Catalunya del Nord 1, País Valencià 0

La Televisió de Catalunya és legal a la Catalunya del Nord però segueix sent il·legal al sud dels Països Catalans.  Un acord recent ha oficialitzat la recepció de quatre canals públics de Catalunya al territori francès.

Arrel del canvi de la televisió analògica a la TDT, a la Catalunya del Nord havia estat parcialment suspesa la difusió de TV3, el Canal 33, el 3/24 i el Súper3.  Des d’aquesta mateixa setmana però, un acord entre el govern espanyol i francès permeten, de forma legal, que els veïns del nord puguin gaudir de la televisió catalana.

Era difícil creure que el govern francès volgués posar pals a les rodes a l’emissió de la televisió catalana en territori francès. La informació ens farà lliures i com més oberts al món estiguem millor el sabrem entendre.
Però això que sembla tant normal a Catalunya, a França i fins hi tot a alguna part de l’estat espanyol, no ho és al País Valencià, on el Partit Popular persisteix en el seu intent de divisió lingüística i boicot a tot allò que pugui venir de Catalunya.

El govern del PP ha aconseguit eliminar qualsevol possibilitat de rebre els canals catalans i censura així a tots els seus habitants. En un intent d’espanyolitzar a la societat valenciana sembla ser que l’únic que aconseguirà és encomanar la visió unicolor dels estafadors que no van a la presó i que parlen espanyol pensant que així són senyors.

Article publicat el 16 de febrer a El Punt AVUI
Article publicat a Intocable Digital
Article publicat a Directe!cat

Insubmissió fiscal, i per què no?

Ja fa mesos que Muriel Casals, la presidenta d’Òmnium Cultural, va proposar “no pagar impostos a la hisenda pública espanyola” si fracassava el projecte català del concert econòmic. Les relacions amb Espanya segueixen igual, o pitjor, i l’economia dels catalans es deteriora per moments. La millora fiscal per Catalunya ni tan sols s’ha negociat i el temps passa, i passa.

Doncs bé, quan hi ha crisi, hi ha conflicte i amb ell noves idees i nous projectes. Ja han aparegut els primers brots verds d’aquella iniciativa d’Òmnium, una parella d’empresaris de Siurana, el Priorat, han anunciat que a partir del proper mes d’abril deixaran de pagar l’IVA i l’impost de societats a l’Agència Tributària espanyola. Ho faran per protestar contra la situació de submissió i d’espoli fiscal que pateix Catalunya.

Alguns pensaran que aquests empresaris s’han begut l’enteniment. Altres pensaran que la iniciativa pot ser delictiva però que a Espanya tot hi cap, si el delicte no és demostrable, es clar; i sinó que preguntin a Francisco Camps o a l’Urdangarín i la seva esposa... Sigui com sigui, la insubmissió fiscal contra Espanya no és il·legal perquè seguiran pagant els mateixos impostos, però ara els ingressaran a l’Agència Tributària de Catalunya i serà aquesta qui decidirà el destí dels diners.

Els empresaris insubmisos asseguren que “volem complir com a ciutadans catalans, la Generalitat no recapta ni el 5% de l’IVA i per això som on som. Volem ajudar a fer pujar aquest percentatge perquè els nostres governants puguin ajudar les empreses del país”.

Avui la insubmissió fiscal és un acte valent i depèn dels suports inicials que s’estengui arreu del Principat. L’expresident Pujol ja ha reconegut que veu “positiva” l’actitud dels insubmisos fiscals però veu “difícil que es pugui estendre en termes més generals”.

Tot i ser una proposta valenta i complicada de seguir, val la pena valorar-la i tenir-la en compte. Si una gran majoria de catalans es declaren insubmisos es podrà forçar un tancament de caixes general i Catalunya ja estarà a un pas de demanar el divorci.

Article publicat al TOT Sant Cugat
Article publicat a Directe!cat

L’Espanya que volen

El govern espanyol vol prioritzar la percepció de l’Espanya unicolor i pretén reformular la idea d’Espanya  fent atractiva la seva concepció unitària. Mentre Catalunya reclama minúcies i veu com l’espoli fiscal augmenta, els dirigents del PP es reafirmen en la seva idea de construir una Espanya castellana,  d’un sol color i veu.

Ja ho va intentar l’Aznar quan parlava de “patriotisme constitucional” i s’abrandava, obcecat,  en la visió unitària de la seva Espanya. Zapatero va creure, o va permetre intuir, que una Espanya plurinacional, que reconegués la diferència nacional, era possible. Avui, en la tornada del PP es parla de nació única i es margina la diferència.

Mentre el govern espanyol reformula la seva ideologia totalitària per fer-la atractiva als ciutadans, s’oblida un cop més que el poble català no és espanyol. Que la seva ceguera obra ulls i les seves accions generen reaccions. 

La portaveu del govern espanyol, Sáez de Santamaria, ha tornat a fer-se el murri quan se li ha preguntat pels 759 milions de la Disposició Addicional Tercera que el seu govern ha de pagar a Catalunya. Aquests fets han de generar reaccions i cal fer pressió per a que el govern català es planti amb orgull i abandoni la seva pertinença en aquest mal negoci de viure a Espanya.  

Ni serem espanyols ni serem silenciats. Ara més que mai queda clar que la supervivència de Catalunya només passa per la independència.

Article publicat a Intocable Digital
Article publicat a Directe!cat

Catalunya; el fantasma d’Espanya

Quan el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, diu que Catalunya és responsable del dèficit d’Espanya està insultant la dignitat del poble català. Justificar l’augment de l’IRPF culpant a les autonomies és un fet vergonyós, i més encara quant sabem que una Catalunya independent és econòmicament viable.

Rajoy culpa a les autonomies de ser les responsables de 15 mil milions d’euros de dèficit, dels 20 mil totals en el passat exercici del 2011, i mentre assenyala a Catalunya, diu que no retornarà el fons de competitivitat que per llei ha de pagar.

L’ex president Pujol ja va dir que arribats al punt actual, o ens independitzem o ens desintegrem dins l’Espanya castellana. Altres regions amb identitat pròpia, com Escòcia, viuen situacions semblants però el sentit comú els porta a debatre la seva permanència .

Avui Catalunya encaixa els atacs constants d’una Espanya centralista que no vol diferències identitàries però sí desigualtats econòmiques. El ministre d’Indústria espanyol, José Manuel Soria, ha criticat els esforços de la Generalitat per mantenir les rutes de Ryanair a Catalunya i ha anunciat que unificarà la legislació de les autonomies per afavorir la imatge unitària d’Espanya, a banda d’oposar-sea la taxa del sector turístic que proposava el govern català.

Venen temps difícils. Temps per a la dignitat, l’honradesa i la valentia. Si Catalunya vol prosperar haurà de seguir els passos d’Escòcia; un referèndum sobre la independència serà la millor sortida.

Article publicat a Directe!cat

Article publicat el 12 de gener al diari El Punt AVUI

Unitat transversal per un 2012 de possibilitats

Encetem un any amb milers de noves possibilitats generades per la catastròfica situació global i local. Quan hi ha crisi és moment d’esforçar-se més, emprendre  nous projectes i analitzar quines són les males pràctiques que ens condemnen.

El 2012 no sembla que hagi de ser l’any de la recuperació, de la remuntada, però com sempre sí que serà un any de lluita i perseverança, perquè qui no lluita ja ha perdut i tenim clar que la unitat en els projectes bons ens poden permetre sortir de la crisi, assolir la victòria.

Catalunya viu malalta i gran part de la culpa la té la seva companyia. Formar part d’Espanya acaba sent econòmicament inviable i només la unitat de tots els que estimen el país podrà canviar aquesta situació, exigint el pacte fiscal i la independència.

Des de fa pocs dies Catalunya pot esquivar el permís de l’Estat espanyol per convocar consultes. Els acords entre CiU i ERC han obert la porta a la consulta del pacte fiscal, el primer pas ferm de la transició nacional que impulsa el president Mas, i han deixat palès que la unitat transversal del catalanisme és prioritària si volem aixecar el país.

A ciutats com Sant Cugat ja s’han vertebrat propostes de caràcter nacional amb el treball conjunt de formacions com la CUP o CiU i han esdevingut satisfactòries.  La unitat transversal de tot el catalanisme és necessària si volem que Catalunya  sani i segueixi caminant.

Article publicat el divendres 30 a El PUNT AVUI
Article publicat al TOT Sant Cugat
Article publicat a Intocable Digital
Article publicat a directe!cat

Cop de Rock, el còctel de la música en català

Aquest passat dijous el musical Cop de Rock ha celebrat la funció número 100 i ho ha fet amb una gran festa al Teatre Victòria de Barcelona. Davant d’un teatre ple de gom a gom s’ha celebrat una funció participativa on constantment el públic ha estat convidat a seguir les lletres de les cançons. A més de la participació del públic, s'ha comptat amb l'aparició sorpresa de Lluís Gavaldà, Gerard Quintana, Titot i Cris Juanico entre d'altres cantants.

