Per por als militars se’ls va dir que el mateix que es reconeixeria a bascos i catalans es reconeixeria a la resta de l’Estat. Era “el cafè per a tots”, una “sortida” rabiosa que permetia a regions com Castella-la Manxa disposar d’una autonomia que mai havia reivindicat.
En plena crisi econòmica Bono creu que aquest “afany de mimetisme i igualació” va ser “un error” que encara es pot “corregir”. Havent demostrat que per molts esforços militars, espanyols o estrategues, no han pogut descafeïnar els territoris que històricament havien defensat el seu autogovern, ha quedat palès que l’Espanya que avui coneixem és inviable i que la porta al futur queda oberta, nosaltres decidim què volem ser i on volem anar.
Article publicat el 29 de gener al Diari Avui
Article publicat a la web de Reagrupament.
Article publicat a directe!cat
4 comentaris:
Home l'escrit molt bé, però la conclusió una mica esbiaixada ... ; P
Aquesta espanya no és viable, però un altre sí; P
Ni aquesta Espanya ni cap altre. La única solució per viure en català i en pau és la independència.
Totalment d'acord amb l'Arnau, avui fins i tot "el seny" ens diu que la solució passa per la independència.
Si ho diu el "bon vivant" de Bono, veritat serà!!!
Publica un comentari a l'entrada