La crisi econòmica global sacseja constantment els llocs de feina de milions de persones d’arreu del món i els joves són el segment de població més afectat, i els de Sant Cugat no se n’escapen. A principis de l’any 2012 la taxa d’atur juvenil en el món era de 75 milions, 4 milions més si ho comparem amb les xifres del 2007. L’Organització Internacional del Treball (OIT) va publicar un informe en el que deia que els joves d'entre 15 i 24 anys són el segment de població amb més possibilitats de romandre sense feina.
L’atur juvenil és i segueix essent un problema global. La OIT estima que 74,8 milions de joves viuen sense feina al voltant del món, i a l’Estat espanyol aquesta dada no és desorbitada, ja que la situació espanyola és més desoladora que la mundial. La taxa d’aturats menors de 25 anys, a l’Estat espanyol, és del 48,56%, el doble que la mitjana europea. Aquestes dades són una trista realitat que ningú silencia però que tampoc ningú aprofita per abanderar una renaixença del treball i l’emprenedoria.
Les dades són les dades pensaran molts. La situació no és local i canviar la tendència en destrucció de feina és gairebé impossible. Els joves actuals poden ser una generació perduda, oblidada pel pas dels anys, sense soroll, sense grans proeses ni esdeveniments ni reflexions. Els joves poden oblidar els seus somnis i construir-se una realitat ruïnosa, gris i sense èxit. Poden perdre sense haver començat a jugar, rendir-se sense haver lluitat, morir sense abans haver nascut.
Sí, aquest és un camí que molts joves escolliran o seguiran sense haver-se plantejat res. És una opció, sí, però segur que no és la sortida que cal. El treball està allà fora i si realment no ho està, caldrà crear-lo. Els joves actuals hauran de girar la truita, passar de l'haver pogut ser una generació perduda, a ser la generació que va tirar endavant, que va progressar en mig d’un clima hostil on les dificultats eren exagerades i injustes. Està només en les mans dels joves voler i poder construir un futur millor. Sempre hi haurà dificultats, cops de colze i obstacles a esquivar, però ningú pot perdre sense abans haver jugat. Si ets jove i no tens feina pren-te el teu temps, tanca els ulls, agafa aire i surt a construir el teu projecte professional.
Article publicat a directe!cat
Article publicat al TOT Sant Cugat
1 comentari:
Crec que l'article no parla prou de la realitat dels nostres joves. Per mi la realitat és que se'ns està trencant una cadena que sempre ha funcionat: els pares han ensenyat a treballar els fils i hem seguit per que hi havia treball, però ara la cadena s'ha trencat: NO HI HA TREBALL VAGIS ON VAGIS. Per que uns quants trobin una feina no vol dir que hi ha feina per tothom. I perquè no hi feina? Per que no hi ha CAPACITAT D'ORGANITZACIÓ, ni ganes de fer-ho. Mirant fotos antigues una de les coses que sempre em sorprèn és la quantitat de persones treballant per fer, per exemple, una via fèrria o una carretera o qualsevol obra pública d'envergadura. . . . i ara, com es fan aquestes obres? . . . Aquí es trenca la cadena i a més a més son CARÍSSIMES, molt més que abans i on van els calers? . . . .A quatre pivilegiades butxaques, però els deu obrers a l'atur.
Publica un comentari a l'entrada