Fa temps que les relacions amb països com Corea del Nord o Iran són difícils. Els règims totalitaris d’aquests Estats fan cas omís a les recomanacions internacionals i no respecten cap tractat global.
El passat 12 de juny es van conèixer els resultats de les eleccions presidencials a l’Iran i l’islamista Mahmud Ahmadinejad en va sortir reelegit amb frau electoral de regal. El frau demostrat de més de 3 milions de paperetes falses, de votants que no estaven censats, ha dividit el país en partidaris dels tramposos i seguidors de l’opositor Mir-Hossein Mussaví.
Són moltes les manifestacions i discursos que s’estan produint aquests dies al país musulmà i ja són més de 20 defensors de la democràcia que han mort assassinats per qüestionar públicament la victòria del feixista Ahmadinejad... Aquest mentre, com és de costum només sap carregar contra Occident.
El govern iranià considera que els Estats Units i el Regne Unit estan al darrere de les manifestacions i ha amenaçat que replantejaran les relacions diplomàtiques amb les dues banderes occidentals, sobretot amb els anglesos, ja que al·leguen que diversos ciutadans britànics han participat a les protestes.
Les relacions internacionals haurien de ser fluides i veraces amb aquells estats dialogants i democràtics. L’Iran per tant n’hauria de quedar exclòs i és per això que tot Occident li hauria de girar l’esquena si continua com fins ara. Ara però, què passa amb tots els vots que no s’han tingut en compte a les presidencials?
Article publicat al diari Avui, dissabte 27 de juny del 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada