Molt car quant als estigmes els quals el món ens etiqueta al relacionar-nos amb els seus presidents poc preparats, amb els balls folklòrics, el seu exèrcit, la monarquia o les seves brutals i violentes festes taurines. Molt car però, quant a l’economia, les possibilitats, els recursos, la justícia i el futur que els hi espera a tots els habitants de Catalunya.
Catalunya viu derrotada per un ofec crònic que ensorra qualsevol govern o municipi. A Sant Cugat, com a la resta de Catalunya, l’atur ha crescut i sembla no tenir aturador. Ni les retallades aplicades per un govern agonitzant no són suficients per compensar els diners que surten de Catalunya i mai tornen.
Raó tenia el president Pujol quan deia que Catalunya no encaixa a Espanya i que només la independència podria evitar “el nostre final col·lectiu”. Un final que amb la força de la gent no esdevindrà mai. I és que més d’un centenar de municipis ja treballen per arrossegar a la resta del país cap a l’Estat propi i deslliurar-nos així del llast que ens atreu al precipici.
L’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, assegurava l’altre dia que Catalunya cada vegada té menys lloc a Espanya i que la independència no ha de fer por a ningú. A més, explicava que té la intenció de posar un granet de sorra per l’autodeterminació ja que treballa per formar part de l’Associació de Municipis per la Independència.
Ara més que mai, quan el nombre de desocupats a Catalunya ha fixat un sostre històric amb 615.669 persones, és moment per construir decididament un nou Estat que ens garanteixi la simple possibilitat d’existir, viure i seguir progressant.
Article publicat al TOT Sant Cugat
Article publicat a Directe!cat
6 comentaris:
Totalment en desacord amb l'article, no em sembla la solució, en la meva opinió el que hem de fer és empènyer fort junts, en el conjunt d'Espanya. Primer, a Catalunya també hi ha presidents molt poc preparats, balls folklòrics i corrupció, no entenc bé l'argument d'aquest punt. Per altre part, l'augment d'atur existiria igualment, no és culpa de pertànyer a Espanya o no. Crec que és fàcil donar totes les culpa dels mals a Espanya i les coses bones dir que són exclusives de Catalunya. Seny, si us plau. Salvador (St Cugat del V.)
Salvador, dona's tres raons, nomes tres, per les quals ens convingui que Espanya continui invadint el nostre pais.
Bon article Lluis! Ens en sortirem segur! I iaia, jo em conformo si me'n diuen només una...
Quan el 100% del que es recauda a Catalunya es quedi a Catalunya i les coses segueixen anant malament,llavors podem dir que potser no ho fem bé,però mentres espanya ens segueixi ROBANT els col.laboracionistes estarieu millor calladets.
Salvador hauries de mes equanim, si els calers que es recaptem a Catalunya, 60.000 € diaris, es quedesin a Catalunya, fes numeros i veuras que no hi hauria necesitats de ferf retallades, a mes a mes hi hauria diners per crear obra publica i per tant
generar feina, que es que que realmet ens manca ara mateix, i no solament aixo, es que els ciutadans catalans, podrien gaudir de unes millorts pensions, per els nostres pares i avis i en el futur per a nosaltres mateixos, ja que ara mateix amb España ho tenim magra aixo de les pensions, pensi i fes pedagogia en Catala
Si només ens en prenguessin la tercera part, del que ens "solidaritzen"... Amb les altres dues terceres parts ja ens en sortiríem, econòmicament. (Ara: l'economia no ho és tot. Hi ha d'altres raons per dir que l'autonomia que ens cal és la de Portugal. En primer lloc, la vitalitat del català.)
Publica un comentari a l'entrada