28 de desembre del 2021

Instransigència lingüística


Quan ens ataquen la llengua i trontolla el més bàsic dels nostres fonaments, cal reaccionar amb intransigència. Una impersuasibilitat o insistència que no pot deixar indiferent a cap estat, sigui amic o enemic, veí o forà.


Representants del més trist que tenim a casa, d'aquells que venen i en comptes d'integrar-se, ataquen el que troben i busquen fórmules per imposar-se des de la minoria, han tornat a desequilibrar la concòrdia posant de manifest que no som res si no som estat.

Catalunya necessita constituir-se en un estat per prosperar econòmicament però també per defensar les seves singularitats. La llengua només la preservarem des d'una Catalunya independent o des d'una intransigència lingüística difícil de mantenir.

Mentre que a Girona hi ha instituts que han entès que Espanya és un estat enemic que treballa contra nosaltres, contra la nostra llengua, a Dinamarca el danès té 6 milions de parlants, és l'únic idioma oficial i s'usa amb normalitat a l'escola i a la universitat. A Catalunya, però, alguns centres han d'anunciar que mantindran el seu projecte lingüístic immersiu i no aplicaran el 25% en espanyol, mentre intenten treure ferro dient que és una decisió pedagògica, quan en realitat, és una reacció de defensa a un conflicte polític.

El català és la llengua vehicular a les escoles perquè és la llengua pròpia, igual que el danès ho és a Dinamarca. Fer-la atractiva i usar-la depèn de tots nosaltres, però garantir-ne la seva evolució natural és cosa dels polítics i, per tant, cal que exigim respecte i reivindiquem el mandat de l'u d'octubre.

Article publicat al TOT SANT CUGAT