6 de juliol de 2010

Som una nació. Nosaltres decidim

És molt important que aquest dissabte assistim massivament a la manifestació, Som una nació. Nosaltres decidim, que Òmnium Cultural ha convocat amb la intenció de donar a conèixer el desacord del poble català en relació a la retallada de l’Estatut sentenciat pel Tribunal Constitucional espanyol.

Tots els partits catalans s’hi han afegit (PP i Ciutadans no, no volen treballar pel país) i per primera vegada, des de fa molt temps, donaran una imatge d’unitat pròpia de les millors democràcies. Hi ha alguna desavinença amb el lema de la manifestació, el PSC vol anar al darrere d’una senyera i no pas un lema, però aquestes són petites puntualitzacions protocol·làries fàcils de resoldre.

A la manifestació de dissabte defensarem la dignitat de la nostra nació i el dret inalterable de poder decidir. La manifestació serà una festa i hi tenim cabuda tots, els que volen la independència, els del concert econòmic, els que volen que se’ls respecti, els defensors de la democràcia o simplement els habitants de Catalunya en general. Cal anar-hi si volem seguir existint com a poble.

Vivim temps de canvis i aquesta manifestació serà només el primer pas d’un nou camí senyalat per Espanya. Catalunya ha de redissenyar el seu paper al món sense renunciar mai a la llengua, a la cultura o al finançament. Per això, ara cal un front comú per part de tots els partits que estimen Catalunya, un front unitari que comença el dia 10 de juliol a les 18h al Passeig de Gràcia amb avinguda Diagonal.

No hi pots faltar, Catalunya et necessita!


Article publicat a la web de Reagrupament.
Article publicat el 9 de juliol al diari Avui, amb menció especial a la portada del diari.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo hi aniré Lluís, a veure si ens veiem tots!
Abraçada

Anònim ha dit...

La “mani” d’aquest diumenge està bé, però des d’Espanya s’ho miren amb sorna. Es com tractar càncer amb pastilles Juanola. La dona maltractada rarament en treu res apel·lant al marit perquè deixi d’estomacar-la. Ha de cercar ajut fora de casa. Només la forta internacionalització del conflicte Espanya/Catalunya pot donar bons resultats. Govern, polítics, ajuntaments, entitats, mitjans de comunicació i sobre tot lo que els anglesos diuen “celebrities” catalans haurien de fer força soroll al món donant a conèixer la realitat del conflicte en que Espanya es el “bully” i Catalunya el “underdog”. I com diu l’actriu anglesa Kate Beckinsale, tothom sent simpatia per l’underdog. Cal que la Premsa internacional, sobre tot la Europea en faci ressò d’això, i que el món vegi de prop com Espanya tracta Catalunya. Cal que Espanya no pugui continuar ocultant la veritat al món, i que senti la vergonya que això ocasiona. Cal doncs un o mes miracles ja que de Rafel Casanova’s no n’hi han masses.
Imagineu-vos un miracle: Aprofitant que els ulls del món estan sobre la Final del Mundial, un dels jugadors catalans d’Espanya voluntàriament marca gol en porteria “pròpia”. Cas insòlit i històric. La Media internacional vol saber perquè. El català explica que “Espanya a través del TC acaba de marcar gol a traïció, a Catalunya. Ara Catalunya li retorna el gol a Espanya”. Grans titulars als diaris i TV’s del món. De cop la comunitat internacional s’assabenta del que passa i per inèrcia i simpatia vol saber-ne mes de la situació desesperada que ha portat al jugador català a fer-li gol a Espanya. Moment oportú perquè Catalunya pugui fer sentir la seva veu al món. Diaris, TV, revistes de tot tipus amb articles sobre aquest fet. El jugador mal vist a Espanya, i un heroi a Catalunya. Amb Independència passa a l’Historia com un dels grans patriotes catalans. : Clar que això només es pura fantasia, doncs no hi ha cap jugador a l’equip d’Espanya del Mundial que es digui Rafel Casanova.

Jordi ha dit...

Doncs tens tota la raó Jordi, tot el que comentes cal tenir-ho present, però el primer pas que hem de fer és manifestar-nos plegats i donar una imatge d'unitat espectacular.

Pel que fa a l'heroic jugador català que treballa amb la "Roja", ho veig molt fotut, tots s'han covnertit en una colla de mercenaris que només pensen en el present i en els diners... Jo quan va sortir la sentència vaig imaginar-me un boicot en bloc de tots els jugadors catalans que juguen amb Espanya. Imagina't que el dia del match no apareixen al camp i envien una foto a tots els mitjans de comunicació on apareixen amb el cul a l'aire i un missatge clar; "A pendre pel cul Espanya!" (és el que ens ha dit el TC a nosalters amb altres paraules).

Tot i això, no crec que els nostres esportistes hagin de ser l'objecte ni el focus de les nostres crítiques, pitjor són els catalans que segueixen la "roja" i cada dia llegeixen les notícies del seu país en castellà (la vanguardia, per exemple). Ens cal fer molta pedagogia, molta.

Lluís ha dit...

La societat civil sortirà al carrer davant la sentència del TC sobre l’Estatut
10 de juliol de 2010.


Aquesta premissa feta per els organitzadors de la manifestació, segurament que em farà queda a casa, com a independentista no la comparteixo.

• El Parlament va redactar un “estatuto de autonomia” dintre del marc de la Constitució espanyola i la seva legislació.
• Aquesta legislació compta amb un Tribunal Constitucional, que vetlla, interpreta i garanteix el compliment d’aquesta Constitució en tot el seu territori.
• L’Estatutet referendat per el poble de Catalunya, es sospitós de no se constitucional i per això es demana l’intervenció del TC perquè u esbrini i dictí sentencia.
• El TC fa la seva feina i esmena els articles que no s’adequaven a la Constitució espanyola i reinterpreta algun que altre concepte erroni.

Ara la gent que viu a Catalunya sembla que no li agrada la sentencia del TC envers l’Estatutet que el Parlament va presentar a les Corts, senyin-se i acceptant escrupolosament la legislació espanyola i vol escenificar el disgust amb una manifestació

Que demana la ciutadania de Catalunya l’estat espanyol en aquesta manifestacio?
Senzillament que amb una mica més de llibertat encara que ens a segueixin espoliant amb 22.000 milions de euros/anuals, ens avenim a ser una autonomia més d’Espanya.
Que demanen el nostres Parlamentaris l’estat espanyol?
No ens retalleu tant l’Estatutet, que no podrem subjectar les aspiracions de la nació catalana i ens exerciran el dret d’autodeterminació.

La qüestió es diàfana:
Ser ESPANYOLS amb “estatuto de autonomia”
Ser CATALANS amb estat sobirà i Constitució pròpia