23 d’agost del 2010

Concert econòmic no, independència sí

Pocs mesos abans de les eleccions catalanes el president de CiU, Artur Mas, ja té dissenyada l’estratègia política del partit. Mas ha explicat que a l’horitzó de la federació nacionalista hi ha el concert econòmic o dit d’una altra manera, per no ofendre a ningú; el “pacte fiscal català”.

Si Artur Mas és president de la Generalitat esperarà a la primavera del 2012, després de les eleccions espanyoles, per proposar formalment un pacte fiscal. Mas ha explicat que el suggeriment pot ser tant antipàtic pel PP com pel PSOE, “quan et necessiten tots dos obren una mica la porta, quan et deixen de necessitar la tornen a tancar”, ha dit el presidenciable de CiU.

La proposta fiscal no vol ser una reproducció de la fórmula del País Basc, Mas creu que un “pacte fiscal català” té cabuda a la Constitució espanyola i depenent de qui governi a Espanya i dels suports que necessiti podria tirar endavant.

Dit això i amb les enquestes a la mà, sembla que PP guanyarà a Espanya i CiU a Catalunya. El PP català ja ha dit que no donaran suport a un concert econòmic català però sí que podria donar-lo a una “millora del finançament de Catalunya”. No cal dir res més, queda clar que CiU podria arribar a esgarrapar una millora financera molt positiva per als conformistes però inútil per a l’ambició actual del poble català.

Catalunya no necessita un concert econòmic per a tirar endavant, necessita la independència per no haver de dependre de ningú. S’apropa el moment d’alçar la veu i caldrà votar a aquells partits que al seu horitzó hi tinguin l’Estat propi. Els temps de plorar per molles de pa han de quedar enrere, les molles ja no poden saciar la nostra fam de llibertat. Volem el pa, el pa sencer.

Article publicat al Diari de Sant Cugat, el divendres 27 d'agost.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Encertat del tot. Cap llista que no sigui independentista no té sentit actualment. Molta sort company!!

Àngel Colom ha dit...

Lluís, he llegit amb atenció el teu post... respecto la teva opinió, òbviament, però no comparteixo el 'o tot o res i ara mateix'... En la vida no tot és fàcil, ja ho saps... més aviat tot el que val (per un país, la seva llibertat) és difí...cil d'assolir. D'acord amb tu en el fet que Catalunya ha de tenir aviat estat propi (hi he dedicat tota la meva vida, amb errors i encerts, com tothom)... però ens ha de seguir molta gent per a que sigui possible i avui, encara,
1. el jovent, majoritàriament, 'passa d'aquest tema' (analitza els votants de les Consultes populars als Ajuntaments),
2. un percentatge molt important de ciutadans catalans se senten encara espanyols i perceben el procés d'independència amb hostilitat, i
3. un 17% de la societat catalans d'avui (1.300.000 persones) han arribat en els darrers 12 anys d'arreu del món i molts tot just descobreixen que viuen a Catalunya i no pas a Espanya -i d'aquí a uns anys, tots tindran dret de vot en un plebiscit-,... suma tots aquests percentatges i t'adonaràs que el plantejament independentista encara ha de convèncer molt... En canvi, reclamar la recaptació i la gestió dels recursos econòmics (el 'pacte fiscal català' que diu l'Artur Mas o el 'concert econòmic', que és el mateix) segur que tindrà a curt termini una acceptació molt majoritària... és una qüestió de gradualitat i de pragmatisme, Lluís. Penso que per aquí podem anar bé... sense renunciar a res. Amb l'horitzó de l'estat. Radicalment.

Anna Arqué ha dit...

Moltes gràcies! me´ls he llegit i estic d´acord amb molts dels apunts que fas, ens veiem a les primaries!
...endavant, ara si!

Anònim ha dit...

Jo no soc antiindependentista, però hem dona la impressió des de fa un temps, que els polítics catalans (tots) juguen a donar les culpes a Madrid de la seva incompetència. Amb això no vull dir que no sigui just rebre més diners de Madrid. El que dic és que alhora que demanem més diners hauríem de demanar també millor gestió, i no deixar-nos enganyar per l'excusa fàcil de: "No ens en donen prou" (tot i que en alguns casos pot ser veritat).