29 de març del 2011

Retallada sanitària

Boi Ruiz, el conseller de Salut, pretén estalviar 1.000 milions d’euros del sistema sanitari. De moment ja ha proposat, entre d'altres coses, que un 50% de la retallada afecti directament als serveis assistencials. Aquesta i altres mesures es realitzaran per “imperatiu legal” i comportaran l'acomiadament de molts treballadors, de personal interí, ja que “no es podrà suplir gent, ni el 50% de les jubilacions”, segons el conseller.

Les retallades pressupostàries són una evidència en el sector i l’impacte no deixarà indiferent a ningú. L’Hospital de Bellvitge n’és un exemple i ja ha tancat alguna planta i quiròfan. Vivim temps de vaques magres i tornar a aixecar el cap no serà fàcil.

 Hi ha qui diu que en temps de crisi els serveis públics són més necessaris que mai, però cal tocar de peus a terra i afrontar la realitat. Quin futur li espera a una Catalunya que segueix presonera d’un mal futur,  incert i depenent?

Al conseller de Salut li ha caigut a sobre una allau de crítiques igual que a tots aquells polítics que fan política, que deixen de banda el populisme i simplement pretenen fer una bona gestió amb els pocs recursos dels que disposen. Abans de criticar les mesures d’estalvi cal mirar més enllà i veure que amb un Estat propi disposaríem de més recursos, de més serveis i millor atenció.

Article publicat a directe!cat

1 comentari:

Francesca, Tortosa ha dit...

Aquesta gent durant 23 anys es va carregar el sistema públic d'ensenyament i ara pretenen fer el mateix amb el sistema públic sanitari. Ens enganyen amb la crisi, ells són qui en provoquen més enviant gent cap a casa. Retallen només al pobres. La meva mare pendent d'una operació de cataractes en totes les proves fetes ha rebut una trucada que no li faran (ja tenia cita per a l'operació). La meva mare té 85 anys i era la primera vegada que entrava en un quirofan, això si ha pagat tota la seua vida la SS.
Algú ha pensat en fer pagar operacions a tots aquells que instal·len a Catalunya amb l'única finalitat que la sanitat es gratuita, em refereixo a ciutadans europeus que tenen força poder adquisitiu.

Algú ha pensat en retallar en congressos, dinars, i altres trobades que diuen que són de treball i que suposen una despesa que paguem tots els ciutadans?
El copagament és una enganyifa hauriem de parlar de repagament. els serveis ja els paguem al llarg de la nostra vida, si el que hi ha és un malbaratament de fons, que pagui qui ho ha fet malament