Tancament i reobertura d'any

 

Els que tenim empresa sabem que el final d'any no és fàcil. El tancament i la ràpida obertura de projectes, en pocs dies, a correcuita, sense poder cometre errors, intentant tenir als clients i als consumidors contents, mentre es paguen impostos, nòmines i es defineixen pressupostos per l'any vinent, suposa una feixuga i poc compresa càrrega de feina.

Els que tenim empresa ens entenem i sabem què contestar quan ens pregunten com ha anat l'any. Una pregunta molt imprecisa i objectivament impossible de contestar en una conversa de sobretaula. Tot depèn de l'òptica en què valorem i prioritzem els resultats de final d'any. Hem pogut pagar a tots els proveïdors? Hem aconseguit incrementar els beneficis? Hem reduït la morositat? Hem augmentat la facturació? Hem aconseguit fidelitzar clients? Tenim menys incidències? Ens hem desfet de gent tòxica? Millorem el nostre posicionament estratègic...?

Quantes vegades ens ho han preguntat i depenent de qui ho fa, responem una cosa o una altra, detallem o ens centrem en un punt més o menys concret. Tenir empresa és això i molt més, i és el mateix per als autònoms i els emprenedors. Aquests anys, i després de viure experiències molt semblants quan estem en plena punta de feina, he decidit valorar l'any d'una particular forma, contestant una simple pregunta: Quins projectes t'han fet feliç?

Gràcies a Déu la gran majoria de projectes que he gestionat aquest 2022 m'han fet feliç, i el que he après és que per aquest 2023, els projectes que no generen il·lusió, passió, alegria i per tant, felicitat, no els hi dedicarem ni un minut. Aquesta, crec, és la millor resposta a la doble pregunta: "Què, com us ha anat l'any – Què, com anirà aquest 2023?".

Article publicat al TOT SANT CUGAT

Vallpineda integrada a La Floresta?

Una part de la societat de Sant Cugat encara és gestionada per l'Ajuntament de Molins de Rei. Són els veïns de Vallpineda, un petit barri residencial que es troba entre la Floresta i Valldoreix. La gran majoria de veïns d'aquest barri fan vida a La Floresta, a Valldoreix i a Sant Cugat. Escoles, restaurants, benzineres, metges, transport públic, encàrrecs d'última hora... posen de manifest que l'annexió de Vallpineda és una proposta coherent, de sentit comú.

Crec que si Sant Cugat vol créixer, ho pot fer, i no necessàriament de forma vertical. L'annexió de Vallpineda com a barri de La Floresta connectaria Valldoreix amb La Floresta i dotaria la ciutat de més espai verd i finques que permetrien créixer de forma horitzontal, ordenada i segura.

Vallpineda és, per a Molins de Rei, una illa inconnexa, abandonada i separada pel Parc de Collserola. El seu bus urbà, competència d'AMB, més que un servei públic s'ha convertit en un mer acte de tossuderia. L'alcalde Paz, de Molins de Rei, sembla que vulgui reivindicar "la propietat del barri" pel simple fet de dotar-lo d'un servei de bus, però dubto que un autocar buit, que fa una desena de viatges diaris entre Molins de Rei i La Floresta, sigui una proposta ecològica, sostenible i coherent.

Ja és hora que l'alcaldessa Ingla, de Sant Cugat, s'interessi pels centenars de santcugatencs que viuen amb normalitat una anomalia com la de Vallpineda. La gent d'aquest barri se sent de la Floresta i fan ús de tota la seva infraestructura, normalitzem-ho amb una consulta que demostri que l'annexió és un clam majoritari.

Article publicat al TOT SANT CUGAT