de 2016

Social Media VS Televisió

L’entorn digital és un tresor que no tots valoren. Si analitzem el dia a dia de les persones veiem que els xarxes socials són cabdals en la vida dels consumidors. Els usuaris les estan utilitzant constantment per mantenir-se connectats amb els amics i familiars, per a cercar productes i per estar informats de les últimes notícies. La seva progressió ha estat constant des del seu naixement i la seva influència no s’atura. Tant és així que avui en dia per llançar un producte al mercat sovint és més productiu invertir en una campanya Social Media que en un gran spot televisiu.

Els professionals del màrqueting en són conscients i cada dia estan utilitzant més les xarxes socials per a processos de llançaments de productes. Les xarxes socials són claus per fer arribar productes als consumidors perquè permeten a les marques obtenir molta informació, necessària, per saber arribar mitjançant el millor contingut, el millor format o el millor moment.

El poder dels Social Media ja és superior al de formats tradicionals com la televisió. Un estudi de Five by Five diu que les marques estan prioritzant les inversions a xarxes socials i estan fent que la televisió perdi pes a l’hora de fer campanyes de llançament de productes, per exemple.

Cada cop queda més clar que invertir en entorns digitals té molts avantatges però és cert que segueix existint una important fractura digital. Un estudi de l’Escola Universitària Mediterrani (UdG) està concloent que només el 53% de les pimes catalanes disposen d’estratègia digital. Un fet que a mitjà termini marcarà ritmes i evolucions empresarials molt diferents. Mai és tard per fer el pas als Social Media però és cert que les empreses que ja hi tenen un peu juguen amb avantatge.

Article publicat al TOT SANT CUGAT 

12 d’octubre de 2016

La publicitat intel·ligent

L'altre dia llegia que la CUP de Sant Cugat estava en contra de la publicitat d'una clínica estètica amb seu al poble. Vaig escoltar els arguments d'un vídeo on explicaven que s'haurien de retirar els anuncis de la clínica i em va semblar interessant reflexionar sobre el tema.

Sense entrar a valorar la gestió d'espais públics on inserir publicitat, no crec que l'Ajuntament hagi de prohibir o boicotejar anunciants que volen ocupar, de forma legal, espais publicitaris que permeten l'intercanvi de serveis. La CUP de Sant Cugat es queixava del tracte que alguns anuncis de clíniques estètiques en fan de la dona, i en el seu afany de dignificar la figura femenina potser s'han passat de la ratlla.

Quan una empresa comença una campanya publicitària ha de tenir el seu codi ètic i saber fins on vol i pot arribar. Els anuncis de les clíniques d'estètica de Sant Cugat no crec, segons el meu parer, que hagin traspassat cap codi ètic, ni cap límit que s'hagi de penalitzar o censurar.

La CUP es queixa de la materialització de la dona i de com els anuncis fanpressió perquè les joves intentin convertir-se en "la dona impossible". Bé doncs, el que m'agradaria aconseguir amb aquest article és pensar fórmules perquè la dona no vulgui ser objecte per si sola, sense que ningú hagi de censurar anuncis que alhora tenen el seu públic i que no fan cap mal a la nostra societat.

Si volem debatre sobre el paper de la dona en la publicitat, ho podem fer des de molts camps i visions, la pedagogia és important perquè els més joves sàpiguen destriar els missatges però la llibertat per poder escollir ha de prevaldre. Espero que a la Catalunya - Estat que aviat construirem plegats, seguim treballant per aconseguir una societat prou madura per poder digerir un anunci de serveis d'estètica.

Article publicat al TOT SANT CUGAT

17 d’agost de 2016

Els 'clickbait' de Sant Cugat

Sant Cugat del Vallès és una ciutat que aglutina gran quantitat d'empreses i amb elles un nombre considerable de portals web, tràfic i continguts interactius

Aquesta és una realitat que no podem negar, al contrari, és una realitat que cal aprofitar i potenciar de forma ordenada, amb estratègia i amb uns objectiusben definits. Però el fet de disposar de molts contenidors d'informació digitalstambé solen ser un perill, ja que molts cauen en el parany de generar, de forma inconscient o no, els anomenats "clickbaits".

El "clickbait" és un terme que defineix una tècnica negativa que consisteix a posar "hams" perquè els usuaris facin clics en alguns continguts. Normalment es generen mitjançant un titular cridaner, una imatge o una afirmació o promesa que no sempre respon a la realitat.

Tots hem vist algun titular, sobretot de diaris o portals poc reputats, que a les xarxes socials abusa de sensacionalisme i l'únic que aconsegueix és produir unclickbait, un clic d'un usuari que se sentirà enganyat i marxarà ràpidament i possiblement per sempre.

El problema de les empreses que utilitzen els clickbaits per generar visites als seus portals és que molts d'ells converteixen el clic, que només hauria de ser un mitjà per arribar als continguts, en un fi. I quan un està emprant el clickbait per generar tràfic el tot poderós Google ho veu, s'adona que el percentatge de rebot és alt i penalitza el site.

A qualsevol campanya de màrqueting digital es mesuraran els clics que rebi el portal, la landing page o el site en qüestió, però les empreses hem de tenir clar que el nombre de clics en si no suposa "engagement". El que les empreses necessiten és que els usuaris generin clics de qualitat, consumeixin continguts al site, el recordin i hi vulguin tornar.

Article publicat al TOT Sant Cugat 

14 de juliol de 2016

Els esdeveniments a internet

El sector dels esdeveniments ha canviat molt durant els últims anys. Amb la digitalització un esdeveniment pot no caducar mai, deixar empremta temporal i no només gaudir-ne els participants del directe, sinó que permet viure experiències a distància i per sempre.

Fa pocs dies que va acabar la Festa Major de Sant Cugat i sembla que ha deixat un bon regust de boca pel que fa a la presència digital. Abans, quan vivíem sense internet, vivíem les festes majors d'una altra manera. Esperàvem tot l'any per anar de concert, fer una paella o veure els carrers engalanats. Passaven aquells dies i ens quedàvem amb els records del que més havia impactat. S'apropava una nova edició de festa major i les expectatives es creaven a partir de les vivències de les passades festes.

Així passava amb tots els esdeveniments analògics, cites importants que tenien un inici i un final, on tot havia de ser rodó i impactar al màxim per comunicar i transmetre l'objectiu de la millor forma possible.

Bé doncs, avui amb la digitalització podríem dir que els esdeveniments tenen una vida molt més extensa, que comença suaument, té el punt àlgid en el directe i es dilueix breument fins a topar amb la següent edició.

La Festa Major de Sant Cugat d'enguany s'ha utilitzat, a Twitter, el hashtag #FMSantCugat 1.769.162 vegades i l'ús de la pàgina web oficial de la Festa Major ha aconseguit una mitjana de 36.174 pàgines vistes des de la seva publicació, segons l'Ajuntament. Aquestes dades posen de manifest que la gent que presencia un esdeveniment el vol viure en societat potenciant la seva interacció a partir d'aplicacions i xarxes socials.

La digitalització ha transformat els esdeveniments però encara són moltes les eines que es poden implementar per impulsar convocatòries, fer participar els assistents i recopilar dades. Des de vídeos en directe, impressions en 3D, presentacions a distància usant la realitat augmentada... o simplement usant el WiFi de forma estratègica.

Avui en dia, amb el Social WiFi, per exemple, podem cedir connexió a internet a canvi de guanyar seguidors, informar de novetats o promocions, comptar persones, conèixer els seus moviments...i molt més. Qui sap quantes d'aquestes novetats anirem utilitzant durant les pròximes festes majors.

Article publicat al TOT Sant Cugat 

Quan el PP guanya la independència s’apropa

Després de les eleccions espanyoles el sobiranisme català ha quedat reforçat. Han estat unes eleccions complicades i el resultat ha sorprès a tots.

Amb gairebé 8 milions de vots el PP ha aconseguit 137 diputats i indiscutiblement és la força política guanyadora a Espanya. Des d’una perspectiva espanyola els nous partits no han calat en un electorat que alhora de la veritat ni vol ensurts, ni sacrificis, ni canvis.

La majoria d’espanyols han votat el PP i tenen el que es mereixen. A Catalunya però, aquest mateix partit segueix sent marginal i posa de manifest el trencament social que vivim. Els catalans han votat majoritàriament a partits clarament decidits a tirar endavant un referèndum d’autodeterminació. En Comú Podem (12 diputats), Esquerra Republicana (9) i Convergència Democràtica de Catalunya (8) han estat les llistes més votades, les tres llistes que més catalans representen i que més allunyades estan del que es cuinarà a partir d’ara a Espanya.

La victòria del PP ens assegura continuar amb el període de crispació. La derrota de l’únic partit espanyol que creu en la democràcia i en el dret a l’autodeterminació, Podemos, significa el degoteig i la mort d'En Comú Podem.

La desconnexió de Catalunya i Espanya ja no es podrà debatre a l’estat. La paella s’ha d’agafar pel mànec i aquest el té, actualment, ERC i CDC.

Article publicat a Cugat.cat