L’Espanya que volen

El govern espanyol vol prioritzar la percepció de l’Espanya unicolor i pretén reformular la idea d’Espanya  fent atractiva la seva concepció unitària. Mentre Catalunya reclama minúcies i veu com l’espoli fiscal augmenta, els dirigents del PP es reafirmen en la seva idea de construir una Espanya castellana,  d’un sol color i veu.

Ja ho va intentar l’Aznar quan parlava de “patriotisme constitucional” i s’abrandava, obcecat,  en la visió unitària de la seva Espanya. Zapatero va creure, o va permetre intuir, que una Espanya plurinacional, que reconegués la diferència nacional, era possible. Avui, en la tornada del PP es parla de nació única i es margina la diferència.

Mentre el govern espanyol reformula la seva ideologia totalitària per fer-la atractiva als ciutadans, s’oblida un cop més que el poble català no és espanyol. Que la seva ceguera obra ulls i les seves accions generen reaccions. 

La portaveu del govern espanyol, Sáez de Santamaria, ha tornat a fer-se el murri quan se li ha preguntat pels 759 milions de la Disposició Addicional Tercera que el seu govern ha de pagar a Catalunya. Aquests fets han de generar reaccions i cal fer pressió per a que el govern català es planti amb orgull i abandoni la seva pertinença en aquest mal negoci de viure a Espanya.  

Ni serem espanyols ni serem silenciats. Ara més que mai queda clar que la supervivència de Catalunya només passa per la independència.

Article publicat a Intocable Digital
Article publicat a Directe!cat

Catalunya; el fantasma d’Espanya

Quan el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, diu que Catalunya és responsable del dèficit d’Espanya està insultant la dignitat del poble català. Justificar l’augment de l’IRPF culpant a les autonomies és un fet vergonyós, i més encara quant sabem que una Catalunya independent és econòmicament viable.

Rajoy culpa a les autonomies de ser les responsables de 15 mil milions d’euros de dèficit, dels 20 mil totals en el passat exercici del 2011, i mentre assenyala a Catalunya, diu que no retornarà el fons de competitivitat que per llei ha de pagar.

L’ex president Pujol ja va dir que arribats al punt actual, o ens independitzem o ens desintegrem dins l’Espanya castellana. Altres regions amb identitat pròpia, com Escòcia, viuen situacions semblants però el sentit comú els porta a debatre la seva permanència .

Avui Catalunya encaixa els atacs constants d’una Espanya centralista que no vol diferències identitàries però sí desigualtats econòmiques. El ministre d’Indústria espanyol, José Manuel Soria, ha criticat els esforços de la Generalitat per mantenir les rutes de Ryanair a Catalunya i ha anunciat que unificarà la legislació de les autonomies per afavorir la imatge unitària d’Espanya, a banda d’oposar-sea la taxa del sector turístic que proposava el govern català.

Venen temps difícils. Temps per a la dignitat, l’honradesa i la valentia. Si Catalunya vol prosperar haurà de seguir els passos d’Escòcia; un referèndum sobre la independència serà la millor sortida.

Article publicat a Directe!cat

Article publicat el 12 de gener al diari El Punt AVUI

Unitat transversal per un 2012 de possibilitats

Encetem un any amb milers de noves possibilitats generades per la catastròfica situació global i local. Quan hi ha crisi és moment d’esforçar-se més, emprendre  nous projectes i analitzar quines són les males pràctiques que ens condemnen.

El 2012 no sembla que hagi de ser l’any de la recuperació, de la remuntada, però com sempre sí que serà un any de lluita i perseverança, perquè qui no lluita ja ha perdut i tenim clar que la unitat en els projectes bons ens poden permetre sortir de la crisi, assolir la victòria.

Catalunya viu malalta i gran part de la culpa la té la seva companyia. Formar part d’Espanya acaba sent econòmicament inviable i només la unitat de tots els que estimen el país podrà canviar aquesta situació, exigint el pacte fiscal i la independència.

Des de fa pocs dies Catalunya pot esquivar el permís de l’Estat espanyol per convocar consultes. Els acords entre CiU i ERC han obert la porta a la consulta del pacte fiscal, el primer pas ferm de la transició nacional que impulsa el president Mas, i han deixat palès que la unitat transversal del catalanisme és prioritària si volem aixecar el país.

A ciutats com Sant Cugat ja s’han vertebrat propostes de caràcter nacional amb el treball conjunt de formacions com la CUP o CiU i han esdevingut satisfactòries.  La unitat transversal de tot el catalanisme és necessària si volem que Catalunya  sani i segueixi caminant.

