La viabilitat econòmica d’un possible Estat català és essencial per entendre i encomanar la independència. No és difícil demostrar-la quan se sap que per formar part d’Espanya l’espoli fiscal arriba a 22 mil milions d’euros l’any i quan el dèficit de la Generalitat augmenta de forma escandalosa. Avui Catalunya és un país en fallida econòmica que no pot afrontar la crisi perquè no té eines.Ramon Carner, president del Cercle Català de Negocis (CCN) ha encapçalat la xerrada “L’endemà de la independència” organitzada per Reagrupament a la seu del Diari de Terrassa. Carner ha explicat els avantatges econòmics de viure en un Estat català i s’ha mostrat convençut en que l’empresariat del nostre país treballarà per assolir-lo. També ha assegurat que a Europa li interessa que Catalunya sigui un estat més, “és una qüestió de negoci”.
“La Transició està superada, ara toca fer la transició cap a l’estat propi” assegurava el president del CCN després de dir que “els nostres avis van viure vençuts, els nostres pares amb por i nosaltres hem de viure en llibertat”.
El Cercle Català de Negocis és un grup de poder empresarial que pretén “estirar la corda” cap a la independència ja que són molts els sectors que creuen necessari que economia i nació vagin lligades en el projecte d’Estat. És per això que en aquests moments està elaborant estudis que demostren els beneficis econòmics de viure en un Estat català.
El més encoratjador del projecte independentista és que som els catalans els que decidim cap a on volem tirar. Després del referèndum que alguns municipis celebraran el 13 de desembre s’haurà obert una porta que ja mai no es tancarà, “ja no ens alimenten les molles, volem el pa sencer”.
Cercle Català de Negocis
4 comentaris:
Dons jo ho sento pero no veig cap interès per part de cap pais europeu en que puguem ser independents, mes aviat veig inconvenients. En primer lloc l'inconvenient de l'imitació per part d'altres territoris d'alguns altres estats europeus. En segon lloc que a Europa li interesem mes subjectes economicament als inutils dels espanyols, que si espabilessim els fariem la competencia mes ferotge en molts mes sectors. I això ells ho saben. S'equivoca en Carner.
J no parlem de les obligacions idiomatiques que els suposaria. ( Air Berlin ¡ cia). I que al augmentar el nostre nivell de vida ja no podriem ser el cony d'Europa a l'estiu.
No veig res que els beneficii a ells. A nosaltes si.
Les qüestions idiomàtiques? Home, el català seria la llengua oficial al sector públic, per una qüestió administrativa. Però per mi com si em volen dir la temperatura que fa quan arribo Tallin amb anglès o a l'inrevés arribant a Barcelona. De fet, hem de ser independents i no renunciar a ser sobradament trilingües (anglès, català i castellà)poliglotament parlant, un tret diferencial més de l'Espanya carca.
I bé, recomanar a tothom que vulgui votar o no a Reagrupament que assisteixi a algun acte on hi hagi l'Emili Valdero fent el ball de xifres d'espoli fiscal. Les seves conferències són molt constructives i amb bons arguments econòmics.
Publica un comentari a l'entrada