Barcelona catalana, el canvi pren força a tot el Principat
Després de 32 anys de govern socialista a l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias ha guanyat les eleccions municipals amb 15 regidors, tres més que al 2007, i serà el proper batlle de la capital catalana. CiU ha guanyat a Barcelona i ha aconseguit desbancar de l’Ajuntament els socialistes de Jordi Hereu. El PSC ha obtingut 11 regidors, tres menys que fa quatre anys, el PP n’ha aconseguit 8, guanyant un regidor, ICV augmenta de 4 a 5 i la coalició d’ERC amb Reagrupament i el partit de Joan Laporta baixen de 4 a 2 regidors.
Trias, que aparentment haurà de pactar amb PSC o PP s’ha afanyat a recordar que intentarà governar en minoria “sempre que sigui possible, i ho faré amb serenitat”. Al conjunt del país cal reconèixer que el missatge de CiU ha quallat i ha guanyat espai municipalista en aconseguir ciutats com Barcelona, Girona, Igualada, la Seu d’Urgell, Olot o Reus. Els altres guanyadors d’aquestes eleccions han estat la CUP, que ha multiplicat per cinc el número de regidors al país, i el partit feixista PxC, que ha aconseguit entrar a Ripoll, Olot, Mataró i Berga, i s’ha consolidat a ciutats com Vic i el Vendrell. La nota negativa és per a ERC que segueix perdent influència arreu del Principat, i Solidaritat, que a nivell local encara no ha sabut trobar el seu espai.
6 comentaris:
Barcelona és tan catalana avui com abans-d'ahir. Fer creure que una alcaldia de CiU farà que Barcelona sigui més catalana és una conclusió simplista i no tenir ni idea d'anàlisi política
Bona tarda Albert,
és tant simple com tenir clar que CiU és un partit plenament català i el PSC no. A més, cal recordar que en Xavier Trias sempre s'ha refermat en l'ús del català com a llengua preferent a l'ajuntament (cosa que no ha fet el senyor Hereu). L'ajuntament avui és més català que ahir i ho és menys que demà.
L'ajuntament serà plenament català si CiU pacta amb ERC i ICV. Però em sembla que la cosa no va per aquí, i CiU pactarà amb el PPC més espanyolista dels últims temps, i com a segona opció té la sociovergència.
La meva acusació de "simplista" és l'argument tan repetit que CiU és un partit català (els nostres). Doncs jo sóc català i independentista i a mi no em representen. Amb la força que té CiU al Parlament i als municipis, podrien començar a treballar per la independència. Però molt em temo que no serà així: tenen majories, però no tenen voluntat.
Crec que ens comencem a entendre Albert. En Trias però ja ha dit que té voluntat de governar en minoria i aixi espespero que sigui. Governar amb el PP seria imperdonable.
Jo també sóc independentista i em sento representat per tots els partits que estimen i treballen perquè Catalunya sigui un estat independent. Em temo que sense un front nacional liderat per CiU no ho aconseguirem. I és per aixô que crec que en comptes d'atacar als convergents caldria intentar influir i fer pressió per a que els postulats de CiU siguin independentistes.
Gràcies pel comentari!
Vostè creu que en Duran s'hi avindrà en això que manifesta Vostè ??. Va home, li ho diré aquella dita castellana que diu: "Pedir peras al olmo". CiU mai no serà independentista. No pot ser-ho ni té voluntad de ser-ho, és la representació de la dreta recolzada pel capital amb interessos a madrit. I la vanguardia, què creu que en diria sobre això ???
En senyor Duran segurament s'oposarà a la independència sempre però CDC i diria que fins i tot UDC poden arribar a exigir la mateixa independència que volem nosaltres. La societat evoluciona i amb ella també ho fan els polítics i partits. Si s'hi fixa, cada vegada hi ha més dirigents convergents que es manifesten independentistes de forma pública. El futur però, és dels joves i són les seves joventuts, les JNC, les que em fan ser optimista. Serà més fàcil forçar CiU a treballar per la independència que no pas fer créixer un partit petit.
Sigui com sigui, i espero que vostè estigui d'acord amb mi. El que cal fer ara és convèncer a la societat de que la independència és la millor via per a garantir un bon futur per Catalunya. Si sabem convèncer i la societat, per majoria, anhela la independència, els partits no tindran cap més remei que defensar-la. Els temps han canviat i cada cop és més clar que el poble és qui dicta el full de ruta.
Publica un comentari a l'entrada