No vull valorar si la mona era sexista, racista o si el col·lectiu feminista que la denunciava pixa fora de test. El que m’hauria agradat és veure com alguna entitat de la ciutat assessorava o veia el fet com una oportunitat per potenciar la reputació de la pastisseria, del col·lectiu de pastissers i de Sant Cugat.
Diguin el que diguin, a Sant Cugat ha quedat clar que hi ha un alt nivell de sofisticació culinària, que tenim una trentena de pastisseries i fleques que per Setmana Santa elaboren i comercialitzen mones de xocolata, que aquest any tot el país ha parlat d’una mona espectacular dissenyada i elaborada aquí... però res, passaran els mesos i ningú haurà aprofitat aquest gran aparador mediàtic que ens han regalat.
Crec que l’Ajuntament hauria d’haver assessorat a la pastisseria Sàbat per a que tornés a lluir la mona al seu aparador. Mentre la pastisseria evidenciava que la mona és art i no entén els comentaris del col·lectiu feminista, l’Ajuntament tenia l’oportunitat per donar a conèixer aquesta mona i la d’altres pastisseries com a reclam publicitari de la ciutat.
El concepte city marketing serveix per promocionar ciutats explicant fets interessants que hi succeeixen. Aquesta pràctica permet posicionar i reputar el territori, però s’ha de tenir estratègia i no deixar passar oportunitats com la de la mona.
Un cop més, i per una nova raó, Sant Cugat podria ser la seu de les mones més creatives del món, podríem vincular aquesta creativitat amb l’art i la cultura, enllaçar-la amb els nostres monuments i concloure amb una estratègia que posicioni la ciutat com un referent nacional.
La reputació de Sant Cugat no hauria de guanyar-se a base del preu de l’habitatge ni el volum de piscines que hi ha. Amb les empreses, els comerços i la cultura que hi tenim és suficient per fer-ne un referent. Tenim els ingredients i només ens fa falta aplicar bé la recepta.
Article publicat al TOT SANT CUGAT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada