13 de novembre de 2009

Vergonyosa irrealitat

Un dia ens despertarem i haurem perdut la identitat. Un dia sortirà el sol i ja no serem catalans. Tant fàcil és caure en el maleït clixé de regionalitat o perifèria com despertar-se un divendres, obrir el diari i llegir que la supervivència de Catalunya depèn de deu magistrats espanyols que decideixen des de Madrid.

Segons el diari El País, sis dels deu magistrats que formen part del Tribunal Constitucional (TC) rebutgen punts bàsics de l’Estatut. Concretament rebutgen que Catalunya sigui una nació amb drets històrics i que els ciutadans d’aquest territori tinguin el deure de conèixer el català, aspectes que CIU i tripartit veuen irrenunciables.

Algun català il·lús, també inepte, respirava tranquil perquè creia que el TC estava compost per una meitat conservadora que rebutja l’Estatut, però una altra progressista que podria acceptar alguns punts...

Com podem ser tant covards els catalans? Com podem permetre que des d’Espanya es decideixin les bases de la nostra identitat? És vergonyós que aquests deu magistrats puguin decidir el nostre futur i que nosaltres tolerem que la seva veu s’imposi a la majoria parlamentària catalana. Arribats a aquest punt, vergonya em fa que encara hi hagi catalans que no siguin radicalment independentistes.

Article publicat a la web de Reagrupament.

7 comentaris:

Xarf ha dit...

Bufa! Diguem què has llegit per a posar-te així que m'ho miro ara mateix! :p

El més trist és que tens tota la raó. Però en aquest país hi ha por. No farem mai un pas endavant perquè encara hi ha molt recent en la memòria de molts dels nostres ciutadans la guerra civil i la posterior repressió franquista. Per no parlar de les continuades (encara avui dia) intimidacions des de l’exèrcit i les cavernes espanyolistes. Recordem que segons ells, el exèrcit espanyol "está aquí para garantizar la unidad de la nación española". Pero quina merda de nació espanyola ni que gaites! Això no existeix! Hi ha una nació Castellana, imperialista i prepotent que és la que volen imposar a tota la península. A més no entendre com no hi ha més catalans independentistes, el que no entenc és com pot ser que el navarrès, l’asturià, els gallegs, els càntabres o fins i tot andalusos o extremenys s'hagin deixat enganyar d'aquesta manera...

Com ja he comentat en alguna ocasió:
Quan em deixin ser “Català” i això impliqui ser espanyol, potser em sentiré espanyol. Mentre hagi de ser un espanyol que viu a una zona anomenada Catalunya... Ni de conya!

Angel ha dit...

Solo dire una cosa Lluis, ni los magistrados del TC ni ningun estatut decidira las bases de mi identidad. Y espero que tu tampoco bases tu identidad basandote en un estatut realizado por unos politicos sin estudios, lo encontaria muy triste. Cambiaria la identidad de los catalanes porque en el estatut ponga que Catalunya es una nacion?
Y en cuanto a conocer el catalan, que valor puede tener ese punto en el estatut cuando el presidente de la generalitat no puede acreditar (ni falta que hace porque ya sabemos que no)un nivel en el uso de la lengua aceptable? Lluis no se que vision de Catalunya tienes en la actualidad pero para mi y aunque me pese como catalan que soy, la veo como una mierda, corrompida por los politicos cuyas ideas defiendes de manera a veces intransigente, que exigen al pueblo medidas que ellos no piensan cumplir. Que somos la comunidad con la carga fiscal mas alta, que cada competencia que obtiene la generalitat se traduce para el pueblo en subidas de los impuestos gestionados por la generalitat sin que ello conlleve una mejora en los servicios prestados.
Y esto no es culpa de si Catalunya es España o lo deja de ser (que lo es).

Anònim ha dit...

Angel,que nuestros politicos actuales no son un buen ejemplo,lo tenemos claro,pero lo que dices de los impuestos que se nos imponen a los catalanes ,aquí veo que no lo tienes bien entendido,estos impuestos que pagamos nosotros son para que algo quede para nuestra caSA YA QUE MUCHA PARTE DE ESTOS IMPUESTOS SON PARA EL RESTO DE AUTONOMIAS Y OTROS.

Anònim ha dit...

Som esclaus de la vulgaritat. Aviat tots veurean que només podem existir si som un estat més.

Xexi ha dit...

Estic d'acord amb l'Angel, ni l'estatut ni cap polític ha de marcar la identitat de cadascú. Jo ja em sento be com estic, i no crec que això canvii ni amb un estatut acceptat al 100% ni amb un estatut retallat.
La meva identitat no variarà pel que diguin uns polítics o uns magistrats!

Lluís ha dit...

Molt bé Xexi, però els polítics i els estatuts sí que tenen molt a dir quan parlem d'identitat. Ells són instruments que amb el pas del temps afecten el sentiment identitari. Si Catalunya no és reconeguda com a Nació el país es pot anar fent petit i els catalans es poden anar desinflant...

Xexi ha dit...

Ja, però tot i que algun dia aconseguissiu la independència, jo seguiria sense sentir-me només català, i això no ho canviarà ni un polític, ni un estatut ni res de res.
I com jo molta gent a Catalunya.

Exactament igual que et passa a tu amb la realitat política que vius. No et sents Espanyol, tot i que legalment ho ets. I per molt que Catalunya sigui Espanya aquest sentiment no canvia, no?