4 d’agost de 2008

Des de la distància

Des de la distància les coses sempre es veuen de diferent manera. Quan una persona s’enfada amb una altra, per exemple, sempre necessita un temps o una distància per recapacitar, treure conclusions i prendre noves decisions.

És des de la distància quan pots veure amb perspectiva el que has fet, pots avaluar-te i contrarestar opinions amb altra gent. Gent nova que viu vides diferents i que pensen de diferent manera.

És des de la distància quan te’n adones que el món és gran, que al món hi cabem tots i que tots tenim l’obligació d’entendre’ns. És també des de la distància quan millor pots valorar el que tens, el que has viscut, els plans i els somnis en els que treballes dia a dia.

És des d’aquí que veus possible un estat propi amb una societat oberta i abarrotada de gents treballadores. La distància molts cops fa que estimis més lo teu i que comprenguis coses que des de casa et passen per alt. Sí, Catalunya, França i Espanya són tres realitats complexes però diferenciades per una llengua i unes tradicions, unes diferències que com a veïns territorials que som, ens han d’unir més que separar.

La distància sovint és una paraula amb connotacions negatives, fredes i melancòliques però que de ben segur ajuda a forjar-te com a persona. És doncs des de la distància quan un pot saber on vol anar i amb qui vol anar.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

que poètic!!

Anònim ha dit...

I tu amb qui vols anar?

Anònim ha dit...

Huaries d'escriure més articles com aquest...

Anònim ha dit...

m'encanta