La presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez Camacho, té una clara estratègia i la segueix al peu de la lletra. Primer havia de riure totes les gràcies del govern i aprofitar qualsevol mirada o rialla per fer-se una fotografia. Després, anar endurint el seu discurs de forma progressiva, influint en alguna decisió del govern i dissimuladament anar gratant vots d’algun descontent d’UDC, de Ciutadans o el PSC.
Camacho però, no comptava amb la pujada de to sobiranista de CDC. Per a molts sectors el president Artur Mas ja fa temps que hauria d’haver “tallat amb els mal rotllos” i encetar el camí directe cap a Itaca. El poble està preparat i Catalunya ho necessita. Però el català és pacient i no li esgarrifa esperar a que en Mas hi camini convençut, encara que a poc a poc.
Els immigrants espanyols que van venir a Catalunya i no van integrar-se, o el que és el mateix, el PP català, ha treballant de valent per influir en la nostra política. La situació econòmica però no ha permès que el colonitzador segueixi mamant i aquí, a la sucursal del Partido Popular, ja no saben com despotricar de la realitat.
El govern català no votarà el pressupostos espanyols si no incorporen el deute pendent. Així de clar ha estat més d’una vegada el president Mas i així de senzill és començar a entendre que les coses de casa qui millor les pot defensar són els de casa.
Les amistats perilloses de CiU poden ser molt perjudicials per al país però rectificar és de savis i si es fa a temps encara podrem conrear i trobar brots verds. A Catalunya, un pacte nacional entre ERC, Solidaritat i CiU encara és possible.
Article publicat a directe!cat
Article publicat a Intocable Digital
1 comentari:
Doncs a mi em sembla que en l'actual context aquest pacte es del tot impossible. L'unica alternativa es convocar unes noves eleccions i formar un front nacional des de CiU fins a les CUP amb un sol punt programatic. Ja sabeu quin, oi?. La resta son romanços.
Publica un comentari a l'entrada