30 d’abril del 2010

Què és pitjor, tenir son o estar cansat? L’atur frega el 18% i ja no hi ha cap consol possible

L’atur avança al nostre país com una onada fosca i devastadora que sembla que no tingui fi. La veus de lluny - a les empreses i entitats on treballen els teus coneguts - després potser comença a remullar algun familiar o amic i finalment et pot ofegar a tu.
L’Institut Nacional Estadístic (INE) ha donat a conèixer avui que l’atur continua la seva tendència a l’alça i que durant el passat mes de març s’hi van sumar 33.200 persones més. Al nostre país les llistes de desocupats sumen ja un total de 676.200 persones, el que equival a un 17,91%.

En només un any el nombre d’aturats ha augmentat un 8,6%, que equival a 53.200 persones. S’han destruït 37.500 nous llocs de treball i seguim pendents de veure una petita escletxa de llum o brot verd.

L’onada devastadora i fosca no dialoga ni sap de nacionalitats. A Espanya el nombre de desocupats se situa en 4.612.700 persones, el 20,05% de la població activa. Ni les comparatives amb Grècia o Portugal, ni les dades de l’Estat al 1997 - una taxa d’aturats més negativa que l’actual - poden consolar els mals d’aquesta situació.

Si camines sol i et creus ofegat, espavila, treu-te la son de les orelles i col•labora, busca feina, sigues més productiu i surt de la crisi. Si tens feina i et creus cansat o adormit, reactivat, destapat i ambiciona tirar de carro.

Aquesta crisi és global perquè tot està connectat, perquè molts l’han interioritzat i s’hi han acostumat. Si en volem sortir però, cal tenir clar que ningú ha d’esperar ni dependre de ningú. Els treballadors s’han de posar les botes, arremangar-se, agafar el llapis, obrir l’ordinador... i treballar de la millor manera possible. Els aturats, per la seva banda, han de caminar, sortir al carrer, preguntar, tornar, insistir a un i a l’altre, preguntar més, telefonar, enviar més mails i no parar fins trobar una feina.

Article publicat el 2 de maig al diari Avui.