No volem la Policia Nacional espanyola a Sant Cugat

Ja fa un any que Sant Cugat no té oficina del DNI, i sincerament, jo no l’he trobat a faltar encara que hagi hagut d’anar a Cerdanyola del Vallès a renovar el meu passaport espanyol. Des que la Policia Nacional espanyola va abandonar el local del carrer Vallès, els veïns han estat fent els tràmits a Rubí, Cerdanyola o Barcelona. I estic segur que no ha passat res, ningú s’ha traumatitzat ni ha hagut der fer cap sobre gestió per fer els tràmits. El món no s’ha enfonsat.

L’Estat espanyol reclama que l’Ajuntament li proporcioni un espai de 400 metres quadrats perquè pugui tornar a instal·lar el servei. I què volen? Que ho paguem nosaltres? Que cedim un espai municipal perquè una administració aliena vingui a oferir uns serveis que ens obliga a usar? 

No. Si l’Estat espanyol vol posar una oficina del DNI a Sant Cugat, que s’espavili i busqui un local de 400 metres i el llogui, I el paguin ells i no pas l’ajuntament. A Sant Cugat hi ha moltes immobiliàries i estic segur que fent un parell de trucades és fàcil aconseguir varis locals de 400 metres. Desacomplexem-nos del tot i diguem clar a la policia nacional espanyola que si volen un local a Sant Cugat, que el busquin,  el paguin i el mantinguin ells. Ja n’hi ha prou de fer de pagafantes institucionals.

Per això celebro la solució proposada per l’Ajuntament: una unitat mòbil. Una furgoneta. A la vora del rocòdrom. A peu de carrer. Sense privilegis. Sense metres quadrats regalats. Sense trinxera institucional. És una resposta intel·ligent, pragmàtica i simbòlicament encertada. Que la policia nacional espanyola vingui, faci el que hagi de fer i marxi. Sense instal·lar-se. Sense més arrelament. Sense voler fer-se un lloc en una ciutat que no els vol.

Perquè no ens enganyem: el cos nacional de la policia espanyola no és benvingut a Sant Cugat. Ni per la seva història, ni pel seu rol actual, ni pel que representa per a molts de nosaltres. El seu paper repressiu durant l’1 d’Octubre encara és present a la memòria col·lectiva. I el seu comportament –rígids, hermètics, desconnectats de la realitat local– no ajuda precisament a canviar aquesta percepció.

Tenim comissaries a Cerdanyola, Rubí, Barcelona. No cal que estiguin a casa nostra. De fet, és millor així. Que mantinguem una distància prudencial amb uns funcionaris que, en la seva majoria, ni viuen aquí, ni hi tenen cap vincle, ni cap interès per integrar-se a la nostra societat. I quan parlo d’integrar-se, no em refereixo a sortir a fer una cervesa al bar del costat de la comissaria, em refereixo a entendre i usar la nostra llengua, respectar el context i contribuir, ni que sigui simbòlicament, a la cohesió social del territori.

A Sant Cugat no ens cal una oficina del DNI. Ens cal més autonomia per gestionar els nostres serveis, igual que a la resta de Catalunya. I si mentrestant ve una furgoneta cada mes a renovar passaports, ja ens està bé. I si no, també. Però el que no en podem permetre és seguir posant una catifa vermella a qui ens tracta com una colònia.

Article publicat al TOT SANT CUGAT