Algunes tornen i els polítics es posen medalles. Però potser les empreses no marxen només per evitar tributs alts o incerteses econòmiques. Potser el que les fa fugir és una sensació de frustració general: corrupció impune, càrrecs públics amb sous vitalicis, una administració poc meritocràtica i una economia que ofega els joves que volen emprendre. Potser el problema no són els impostos, sinó la manca de retorn que perceben les empreses i els ciutadans per l’esforç fiscal que se’ls exigeix.
Molts països “curen” aquesta sensació amb grans dosis de patriotisme, però la majoria de catalans no tenen aquest guariment perquè entenen que Catalunya és una nació sense Estat. I és que precisament és l’Estat espanyol el que ha augmentat la pressió fiscal en desenes d’ocasions des que Pedro Sánchez governa, incrementant en més del 25% la recaptació. Mentrestant, multinacionals com Ferrovial i desenes de grans societats ja han fet les maletes per marxar cap a Luxemburg, Països Baixos, Portugal o Andorra.
En aquest context, Andorra pot ser molt més que un refugi fiscal. Pot ser un pol d’atracció per a empreses que busquen estabilitat, previsibilitat i respecte a la iniciativa privada. Si el Principat sap llegir aquest moment amb una visió estratègica, podrà convertir la crisi institucional, econòmica i reputacional de Catalunya i Espanya en una oportunitat per consolidar un ecosistema empresarial competitiu, transparent i pròsper.
Les empreses catalanes i espanyoles potser no marxen per pagar menys impostos. Potser marxen perquè saben que als petits Estats és més fàcil governar de forma eficient perquè hi ha menys població, menys burocràcia i una estructura administrativa més àgil que permet prendre decisions més ràpidament i per tant, adaptar-se més fàcilment als canvis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada