En poc temps Catalunya ha notat un increment independentista i tot apunta que amb la crisi econòmica més catalans se’n hi aniran sumant. Ser independentista no és res sagrat, redemptor, pur... però tampoc és excloure, oblidar, ni és anar contra ningú. Al contrari, ser independentista és voler emancipar-se cordialment de qui potser no ha sabut cuidar-te prou.Ens sentim en possessió d’un potencial que volem gestionar nosaltres mateixos, hem sobrepassat la majoria d’edat i volem caminar lliures. És només això i ara més que mai necessitem que la gent en parli, que es publiciti la independència i que no siguin només els catalans qui l'anhelin, volem que els espanyols ens entenguin i que aplaudeixin el fet de voler aventurar-nos a construir un estat sobirà amb un propi govern català.
Ara ha arribat el moment de dir a tots els catalans que junts, treballant plegats des de casa i amb la creativitat i constància que ens caracteritza, podrem sortir de la crisi i entrar a la Unió Europea. Només ens cal saber comunicar a tothom aquest convenciment que cada dia més gent veu; la independència ens beneficiarà a tots.
2 comentaris:
Esta molt be, pero ja saps que la realitat politica espanyola (tant socialistes com populars) segueix essent de caire imperialista, enemiga de qualsevol nacionalisme i molt mes de qualsevol esmena a l'autodeterminacio! Si mes no, esta be anar fent soroll.
Gràcies Ferran,
però jo crec que si arribem a tenir una majoria social independentista, estarem en condicions d'emparar-nos en la comunitat internacional. S'ha de ser positiu i junts podem!
Publica un comentari a l'entrada