20 de maig de 2009

Reagrupament uneix

En un món organitzat per estats és evident que els catalans necessitem tenir-hi representació pròpia. Esquerra ja ens ha enganyat dues vegades reeditant un tripartit de perdedors i tot apunta que la traïció continuarà fins que el invent anomenat “esquerres i progressistes” deixi de captar babaus. Haurem d’esperar trenta legislatures per obrir els ulls?

Judes Iscariot va vendre a Jesús per trenta monedes de plata però a nosaltres Esquerra no ens vendrà més. Fa unes setmanes Joan Carretero va proposar una alternativa política articulada per una sola força on s’aglutinin tots els independentistes o una suma de tots els partits nacional catalans, aquest serà el grup que evitarà més baixades de pantalons.

A Euskadi ja hem pogut veure com el nacionalisme espanyol preval per sobre de les ideologies d’esquerra-dreta. Quedem-nos doncs amb el fet d’unir-nos nacionalment i prescindim ja d’aquest invent orientatiu que només divideix.
Avui i demà serà l’hora d’unir-nos tots els catalans per a caminar cap a l’estat propi. Reagrupament és un bon punt de trobada per anar-hi, ara només cal explicar a tots els catalans que la independència ens convé a tots i que és possible.

5 comentaris:

tobyzieglerwh ha dit...

Salutacions Lluís,

- El sobiranisme creix o és una sensació per ser instrumentalitzada per algú en benefici propi?
- Quin rigor i credibilitat pot oferir un espai sobiranista petit, fragmentat i barallat tots contra tots?
- A Euskadi han pres nota i estan treballant perquè en l'espai de l'esquerra i la sobirania no hi hagi 6 partits com ara i que hi hagi esforços compartits. Què farem aquí?

Salutacions!

Lluís Feliu ha dit...

Molt bones i gràcies per comentar l'article.

Doncs jo crec que els resultats electorals i el naixement de plataformes independentistes demostren que cada dia hi ha més sobiranisme a les nosters terres. Aquest fet l'hem de donar a conèixer per tal que ens hi poguem beneficiar tots els catalans.

Reagrupament ha nascut amb la intenció d'unir a tots els independentistes. Així ho ha demostrat picant l'ullet a les CUP, a republicans, convergents... Ja va dir en Carretero que si CIU + ERC treballen per la independència Reagrupament es retira cordialment.

Per últim, crec que Euskadi ha de repensar la seva estratègia política per a que els bascos puguin recuperar el govern. No crec que sigui una lluita d'esquerres ni de dretes sino que és una lluita de sobiranistes contra no sobiranistes.

Xerrem company!

ALP2500 ha dit...

El problema que veig jo amb el nacionalisme català, que tots es creuen salvadors de la pàtria, i potser va sent hora de deixar les medalles per un altre moment i ficar-se la funda del treball, i lluitar tots per una Catalunya lliure, perquè ja ens han pres masses vegades el pel per tornar anar al barber.

Ricard ha dit...

Tens tota la raó i esperem no equivocar-nos. Endavant!!

Ferran ha dit...

Per que soberanisme?? Deixant de banda tema cultura i demes, es un tema de numeros:

"España camina a dos velocidades. El enorme esfuerzo inversor del Estado y la Comisión Europea no termina de cerrar las diferencias territoriales. En 2000, la brecha de renta –en términos de PIB per cápita– entre la región más rica y la más pobre era de 71 puntos. Nueve años después, los vascos poseen un nivel económico 65 puntos superior a los extremeños, según datos de la Fundación de Cajas de Ahorros (Funcas). Históricamente, Bruselas ha mimado a las comunidades menos desarrolladas. Desde 1986, la Comisión ha invertido en España 150.000 millones de euros –excluyendo la PAC–. De ellos, el 26,18% han recaído en Andalucía; un 11,2% en Galicia; un 8,8% en Valencia; y un 8,7% en Castilla y León, según datos del Ministerio de Economía. A pesar de todo, Andalucía no ha conseguido bajar la tasa de paro del 20%" (Expansion, 18/05/09).

On anirem a parar? Benefici de qui?
No oblidem el deficit fiscal... I no el d'ara..., el que arrosseguem des de fa mes de 20 anys.
Es parla de la solidaritat interregional... Una farsa, un "atraco a mano armada"!

Solucio? Es evident.