En temps de taula de diàleg i de Diada Nacional poc hem sentit a parlar de la unitat lingüística o dels aclamats Països Catalans. Ens preocupa que els joves de Barcelona parlin menys català que els dels pobles d’interior, i sentim a parlar dels Països Catalans i cada cop els veiem més lluny, més romàntics, menys reals. Però s’apropa el moment d’evitar que els Països Catalans siguin una entelèquia simbòlica i per tant, ens cal emprendre el camí cap a la construcció real dels Països Catalans.
Suposo que com una empresa, per construir els Països Catalans cal anar a pams, per etapes, amb més o menys pressa, però cal arrencar. I amb això vull dir que vivim el dia a dia de la política i tenim la sensació de no avançar, ens proposem objectius, ens desviem perquè apareixen distraccions, ens ataquen, ens defensem... i el temps passa i seguim igual.
Els que volem viure plenament en català, els que volem estar oberts al món des de la nostra catalanitat, construint un estat pròsper, ens cal empènyer per a que el nostre país sigui referent. Mai construirem els Països Catalans des de la imposició, els construirem des de l’ambició de formar part d’una nació pròspera i justa.
Anem a pams, doncs, fem la independència del Principat i treballem de valent per a que Catalunya sigui un estat digne i ambiciós. Els germans del sud, els illencs i els de la Catalunya Nord vindran, però preparem el terreny per convertir-nos en el seu referent, ideològic i econòmic, i que empenyin ells també.
Des de Sant Cugat tenim l’oportunitat de marcar un camí ferm cap a la construcció de l’estat català i posteriorment anar conformant els Països Catalans. Suposo que cal ser conseqüent, i per això caldria que Junts, ERC i la CUP s’entenguin, i que els socialistes surtin de l’Ajuntament mentre Junts abandona la Diputació de Barcelona.
Article publicat al setmanari del TOT SANT CUGAT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada