21 de desembre del 2010

Mourinho, m’avorreixes

L'entrenador del Real Madrid, José Mourinho, és conegut per la seva forta personalitat. Amb els seus atacs i jocs psicològics fora dels camps de futbol semblava que volgués fer escola demostrant el domini de l'estratègia, la contradicció, la pressió i l'atac gratuït.

No sabia aquest home que el seu mal humor continuat, el seu negativisme i les males maneres de fer, aconseguirien el meu rebuig complet, la meva sordesa cada vegada que apareix bordant a les pantalles.

Mourinho m’avorreix. Em cansa veure aquest home i ja no hi puc fer res. Em fastigueja escoltar-lo i veure com busca sempre culpables i enemics allà on només hi ha esportistes i equips rivals . El myster del Madrid ha sobrepassat una frontera, una línia fosca que l'ensorrarà mediàticament.

S'ha cregut l'actor que representava i el pessimisme el desmuntarà. Al futbol, com a la vida, els missatges que triomfen són els que provenen d'un somriure. Les paraules que es recorden són les que sonen amb alegria, i els equips que guanyen no són els que creuen ser els millors, sinó els que primen l'esforç i la millora en comptes de l'enfrontament verbal i l'oratòria barata.

Article publicat el 25 de desembre al Diari Avui
Article publicat a directe!cat

4 comentaris:

Tamy ha dit...

Jajjajajaja! Normal! :)

Anònim ha dit...

Mira tenim la mateixa opinió, fer-lo fora del madrid seria una gran lliço....

Anònim ha dit...

Fer-lo fora no es lo millor, ja que si continua en aquesta línea fins i tot els madridistes quedaràn d'ell fins al capdamunt. Que se'n afartin.

Vicent Bosch i Paús ha dit...

El critiques i les dónes molta importància. Quina contradicció.



Ara el nostra Barça està dolç i que dure.



Per mi el futbol no viuria, prefereix caminar per sendes i pistes.



La veritat en és més important, i no fem tan de cas, la situació que ens ha abocat la "màfia internacional", els gansters de coll blanc, per al benestar de tothom que 22 super milionaris en un rectangle