Mai ens posarem d’acord

Avui he assistit a una conferència de la Dolors Nadal a l’Agència Catalana de Notícies. La candidata del PP català a les generals m’ha sorprès i m’ha desanimat alhora. Hi anava tenint una idea clara del PP i de la majoria dels seus candidats però aquest mig dia m’he emportat una sorpresa. Mentre l’espanyolista parlava he comprès que mai ens posarem d’acord, no, amb la Dolors no ens portarem gents bé. Aquesta senyora parteix d’una realitat que no comprenc, que no existeix, que se la ha creat ella i la gent com ella. Avui hem estat testimonis d’un acte ridícul, (no per part de l’ACN), la veu dels marginats ha parlat i ho ha fet per sobreposar-se a les nostres veus. Sí senyora Dolors, el valencià és un dialecte català, Catalunya és una nació i mai podré arribar a entendre com un català es pot doblegar a l’espanyolisme més ranci de la manera que ho ha fet vostè. La candidata del PP ha confessat que creu en una Espanya “democràtica”, una Espanya que no creu en altra nació que no sigui ella mateixa entre d’altres coses. Catalunya per res del món és una nació, i els que no acceptin el transvasament de l’Ebre són uns egoistes...
A més també ha comentat que no entén com “un nen que neix a Catalunya no pot estar escolaritzat en la llengua del seu país”. No hi ha res a fer, el PP no ens reconeix i potser ha arribat el moment de que nosaltres tampoc els reconeguem a ells. Si 3 milions de catalans emigren a Salamanca, si aquests no s’adapten i creen la seva pròpia realitat, si funden partits propis i imposen la seva llengua, si se’n porten les seves tradicions i viuen en una bombolla irreal, estaran fent el mateix que el PP català fa al nostre país, Catalunya es clar.