Zapatero, impostos i sentències enverinades

El president de l’estat espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha tornat a ensopegar amb una pedra. No només les mentides pre-electorals sobre l’Estatut o el joc brut contra el reconeixement internacional de Catalunya faran que Zapatero quedi lapidat a les pròximes eleccions espanyoles.

La crisi econòmica l’ha deixat en evidència i sense idees, sense sortides ni esperança busca on agafar-se per mantenir-se al poder. La seva incompetència però no és cap motiu de celebració, si ell falla l’alternativa no serà millor.

Però el fet és que segueixen els temps difícils i la tardor serà més fosca. Mentre Zapatero diu que s’augmentaran els impostos de forma “limitada i temporal”, a la sucursal catalana del seu partit, la consellera de salut Marina Geli, diu que “veu provable” que a partir d’octubre arribi una primera onada epidèmica de la grip nova, clar i tranquil·litzador.

Més tard ZP torna a la Moncloa i es refereix a la resolució sobre l’Estatut que prepara el Tribunal Constitucional. Zapatero amb poques ganes de remenar la cua diu que “esperem que surti la sentència i tothom tindrà dret a valorar-la i l’obligació de respectar-la”. Poques paraules, molt clares i suficients per a veure quin peu calça el president.

Sortirà la sentència i ens podrà agradar o no, l’haurem d’assumir i seguir com si res hagués passat, ell pot deixar d’ensopegar amb pedres però nosaltres no, l’obstacle cau a sobre sense embuts. Igual hauran de fer els votants del referèndum d’independència simbòlic d’Arenys de Munt quan el dia 13 de setembre tinguin una manifestació d’energúmens a la vora i la justícia no mogui fitxa.

El president ensopegat hauria d’aprendre dels errors i ser conseqüent. Als energúmens de la Falange de las JONS se’ls hi ha de prohibir manifestar-se el dia 13 a Arenys de Munt igual que fa amb l’esquerra independentista basca a Bilbao. La llei de partits no ha de ser per tot allò que ve del nord i té cognoms amb “k”, als hereus del franquisme se’ls hauria d’haver parat els peus fa temps.

Article publicat a la web de Reagrupament.

De camí a la feina

Com cada matí agafes el cotxe i vas cap a la feina, et creues amb les mateixes cares dia rere dia però us mireu i no us dieu ni bon dia, us reconeixeu però no ho demostreu. Així és l’individualisme, així és la nostra societat.

De camí a la feina la realitat pot semblar impassible. Les coses segueixen al mateix lloc, les hores, els dies, els mesos passaran però tot seguirà al seu lloc. Aquell arbre, el banc amb l’avi assegut, el mecànic de la vora del semàfor obrint els primers cotxes...

El temps és fugaç i segueixes anant de casa a la feina, de la feina a casa i demà serà un altre dia. A casa llegeixes el diari, sopes atent al Telenotícies i quan apagues el televisor te’n adones que el sistema falla per alguna banda.

Les vendes d’habitatges a Catalunya cauen un 24% i ja és públic que al nostre país li espera una magre perspectiva econòmica. Segons l’agència Standard&Poor’s el nou finançament no millorarà el dèficit públic ni compensarà la caiguda d’ingressos de Catalunya. Totes les comunitats de l’estat veuran com es redueixen un 13% el seus ingressos i per tant el nou model de finançament no compensarà aquesta caiguda.

Nosaltres però haurem de seguir treballant i pagant puntualment els nostres impostos. A canvi de què? A canvi de rebre atenció personalitzada en castellà quan la vols en català, de passar vergonya cada cop que vas a l’estranger i has de portar un document d’identitat que no sents teu, de portar una matrícula espanyola quan mai trepitges terra hispà...?

Demà saludaré a les persones que em creuo cada matí, els hi explicaré les meves inquietuds i potser caminarem junts cap a la feina, cap a l’estat propi.

Contra el Tribunal Constitucional, tots al carrer

Òmnium Cultural prepara una marxa unitària en protesta contra la sentència del TC sobre l’Estatut. Alguns pensaran que no té sentit protestar si encara no se sap per on passarà la tisora, però el fet és que un tribunal aliè a la nostra nació està avaluant el que ha aprovat per majoria un Parlament democràtic com és el nostre.

Aquesta manifestació significarà un toc d’atenció important per a la resta de l’estat però el més important és que amb la protesta ens trobarem catalanistes de totes les cases. Serà un bon moment per donar aquella volta de full que fa tant temps que planegem, el moment d’obrir els ulls i aprendre a anar tots a una.

Si els catalans no sabem defensar Catalunya segur que ni Espanya ni Madrid ho faran. Contra la sentència del TC tots al carrer. Òmnium Cultural aconseguirà amb aquesta marxa; la unitat i la fermesa que els nostres polítics no saben trobar des del Parlament.

Possiblement els expresidents de la Generalitat Jordi Pujol i Pasqual Maragall encapçalaran la marxa seguits dels expresidents del Parlament Heribert Barrera i Joan Rigol, catalanistes de diferents colors que amb la seva presència plasmaran la llum del canvi, la unitat nacional i el treballar plegats cap a un mateix objectiu, una Catalunya millor.

Article publicat al diari AVUI el diumenge 16 d'agost.

Torna la ràbia, torna Reyes Estévez

Feia cinc anys que no guanyava cap títol però era el seu aniversari i corria a casa. L’atleta català, Reyes Estévez, ha tornat a donar una lliçó d’atletisme de qualitat aquest passat cap de setmana al Campionat d’Espanya en proclamar-se vencedor de la prova reina.

Ningú s’esperava que Estévez amb 33 anys podria doblegar amb rotunditat a Juan Carlos Higuero, Diego Ruiz o Arturo Casado, però amb la seva tècnica, experiència i força física va arribar als últims 200 metres de la cursa enganxat als més avantatjats, es va fer espai entre Higuero i la corda i en arribar als última metres, amb ràbia, va prémer el turbo fins a la meta de l’Estadi Lluís Companys.

No era la primera vegada que l’atleta de Cornellà era qüestionat i tampoc serà l’última vegada que calla boques des del tartan de la pista. Aquest cop a més, amb 3 minuts i 38 segons a la prova dels 1.500 metres ha tornat a demostrar que per al deixeble de l’ex entrenador Gregorio Rojo, els anys no passen si entrena bé. Les fites se les marca ell al seu gust i una vegada més ens ha deixat clar que té molt camí per recórrer i el final el decideix ell.

Quan el cor s'atura

Aquest estiu TV3 recorda els millors moments del Cor de la Ciutat. Fa setmanes que es va emetre l’últim capítol de la telenovela, emesa i produïda per Televisió de Catalunya durant 9 temporades completes, i a molts ens ha tocat alguna cosa més que la graella televisiva.

Hem crescut al costat d’aquest serial, ja sigui anant a escola, a la universitat, iniciant una relació, una feina... Molts són els que durant aquests 9 anys han donat un pas endavant, amb el Cor al costat i amb molts somnis per complir, igual que els seus personatges.

Quan el cor s’atura només hi ha mort, quan el cor s’atura ja no hi ha temps per somniar. Però estem vius, i els que ens quedem aquí seguirem endavant de la millor manera possible. Seguirem somniant i recordant els bons moments, igual que ho fa avui TV3 repetint els millors episodis, igual que ho fa una persona quan ja ha assolit l’èxit o igual que ho fa una àvia quan perd el seu estimat marit.