Article publicat el divendres 30 a El PUNT AVUI
Article publicat al TOT Sant Cugat
Article publicat a Intocable Digital
Article publicat a directe!cat

Cop de Rock, el còctel de la música en català

Aquest passat dijous el musical Cop de Rock ha celebrat la funció número 100 i ho ha fet amb una gran festa al Teatre Victòria de Barcelona. Davant d’un teatre ple de gom a gom s’ha celebrat una funció participativa on constantment el públic ha estat convidat a seguir les lletres de les cançons. A més de la participació del públic, s'ha comptat amb l'aparició sorpresa de Lluís Gavaldà, Gerard Quintana, Titot i Cris Juanico entre d'altres cantants.

Els temes més mítics de Sopa de Cabra, Lax’n’Busto, Gossos, SAU, Els Pets, Brams, Bars, Glaucs, Whiskyn’s, Elèctrica Dharma, Duble Buble, Ja t’ho Diré i Marc Parrot han captivat un públic heterogeni que ha caigut rendit sota els encants de les veus i els moviments dels artistes.

El musical, que uneix els millors temes del Rock Català amb una divertida història d’amor, ha posat a prova els antics, els actuals, eterns i nous seguidors d’aquells conjunts de música que han marcat una època.

Cop de Rock és un musical molt recomanable, especialment per aquells que han vibrat amb la música feta i pensada al país. És doncs, un homenatge als músics que han fet créixer una generació i que ajuden a construir la consciència d’un poble que anhela llibertat.

               

Article publicat a  Directe!cat

El camí de la ruptura

L’Associació de Municipis per la Independència s’ha constituït ja amb més de 155 municipis i un consell comarcal. Aquest és el primer pas ferm i necessari per assolir l’estat propi, però l’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal, ja ha dit que la independència econòmica que molts desitgen “no és possible sense la independència política”.

Amb això, Vila d’Abadal ha demanat que el Govern s’impliqui  i ha anunciat que l’objectiu de la iniciativa és que d’aquí a dos anys la meitat dels municipis de Catalunya ja s’hi hagin adherit i més tard,  d’aquí a uns quatre anys, es convoqui un referèndum sobre la independència.

La Generalitat s’ha d’adonar que el camí traçat per l’Associació de Municipis per la Independència és la via que més beneficia als ciutadans de Catalunya. El país no es pot permetre més espoli ni negociacions fraudulentes . Espanya ha pres el pèl a Catalunya i el fet que la Generalitat hagi de denunciar al govern espanyol per l’impagament dels 759 milions ho demostra.

El creixement independentista no ens ha de sobtar ni cal entendre’l com una simple resposta a la crisi econòmica que patim. Miguel de Unamuno ja pronosticava al 1918 que Catalunya s’acabaria independitzant d’Espanya quan li va escriure una carta a Manuel Azaña, president de la Segona República espanyola, tot dient que “Catalunya ha d’acabar , i molt aviat, per separar-se del Regne d’Espanya”.

Article publicat a directe!cat
Article publicat a Intocable Digital

El preu de ser espanyols

Viure a l’Estat Espanyol i carregar amb un DNI i passaport d’aquest país ens resulta car.

Molt car quant als estigmes els quals el món ens etiqueta al relacionar-nos amb els seus presidents poc preparats, amb els balls folklòrics, el seu exèrcit, la monarquia o les seves brutals i violentes festes taurines. Molt car però, quant a l’economia, les possibilitats, els recursos, la justícia i el futur que els hi espera a tots els habitants de Catalunya.

Catalunya viu derrotada per un ofec crònic que ensorra qualsevol govern o municipi. A Sant Cugat, com a la resta de Catalunya, l’atur ha crescut i sembla no tenir aturador. Ni les retallades aplicades per un govern agonitzant no són suficients per compensar els diners que surten de Catalunya i mai tornen.

Raó tenia el president Pujol quan deia que Catalunya no encaixa a Espanya i que només la independència podria evitar “el nostre final col·lectiu”. Un final que amb la força de la gent no esdevindrà mai. I és que més d’un centenar de municipis ja treballen per arrossegar a la resta del país cap a l’Estat propi i deslliurar-nos així del llast que ens atreu al precipici.

L’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, assegurava l’altre dia que Catalunya cada vegada té menys lloc a Espanya i que la independència no ha de fer por a ningú. A més, explicava que té la intenció de posar un granet de sorra per l’autodeterminació ja que treballa per formar part de l’Associació de Municipis per la Independència.

Ara més que mai, quan el nombre de desocupats a Catalunya ha fixat un sostre històric amb 615.669 persones, és moment per construir decididament un nou Estat que ens garanteixi la simple possibilitat d’existir, viure i seguir progressant.

Article publicat al TOT Sant Cugat
Article publicat a Directe!cat

Espanya ens enganya, no és de fiar

El PP ja s’ha fet enrere respecte el fons de competitivitat. Ja ha dit que el pacte fiscal no hi cap dins els seus plantejaments i no cal ni qüestionar-se cap concessió al dret a decidir. Sí que voldran debatre altres temes com; el bilingüisme a les nostres institucions, la immersió lingüística, la supressió de canals de TV3... en fi,  l’expansió colonial d’Espanya.

Com bé va dir el portaveu del govern, Francesc Homs, és “absolutament incomprensible” que el PP s’hagi fet enrere i ara digui que no avançarà els 1.450 milions del fons de competitivitat que per llei havia de rebre Catalunya.  Cal recordar que el PP, abans d’assolir la majoria absoluta, havien promès que si governaven portarien a terme el pagament dels més de mil milions.

Els tics impositius del PP tornen i segur que amb més prepotència que mai. Per què dialogar si amb la majoria absoluta poden imposar-se? Per què escoltar si la fam de menjar ja no els deixa escoltar?

El PP ha enganyat el seu electorat prometent i desdient-se en poc menys d’unes setmanes.  És el preludi d’una legislatura més que complicada per a un govern català que per culpa d’Espanya ha de prendre mesures impopulars.

Catalunya ha de buscar alternatives per afrontar la crisi i ha de tenir clar que en aquest camí està sola. Espanya no ens posarà les coses fàcils, al contrari, intentarà trepitjar el projecte del pacte fiscal i qualsevol apropament al dret a decidir.

És per això que si volem seguir existint com a poble, com a cultura, com a societat diferenciada que parla una llengua pròpia, haurem de prendre decisions valentes, sumar-se ja als 107 pobles que formen part de l’Associació de Municipis per la Independència i finalment, com els empresaris de Siurana, començar la insubmissió fiscal.

Article publicat a directe!cat
Article publicat al Diari de Sant Cugat

Espanya rescatada i Catalunya emancipada

Christopher Pissarides, premi Nobel d’Economia, ha comentat que “és possible que Espanya necessiti un rescat però no es pot dir ara amb seguretat. El fons d’estabilitat s’acaba d’augmentar al bilió d’euros i això indica que els líders europeus, Alemanya i França, creuen que potser Itàlia i Espanya necessitaran ser rescatades, perquè sinó, no es necessitarien aquests diners”.

Aquesta setmana la prima de risc espanyola ha marcat un nou màxim històric al superar els 520 punts i el Banc Central Europeu (BCE) ha hagut d’intervenir els mercats de deute comprant títols italians i espanyols.  A pocs dies de les eleccions generals espanyoles l’economia d’aquest estat s’ensorra i totes les mirades estan posades en el presidenciable amb més opcions, Mariano Rajoy, i en les propostes inexistents que el seu partit hauria de fer per sortir de la crisi.

El Novel Pissarides ha assegurat que “hi ha moltes probabilitats que la situació empitjori per l’escenari d’Itàlia i potencialment a Espanya”, que “si no es fan polítiques de reeducació del dèficit a Espanya, i s’apliquen de manera immediata, molt probablement necessitarà un rescat”.

Espanya s’enfonsa i amb ella Catalunya. Exprimir els recursos dels catalans i abusar del potencial del país sense donar res a canvi, no ha servit de res. Sense una plena gestió dels recursos propis Catalunya no té cap altre sortida que convertir-se en perifèria europea, marginal i sense futur.

Ja fa temps que alguns sectors catalans parlen d’insubmissió fiscal, però ha estat un restaurant de Siurana el primer en assegurar que no pagarà més tributs a Espanya. Els propietaris del restaurant Els Cingles de Siurana han anunciat que l’any que ve no pagaran impostos a l’Estat espanyol en protesta per l’espoli fiscal. Diuen que no respondran a la hisenda espanyola i ingressaran els tributs en un dipòsit a disposició de la Generalitat.
Aquesta decisió que han pres els propietaris del restaurant té molt a veure amb les demandes que fa uns mesos feien Òmnium Cultural o el Cercle Català de Negocis (CCN). A Siurana són els primers en dir que estan tips de les ingerències estatals a les decisions del Parlament, als obstacles a l’empresa catalana, a l’espoli fiscal i als atacs a la cultura catalana.

Aquests empresaris són els primers en promoure la insubmissió fiscal a Espanya però segur que no seran els últims. Catalunya emancipada té vida, amb Espanya només té desolació.

Article publicat a Directe!cat