Nacionalitat andorrana per a catalans

Tenir passaport andorrà i un altre és possible i això obre portes a pensar noves propostes que millorin la vida a milers de ciutadans. Actualment, un acord del 2001 del Govern andorrà permet que originaris d'onze estats diferents puguin gaudir de la nacionalitat andorrana sense renunciar a la seva com la del Marroc, Israel, Cuba o Argentina, entre d'altres.

A Catalunya hi ha milions de ciutadans que no se senten espanyols i que, per tant, no se senten còmodes amb el passaport del regne d'Espanya, i a Andorra hi ha qui veu com a avantatge disposar d'una segona nacionalitat europea per poder, per exemple, estudiar a l'estranger o gaudir de més avantatges sanitaris.

Dit això, i seguint el fil de la sèrie d'articles que estic redactant últimament; per què no pensem una proposta que pugui beneficiar a part de la ciutadania catalana i a l'andorrana? Un passaport andorrà que per exemple, es faciliti a catalans que inverteixin a Andorra o que reuneixin algunes altres condicions, seria una bombolla d'oxigen per a molts.

La vida és negociació i res mai és blanc o negre. Estic segur que Andorra i Catalunya podrien trobar un encaix que beneficiés als dos veïns; per una banda, accelerant homologacions universitàries, facilitats per fer les proves PAU a la Seu d'Urgell... i per l'altra, trobar una opció perquè els catalans que ho volguessin tinguessin opcions a disposar de la nacionalitat andorrana amb algunes condicions assequibles i profitoses per ambdues parts.

Si Andorra proposés un passaport "light", amb menys avantatges que els actuals, per a catalans, creieu que no hi hauria milers de peticions?

Article publicat a l'Altaveu d'Andorra 
Article publicat a Racó Català

Garantir els drets lingüístics, més i millor

Cal felicitar a l’Ajuntament de Sant Cugat per haver activat la Bústia del Català, un espai on ja es poden presentar casos de vulneracions dels drets lingüístics a la ciutat.

Amb aquesta iniciativa l’Ajuntament pretén protegir el català dels abusos que a vegades es cometen en contra dels drets dels catalanoparlants. El consistori avaluarà i determinarà com actuar en cada cas, però de moment es descarta aplicar cap sanció.

No és fàcil fer un seguiment acurat, avaluar els casos i si cal, tramitar denúncies i exigir sancions. No és ni una feina agraïda ni simpàtica, però s’ha de fer i cal encoratjar a l’administració per a que impulsi mesures, que a vegades, poden semblar impopulars. L’ús del català està en perill i cal prémer l’accelerador des dels sectors de l’educació i el comerç si volem dotar-lo d’una millor salut.

Revertir l’evolució desfavorable que ens indiquen les recents enquestes és urgent. Crec que cal posar el focus a les escoles per a que els més joves usin la llengua de forma natural, però quan surten de l’escola cal que també trobin un entorn que garanteixi la utilitat i la necessitat d’emprar la llengua.

Des de fa unes setmanes tenim una eina, la Bústia del Català, que ens ha d’ajudar a comptabilitzar possibles vulneracions de drets, ara però, cal encoratjar a l’ajuntament a que no només les recopili i les analitzi, cal també sancionar a qui no respecti els catalanoparlants i seguir fent pedagogia per a que tothom entengui que la llengua dels catalans és el català, i si avui encara és una llengua viva és gràcies a milions de catalans que han lluitat per la seva supervivència tot i ser arraconada i perseguida per l’estat espanyol. 

Article publicat al TOT SANT CUGAT 

Lawfare, startups i Andorra i Catalunya caminant plegades

El que va passar a Banca Privada Andorrana és una demostració de que l’estat espanyol trepitja i no respecta res si el fi és justificat, pels seus interessos, evidentment.

L’estat espanyol va violar la sobirania d’Andorra quan va orquestrar un lawfare de manual, i dirigents de l’antic govern de Madrid, encausats per la justícia andorrana, encara la menyspreen quan fan cas omís de les comissions rogatòries.

Recentment hem pogut escoltar a l’antic CEO de BPA, Joan Pau Miquel, al Congrés espanyol declarant en relació a l’Operació Catalunya i demanant la restitució de l’honorabilitat de centenars de persones que se’ls va atacar amb les falsedats que van fer caure el banc andorrà i la seva filial a Madrid.

No és temps d’amagar el cap sota l’ala, tampoc de mirar cap a un altre costat. Andorra és sobirana i té veu internacional, cal aprofitar-ho per exigir responsabilitats. Però aquest article no pretén buscar enemics comuns, que hi són, sinó el contrari,  animar a diferents col·lectius a teixir aliances entre unes comunitats que indubtablement es complementen.

En l’àmbit econòmic, per exemple, tant Andorra com Catalunya poden ser referents internacionals en la creació d’startups i en la seva posterior consolidació com a empreses. Segons l’estudi Barcelona & Catalonia Startup Hub, la capital catalana actualment se situa en el top cinc europeu de ciutats amb més startups, i la trenta-vuitena a nivell mundial. La capital del Principat de Catalunya sembla tenir la fórmula per atraure talent; formant-lo a escoles de negocis, vivint experiències en un entorn cosmopolita i facilitant-li la tecnologia i una economia local que propicia aquest ecosistema envejable.

Per què no pensem en gran, amb una estratègia comuna que enforteixi ambdues economies mentre estudiem com els catalans podem desprendre’ns del llast espanyol? La creació de nous projectes empresarials, amb una fiscalitat com l’andorrana, podria fer de Catalunya i Andorra la zona més emprenedora i potent del sud d’Europa.

Article publicat a l'Altaveu d'Andorra 

Article publicat a Racó Català