8 de juliol de 2008

Tots tenim drets lingüístics

El senyor Fernando Savater viu en una Espanya que la gran majoria de catalans no reconeixem. Aquest és el nostre màxim i es contraposa directament a la màxima que ha inspirat el “Manifiesto por la lengua común”.

Aquest manifest impulsat per Savater, Mario Vargas Llosa i Albert Boadella entre d’altres, és el manifest de la pretensió, de la imposició i la intolerància. Si “els ciutadans tenim drets lingüístics”, com pot ser que ens segueixin jutjant en castellà, perquè la majoria dels diaris que tenim al quiosc són en castellà, perquè el meu carnet de conduir està en castellà, perquè la llengua opressora segueix en peu, trepitjant la llengua dels meus avis, i encara avui ningú la qüestiona?

Algú em podrà dir que és normal, la realitat lingüística a Catalunya és la que hi ha. Sí però, i d’aquí a vint anys, quan la població estrangera s’hagi incrementat i el castellà estigui reculant, no sortirà ningú a protegir-la? En Savater o en Boadella, si fossin super homes i poguessin viure seixanta o setanta anys més, no sortirien a defensar el castellà com nosaltres fem amb el català?.

L’altre dia en Felip Puig deia que el seu partit s’ha “adaptat a la realitat històrica”, per això no descarten treballar per l’estat propi. Bé doncs, per la meva banda només vull demanar a tots els espanyols casposos que viatgin, que vinguin a Catalunya i comprovin en primera persona que a Catalunya no perseguim a ningú, que la gent és lliure i que treballem per ser trilingües. Ah, recordar també que si venen al nostre país encara no caldrà que vinguin acompanyats del passaport.

1 comentari:

Xexi ha dit...

Em sembla que hauries de dir que ni perseguim ni ens persegueixen, no?