El conseller d’Educació, Ernest Maragall, ha declarat avui que “Catalunya aspira a ser un Estat”. Algunes veus del PSC comencen a fer evident que el partit ha de seguir el seu camí separat del PSOE i treballar única i exclusivament pels ciutadans del seu país. El conseller Maragall ha explicat que ara “cal saber actuar en nom del nostre autogovern, del que ja tenim i hem de guanyar i hem de seguir conquerint en tant que Estat, que és el que aspirem a ser”.
El conseller d’Educació no és l’únic del partit socialista que entén la realitat catalana. La consellera de Justícia, Montserrat Tura, també ha fet evidents les diferències amb els socialistes espanyols al declarar que volia que el PSC defensés a Madrid la resolució que va presentar Montilla al Parlament, la ratificació del preàmbul de l’Estatut. Mentre, l’eurodiputat socialista Raimon Obiols, va més enllà i ja reclama un grup propi del PSC a Madrid.
La societat catalana està evolucionant i poc a poc arrossega als seus representants a treballar pel país. Amb aquest panorama polític però, hi ha dos partits que queden fora de joc. Tant PP com Ciutadans no tenen cabuda a Catalunya i la seva pròpia marginació acabarà ofegant-los i reduint-los a anècdota caricaturesca.
Ara però el PSC ha de decidir on treballar i fins quan. Les decisions del ministre de Foment espanyol, José Blanco, que consisteixen en rescindir els contractes d’obres de cinc carreteres previstes i l’endarreriment de 23 obres per valor de 980 milions d’euros a Catalunya, potser ajuden a que el PSC es decideixi. Un cop més Catalunya és el territori més afectat per les retallades i ara mateix els socialistes catalans en són còmplices.
2 comentaris:
A mi em sembla que en Montilla se'ls carregarà abans no puguin reaccionar. El PSC de Montilla es el PSOE de Cornellà, Hospitalet...
No sé com, però sense dir-me massa, des de petita m'han fet sentir una emoció que em podem dir"orgull" de ser catalana. Sempre he cregut que som persones amb seny i que sabem fer les coses molt be, i això ens feia ser diferents de la resta d' Espanya, (que no vol dir que ells no tinguin també gent amb molt de cap) però nosaltres mes. Ara, ja fa una temporada llarga que em sento decebuda, ja que crec que aquesta gent potser ha desaparegut i només s'han quedat els que volen omplir-se les butxaques sense fer res, però això si, parlar molt per fer veure que fan, i no fan res. Deu ser que les generacions canvien i ara no valem el que ens havien fet creure.
Publica un comentari a l'entrada