Els temes més mítics de Sopa de Cabra, Lax’n’Busto, Gossos, SAU, Els Pets, Brams, Bars, Glaucs, Whiskyn’s, Elèctrica Dharma, Duble Buble, Ja t’ho Diré i Marc Parrot han captivat un públic heterogeni que ha caigut rendit sota els encants de les veus i els moviments dels artistes.

El musical, que uneix els millors temes del Rock Català amb una divertida història d’amor, ha posat a prova els antics, els actuals, eterns i nous seguidors d’aquells conjunts de música que han marcat una època.

Cop de Rock és un musical molt recomanable, especialment per aquells que han vibrat amb la música feta i pensada al país. És doncs, un homenatge als músics que han fet créixer una generació i que ajuden a construir la consciència d’un poble que anhela llibertat.

               

Article publicat a  Directe!cat

El camí de la ruptura

L’Associació de Municipis per la Independència s’ha constituït ja amb més de 155 municipis i un consell comarcal. Aquest és el primer pas ferm i necessari per assolir l’estat propi, però l’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal, ja ha dit que la independència econòmica que molts desitgen “no és possible sense la independència política”.

Amb això, Vila d’Abadal ha demanat que el Govern s’impliqui  i ha anunciat que l’objectiu de la iniciativa és que d’aquí a dos anys la meitat dels municipis de Catalunya ja s’hi hagin adherit i més tard,  d’aquí a uns quatre anys, es convoqui un referèndum sobre la independència.

La Generalitat s’ha d’adonar que el camí traçat per l’Associació de Municipis per la Independència és la via que més beneficia als ciutadans de Catalunya. El país no es pot permetre més espoli ni negociacions fraudulentes . Espanya ha pres el pèl a Catalunya i el fet que la Generalitat hagi de denunciar al govern espanyol per l’impagament dels 759 milions ho demostra.

El creixement independentista no ens ha de sobtar ni cal entendre’l com una simple resposta a la crisi econòmica que patim. Miguel de Unamuno ja pronosticava al 1918 que Catalunya s’acabaria independitzant d’Espanya quan li va escriure una carta a Manuel Azaña, president de la Segona República espanyola, tot dient que “Catalunya ha d’acabar , i molt aviat, per separar-se del Regne d’Espanya”.

Article publicat a directe!cat
Article publicat a Intocable Digital

El preu de ser espanyols

Viure a l’Estat Espanyol i carregar amb un DNI i passaport d’aquest país ens resulta car.

Molt car quant als estigmes els quals el món ens etiqueta al relacionar-nos amb els seus presidents poc preparats, amb els balls folklòrics, el seu exèrcit, la monarquia o les seves brutals i violentes festes taurines. Molt car però, quant a l’economia, les possibilitats, els recursos, la justícia i el futur que els hi espera a tots els habitants de Catalunya.

Catalunya viu derrotada per un ofec crònic que ensorra qualsevol govern o municipi. A Sant Cugat, com a la resta de Catalunya, l’atur ha crescut i sembla no tenir aturador. Ni les retallades aplicades per un govern agonitzant no són suficients per compensar els diners que surten de Catalunya i mai tornen.

Raó tenia el president Pujol quan deia que Catalunya no encaixa a Espanya i que només la independència podria evitar “el nostre final col·lectiu”. Un final que amb la força de la gent no esdevindrà mai. I és que més d’un centenar de municipis ja treballen per arrossegar a la resta del país cap a l’Estat propi i deslliurar-nos així del llast que ens atreu al precipici.

L’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, assegurava l’altre dia que Catalunya cada vegada té menys lloc a Espanya i que la independència no ha de fer por a ningú. A més, explicava que té la intenció de posar un granet de sorra per l’autodeterminació ja que treballa per formar part de l’Associació de Municipis per la Independència.

Ara més que mai, quan el nombre de desocupats a Catalunya ha fixat un sostre històric amb 615.669 persones, és moment per construir decididament un nou Estat que ens garanteixi la simple possibilitat d’existir, viure i seguir progressant.

Article publicat al TOT Sant Cugat
Article publicat a Directe!cat