Aquest podria ser un article més on exposés arguments per voler la independència de Catalunya i denunciar el joc brut del sapastre govern espanyol.
Podria fer una llista innumerable d’avantatges que suposaria la creació d’un nou Estat o una trista llista d’interessats, decadents i parats personatges que anhelen seguir igual que ahir.
Mentre debatem quin serà el millor camí i quin serà el millor espai per als nostres fills, 17 patronals i 13 cambres de comerç de Catalunya ja han mogut fitxa a favor del dret a decidir. Tenen clar que una cosa és la independència i una altra que no s’hauria ni de discutir, el dret a decidir lliure i democràticament.
Les principals patronals catalanes, Pimec, Cecot i FemCat, i la Cambra de Barcelona, entre moltes altres, ho tenen clar i donen suport al dret a decidir. Altres, economistes sense pèls a la llengua van més enllà i reconeixen obertament que econòmicament la independència és favorable per als catalans.
Catalunya tindrà més futur si camina sola sense el llast espanyol. Ho asseguren economistes de renom internacional com en Xavier Sala i Martin de la universitat de Columbia, Pol Antràs, doctorat a MIT i catedràtic d’Harvard, Carles Boix, doctorat a Harvard i catedràtic de la universitat de Princeton, Gerard Padró, catedràtic de la London School of Economics, Jaume Ventura, ex professor del MIT, Germà Bel, Jordi Gual, Joan B. Cases, Eugènia Bieto d’ESADE, Xavier Vives, Núria Bosch, Antoni Castells, Albert Carreras... i molts altres economistes i personalitats amb llargues trajectòries professionals.
El factor econòmic és l’únic argument pel qual Espanya no pot permetre la independència de Catalunya. Sense la regió catalana el regne d’Espanya està perdut, i tot i no poder-ho reconèixer (Espanya ha de dir que és ella qui manté Catalunya) totes les estratègies barroeres que tiren endavant demostren el seu estat de desesperació.
Avui i demà, la Constitució espanyola perd valor i respecte, i les reformes exprés per poder sancionar el nostre president ja tenen el mateix valor que els diners del Monopoli.
Article publicat al TOT Sant Cugat
Podria fer una llista innumerable d’avantatges que suposaria la creació d’un nou Estat o una trista llista d’interessats, decadents i parats personatges que anhelen seguir igual que ahir.
Mentre debatem quin serà el millor camí i quin serà el millor espai per als nostres fills, 17 patronals i 13 cambres de comerç de Catalunya ja han mogut fitxa a favor del dret a decidir. Tenen clar que una cosa és la independència i una altra que no s’hauria ni de discutir, el dret a decidir lliure i democràticament.
Les principals patronals catalanes, Pimec, Cecot i FemCat, i la Cambra de Barcelona, entre moltes altres, ho tenen clar i donen suport al dret a decidir. Altres, economistes sense pèls a la llengua van més enllà i reconeixen obertament que econòmicament la independència és favorable per als catalans.
Catalunya tindrà més futur si camina sola sense el llast espanyol. Ho asseguren economistes de renom internacional com en Xavier Sala i Martin de la universitat de Columbia, Pol Antràs, doctorat a MIT i catedràtic d’Harvard, Carles Boix, doctorat a Harvard i catedràtic de la universitat de Princeton, Gerard Padró, catedràtic de la London School of Economics, Jaume Ventura, ex professor del MIT, Germà Bel, Jordi Gual, Joan B. Cases, Eugènia Bieto d’ESADE, Xavier Vives, Núria Bosch, Antoni Castells, Albert Carreras... i molts altres economistes i personalitats amb llargues trajectòries professionals.
El factor econòmic és l’únic argument pel qual Espanya no pot permetre la independència de Catalunya. Sense la regió catalana el regne d’Espanya està perdut, i tot i no poder-ho reconèixer (Espanya ha de dir que és ella qui manté Catalunya) totes les estratègies barroeres que tiren endavant demostren el seu estat de desesperació.
Avui i demà, la Constitució espanyola perd valor i respecte, i les reformes exprés per poder sancionar el nostre president ja tenen el mateix valor que els diners del Monopoli.
Article publicat al TOT Sant Cugat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada