13 de maig de 2008

La Catalunya nacionalista és possible

Les passades eleccions generals han tingut un regust espanyolista que no tots han sabut captar. La bipolarització espanyolista del PP i del PSOE han ofegat les veus d’un poble sencer que ha vist com la seva representació passava de 18 a 13 diputats.

El catalanisme ha viscut una davallada i no se’n pot amagar. Per una banda tenim CiU que ha mantingut el seu número de diputats però ha baixat en vots, i per l’altra banda tenim ERC que ha vist com els resultats del 2004 passaven a ser uns resultats històrics i gairebé fantasiosos.

Els republicans després dels mals resultats van encetar una crisi interna que no es resoldrà fins que es decideixi qui ocuparà la presidència del partit. ERC que per la seva ideologia catalanista hauria de ser l’aliat natural de CiU, s’ha seguit comportant durant els últims mesos com el partit infantil que mai se sap per on anirà.

L’ex president Jordi Pujol deia fa unes setmanes al seu despatx del Passeig de Gràcia, “que ERC és un partit immadur que mai se sap que farà”, el president ens feia veure que CiU encara avui preferiria formar un govern català amb els socialistes de Montilla que no pas amb els republicans de Carod Rovira. El fet que ERC segueixi essent un partit assembleari pot ser la causa dels seus dubtes alhora de decidir. Altres partits de jerarquia més marcada saben tirar pel dret i pocs cops són qüestionats des de dins.

Sigui com sigui són moments d’estar units. Ara més que mai s’han de buscar ponts d’unió entre CiU i ERC. Oblidar el passat, deixar enrere els pactes de CiU i PP i els pactes d’ERC i PSC, mirar endavant i sobretot mirar cap el futur. Una Catalunya catalana és possible i només amb un pacte entre els principals partits nacionalistes podran fer que el poble català torni a estar al seu lloc.

Amb la Casa Gran del Catalanisme sembla que Artur Mas busqui aquest apropament amb amplis sectors dels republicans. La incorporació d’Àngel Colom, ex secretari general d’ERC i actualment militant de CiU, com a responsable en els futurs contactes de les dues formacions, deixen entreveure que la Catalunya que volem és possible si ERC i CiU arriben a entendres.

No obstant, les noves veus que pugen dins de CiU poden preocupar pel fet d’estar més a prop dels socialistes que no pas dels republicans. És per exemple el cas de Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat del Vallès, que no s’ha cansat de repetir que “una sociovergència podria ser una bona proposta per al futur” de Catalunya.

La política és negociació i ara per ara esperem que quan calgui els que van guanyar les passades eleccions autonòmiques, sàpiguen oblidar i estableixin pactes sòlids amb ERC. El pròxim objectiu ha de ser la Generalitat, un tercer tripartit no tindria sentit, però d’aquí a quatre anys el vot catalanista ha d’incrementar-se considerablement a les Generals si volem que des d’Espanya se’ns respecti.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Es posible... pero lamentablemente el barca ha ganado la liga española.

Gracias, seguid asi. Animo y fuerza.

Mensaje de Marcos.

Lluís Feliu ha dit...

Gràcies Marcos!