El que més els hi dol als espanyolistes és que podem prescindir d’ells en moments tant importants com en celebracions de triplets. Els jugadors del Barça han fet història en guanyar la Copa, la Lliga i la Champions, i ara, els qui no poden criticar el joc critiquen l’afició.
El director de publicacions de la Razón, José Antonio Vera, feia una escrit en el que deia que “el català és una llengua tan espanyola com el castellà, i que quan el Barça guanya, Espanya guanya”. Molt bé senyor Vera, però s’equivoca quan parla de la llengua ja que el català és tant espanyol com l’italià o el francès... o sigui res. Però el que en Vera diu de “quan el Barça guanya, Espanya guanya” hi té tota la raó. De la mateixa manera que quan el Barça guanya, el Marroc, la Xina i Romania també guanyen.
El Barça és un equip català, catalanista i altaveu del nostre país, no obstant tots sabem que hi ha aficionats d’arreu del món que segueixen l’equip i així volem que sigui sempre. El Barça no és només dels catalans, és de tots i entenem que Espanya també se’l sentin seu de la mateixa manera que se’l sent un teixidor del centre de Shangai.
Aquesta temporada ha estat molt especial i tot els amants del bon futbol han d’estar de celebració, d’altra banda però, avui no hem d’oblidar que el model de finançament català encara no està negociat i segons Ramon Tremosa, candidat de CiU a les eleccions europees, cada dia que passa la Generalitat “paga un milió d’euros d’interessos del nou deute públic que ha d’emetre”.
Que el futbol no ens encegui i li segueixi el joc al govern central. Les ales dels catalans han de volar lliures com el Barça ho ha fet aquesta temporada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada