La Diada Nacional de Catalunya és patrimoni col·lectiu. No és de cap partit, ni d’una entitat, ni d’un corrent ideològic concret. És de la gent que encara somniem en la llibertat. De tots aquells que volem un país lliure, just i sobirà. Sigui des de l’esquerra transformadora o des de la dreta sobiranista, el que importa és l’objectiu comú: la independència. Si comencem a posar filtres ideològics sobre qui pot o no pot ser independentista, ens estem disparant un tret al peu.
Hi ha qui titlla Aliança Catalana d’extrema dreta, i hi ha qui defensa que són una veu nova dins l’independentisme. A mi, personalment m’és completament igual i crec que el poble català que surt a manifestar-se per la seva llibertat té prou criteri i prou memòria com per decidir a qui dona suport. I també té prou intel·ligència com per posar límits a aquells discursos que cregui que són perjudicials o contraris als valors que defensa.
El més greu, però, no és només l’exclusió d’un partit concret. És el precedent. Si comencem a fer neteja ideològica dins el moviment independentista, deixarem d’avançar per dedicar-nos a purgar. I això és exactament el que volen aquells que ens volen dividits, invisibles i inofensius.
La Diada ha de ser el dia de tots. Del militant de la CUP que creu en un estat socialista, del votant de Junts que defensa la concertació público-privada, de l’activista d’ERC que aposta pel diàleg, del militant del Front Nacional que vol viure en una Catalunya catalana, del simpatitzant de Parlament Lliure que busca alternatives per fer la DUI, i també, del votant d’Aliança Catalana que demana mà dura amb determinades polítiques. El que ens uneix és més gran que el que ens separa: volem un estat català independent i l’onze de setembre cridarem més fort, amb més contundència, si hi anem tots plegats sense fisures.
Excloure algú que ha passat per les urnes i que té representació institucional és caure en el mateix parany que utilitza l’Estat espanyol per perseguir partits, idees o opcions legítimes. No ho podem permetre. La nostra força és precisament la pluralitat d’un poble que no es deixa domesticar i que a la mateixa taula, el dia de Nadal, s’acostuma a tenir germans de Poble Lliure, de Junts i d’Aliança Catalana, per exemple.
Per tant, aquest onze de setembre ens necessitem tots. No sobra ningú. Mai. Perquè quan sobra algú, és que alguna cosa s’està fent malament. Fem de la Diada una mostra de maduresa política, de respecte i, sobretot, de llibertat.
Perquè si volem una república no pot ser només la república dels que pensen com nosaltres. Ha de ser la república de tots, dels que sabem que mai ens faran espanyols, visca Catalunya lliure!
Article publicat a Racó Català
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada