Des de la distància

Des de la distància les coses sempre es veuen de diferent manera. Quan una persona s’enfada amb una altra, per exemple, sempre necessita un temps o una distància per recapacitar, treure conclusions i prendre noves decisions.

És des de la distància quan pots veure amb perspectiva el que has fet, pots avaluar-te i contrarestar opinions amb altra gent. Gent nova que viu vides diferents i que pensen de diferent manera.

És des de la distància quan te’n adones que el món és gran, que al món hi cabem tots i que tots tenim l’obligació d’entendre’ns. És també des de la distància quan millor pots valorar el que tens, el que has viscut, els plans i els somnis en els que treballes dia a dia.

És des d’aquí que veus possible un estat propi amb una societat oberta i abarrotada de gents treballadores. La distància molts cops fa que estimis més lo teu i que comprenguis coses que des de casa et passen per alt. Sí, Catalunya, França i Espanya són tres realitats complexes però diferenciades per una llengua i unes tradicions, unes diferències que com a veïns territorials que som, ens han d’unir més que separar.

La distància sovint és una paraula amb connotacions negatives, fredes i melancòliques però que de ben segur ajuda a forjar-te com a persona. És doncs des de la distància quan un pot saber on vol anar i amb qui vol anar.