La Barcelona cosmopolita

“La mobilització és necessària avui, la dreta –espanyola- torna a presentar-se amb els mateixos missatges d’odi i de por de fa uns anys” afirmava el líder d’ICV, Joan Herrera, a la vigília del cinquè aniversari de la manifestació contra la guerra d’Iraq.

Ara fa cinc anys que els carrers de la capital catalana aplegaven a més d’un milió de persones sota un missatge de pau, un clam internacional que segons Herrera, “va canviar consciències”. Avui els ecologistes demanen la mobilització de la ciutadania per a que els dirigents espanyols que van donar suport a la guerra d’Iraq no optin al govern.

I és que mentre Herrera pronunciava el seu discurs, la Barcelona cosmopolita seguia construint la seva realitat. Un seguit d’activitats, com la manifestació dels mestres, l’ambient pre-electoral que es respira als carrers amb xerrades o els simples rètols de propaganda electoral, a més de les diferents exposicions de fotografies, miralls de la nostra societat, són alguns dels elements que configuren el nostre poble, en aquest cas, la vida ciutadana de Barcelona.

Els trenta set mil professionals d’escoles catalanes que es van manifestar en contra de la futura llei d’educació són un exemple de que la societat catalana està preparada per mobilitzar-se quan cal. El líder d’ICV recordava que la manifestació és una eina legítima del poble, Herrera anava més enllà i deia que “arribar a la vaga no és cap bona notícia”, però afegia que tot i això “mai s’ha de renunciar al diàleg”.

Tot i que la participació a les eleccions cada vegada és més baixa, la societat catalana no està morta. La vida al carrer és frenètica, el conglomerat d’activitats que es poden fer en un mateix moment configuren el tarannà de Barcelona, una capital oberta al món que en breu podrà influir i decidir sobre el futur de la resta de l’estat.